Setmanari d'informació local - 138 anys

L'oli nostre

Després de la conquesta de l'Illa per part de Jaume I el 1229 i establerta aquí la nova població cristiana, un dels productes que resultava insuficient per a l'alimentació dels seus habitants era l'oli. Com ens explica l'historiador Zaforteza y Musoles, "es va anant intensificant el conreu de l'olivera, sobretot per part de la muntanya, ja fos mitjançant plantacions directes, ja aprofitant l'abundància d'ullastres per al seu empelt". I fou tan bo el resultat d'aquelles campanyes que va restar un bon remanent, valgui la redundància, per a compensar, a través de l'exportació del producte, la desfavorable balança comercial d'aquells moments.

Aquesta exportació d'oli estava subjecta a un cànon que el rei havia concedit al Gran i General Consell que mancava de béns propis i havia d'administrar el país. Això era l'any 1350 i aquest dret o impost, entre d'altres molts, rebia el nom de "vectical" de l'oli. Establert de forma definitiva el 1393, es pagava al que venia l'oli quatre diners per lliura. Aquestes operacions requerien un lloc concret on poguessin acudir els comerciants i productors d'oli vinguts de la part forana. I es va escollir la plaça des Ban de S'Oli, a Ciutat, que va estar primer prop de Sa Quartera. Tanmateix la que en el present reb aquest nom i que durant un temps hi canvià pel de Pere Palou i Coll, notari i dramaturg, autor de "La campana de l'Almudaina", és la que es troba vora la plaça major. El Banc de S'Oli actual data de 1496 i les instal·lacions que s'hi varen fer i que ja no existeixen foren obra de mossèn Joan de Planícia. Es tractava d'un coberta amb teulada de dos vessants sostinguda per columnes o tal volta per arcades gòtiques, envoltada per un banc de pedra on eren disposats els barrals d'oli. Els introductors d'oli havien de presentar la seva càrrega a les oficines d'aquestes instal·lacions, on es mesurava i es pagava, i alhora era venut, tant a comerciants com a particulars. Es tastava en unes escudelletes de terrissa per a comprobar-ne la qualitat.

-I això era Es Banc de S'Oli?

-Això mateix.

-I tot aquell que en tenia per a vendre ho havia de fer de forma obligatòria al Banc?

-Així és. Llavors el banc ho revenia o l'exportava. En cas de no fer-ho així els que entraven a Ciutat amb els seus barrals d'oli podien ser fortament sancionats.

-Per exemple?

-Amb pèrdua de la mercaderia o una multa.

-I quines obligacions tenis el banc?

-Per exemple proveir d'oli la llanterna de la torre de Porto-Pi.

-I fins quan va durar el Banc de S'Oli?

-Fins als segle XIX. El 1844 es declarava el seu estat ruïnós i el 1861 es posava a la venda mitjançant subhasta. El governador va suspendre aquella operació i el Banc seria definitivament esbocat i convertir en plaça. Detall curiós és que l'edifici estava sota l'advocació de la Mare de Déu i hi havia un retaule o capelleta del segle XIV que suposam va també desaparèixer.

-És de suposar.

-Èpoques aquelles quan la nostra principal producció agrícola seguia essent l'oli d'oliva.

-Així és. Però tornem al tema del Banc de S'Oli.

-Sobre l'impost que s'aplicava a l'oli i als altres productes, llegim que "aquests drets vingueren a substituir les talles i tingueren el seu començament a Mallorca el 1350 i a mesura que el temps va transcórrer es varen anar augmentant, fins el punt que a començaments del segle XVIII eren tants que no hi havia gènere, objecte de compra o venda que no ho pagàs, així com els d'importació i exportació. Per tant, seria nombrosa la llista de drets que es percebien, per a cobrir, ja les necessitats del municipi, ja les del govern de l'Illa, i un d'ells fou el del "vectical" de l'oli."

-El vectical de l'oli, un impost.

-Certament.

-I hi havia altres carrers o places dedicades a l'oli de Mallorca?

-Sí. Hi havia el Carrer d'Oliva, però això era en honor de la família Roig d'Oliva que hi vivia. Bé. El carrer i el seu nom, que va de la Rambla al carrer de Jaquotot encara es conserva amb el seu nom original, el mateix passa amb la plaça de l'Olivar, dades que evoquen un petit convent de monges, les Monges de l'Olivar, presents a la "cançó de les transformacions", romanç medieval, aquella que diu: "Si tu et fas frare, jo em faré monja, monja de l'olivar". Eren monges franciscanes. Aquestes, el 1515, eren substituïdes per monges jerònimes, mentre que les franciscanes passaven a viure al camí de Valldemossa, en el lloc conegut per S'Esglaieta. Es va dir també Monestir de l'Olivar, amb més raó a causa de trobar-se, com diu Forteza Musoles, envoltat de camps l'oliveres.

-Vaja!

-Finalment hi ha el carrer de l'Olivera, en el barri de Santa Creu.

-Pot ser tot plegat són divagacions.

-Segurament sí, però ens deixen prou clar que l'oli d'oliva constitueix un important capítol de la nostra història afectant a l'economia, la toponímia, els llinatges, etc.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.