Setmanari Sóller

134
anys

Biel de la Mel

En Biel de la Mel, altrament conegut com Biel Alomar, polític i poeta, composava l'any 1900 aquests versos dedicats a Sóller i als sollerics: "Van i vénen de llurs viatges/ sempitems, els bastiments/ de joiosos equipatges,/ desbordant carregament/ de la fruita saborosa/ qui en sa flaire du de l'hort/ l'escomesa misteriosa/ que el migjorn endreça al nord./ I roman sobre l'est la/ remoguda per la nau/ i entre els plecs de l'alta vela,/ un perfum d'olor suau,/ mentre vetllen dins la bruma,/ pensatius, els marins vells,/ tot mirant jugar l'escuma/ per les bordes dels vaixells,/ o esguardant com les gavines/ van venguent dins la maror,/ de les grans ciutats llatines/ reportant la tradició./ I en la incògnita grandesa/ fent-se endavant, cap a ponent,/ entrevent-la per estones/ en les boires d'allà endins.../ I a l'entorn, damunt les ones,/ rebotetgen els delfins..."

- És evident que aquest poema no hagués guanyat un joc floral.

- Per què ho dius això?

- Perquè em sembla d'una certa ingenuïtat.

- No se li podia demanar més en aquells moments. És un poema de jovenesa, un dels primers poemes de l'autor, com aquell que diu, un assaig escrit per algú que promet, com després i amplament es va demostrar. Però el poema és també un document, la manera de veure els sollerics i les seves arriscades navegacions per part dels altres mallorquins. Ja sabem que els equipatges, és a dir, les tripulacions no tenien res de joioses, i més aviat devien agafar cada emprenyadura de cal Déu, entre accidentades travessies, tempestes i feines esgotadores, puix que no anaven a fer regates, precisament...

- Tant diràs...

- Hi ha també en tots aquests versos un fil de romanticisme.

- Però també una tasca de calçador...

- Això també. Es fan venir bé massa rimes que no parlen prou pròpies, és a dir, mots per a sortir del pas...

- Això és normal en qualsevol que comença.

- També és veritat.

- Tanmateix m'agrada més aquellBiel de la Mel de primera hora com a prosista que com a poeta...

- I què vols dir amb això?

- Què hi ha fragments que em recorden fins i tot, impressions meves personals, i que al meu veure s'acosten a la realitat...

- Per exemple?

- Quan conta en una de les seves històries que "arribam a Sóller a les dues, després de dinar; ses barques de moll estenen sa filera de vergues tombades, sense cap vela. Ni un alè d'0ratge. I per envant. Miramar, ple de verdor i de sol, mos refresca sa memòria gloriosa de Mestre Ramon Llull, i escampa, ençà i enllà, per entre els pins esponerosos d ‘aquell vessant esplèndid, ets torrellons blancs de miradors i de s'oratori i sa taca blanquinosa de ses possessions i de s'ermita..."

- Una descripció ben construïda.

- Així és. Heus aquí un altre fragment de bella descripció: "Sa Vall que s'obria a s'altra banda era alegre i plena de verdor. Res tenia que pogués donar feredat a ningú. Era un paisatge clàssic on no hi faltava res, ni sa guarda d'ovelles picarolejant ni el pastor amb sa pellissa, ni es torrentó temorenc i mig amagat..."

- Així són les valls...

- Deia també: "Es caminoi seguia fent revoltes entre penyes caigudes i arrels d'olivera centenària. Una ombra pesada queia de ses roques altíssimes, que ressaltaven amb força damunt el cel daurat de ponent. Per s'estretor des coll passava aleshores un fresca agradabilíssima..."

- Ah! Es Coll...

- Illegim a una altra banda (La Roqueta, 1899) que en Biel de la Mel lloava els empesaris de la nostra terra, capaços de donar feina i progrés al país, que no tot eren cançons, gloses i violes i era precís també córrer a cercar doblers: "Record que mentre tu dormies a Sóller, després d'haver dinat, no podent resistir es sol de les dues des capvespre, es senyor de l'Havana no va deixar fàbrica ni botiga sense veure (puix que era un esperit inquiet per als negocis) i quan tornàrem a la fonda, rostis i suosos, havia vist ell d'aquella vila, tot el que és nervi, força i riquesa, el que tu no veuràs mai per moltes vegades que hi vagis, perquè t'encensaràs cantant gloses en Es Barranc o a l'Horta delitosa, sense dur un cèntim guanyar a sa terra de ses taronges..."

- Itenia raó. Ja ho diuen en castellà.

- Què diuen?

- "Una cosa es predicar y otra dar trigo".

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris