Setmanari Sóller

134
anys

Entorn a una guia de pobles

Fa ja un grapat de temps que la popular i popularista revista HOLA, segurament la més llegida del gènere arreu de l‘Estat espanyol, publicava amb el seu luxe cromàtic habitual, una "GUIA DE PUEBLOS CON SABOR" dins la qual només hi figurava un municipi balear, la vila de Deià i això al costat de poblacions con AINSA, ALMAGRO, ALLARIZ, ARACENA, ARCOS de la FRONTERA, BAEZA, BELMONTE, CARRIÓN de los CONDES, etc. Fins a un total de cinquanta pobles que els redactors o investigadors els han semblat amb més caràcter.

- I per què Deià?

- Ho diu el prefaci o davantal de la fitxa corresponent. "Ala Serra de Tramuntana apareix quasi de forma màgica DEIÀ, una antiga alqueria àrab que encara mantén intacte les seves tradicions. Habitatge de reconeguts músics, poetes i pintors, aquesta localitat ha compartit, durant més de tres-cents anys, història i esdeveniments amb la seva vila veïnada Valldemossa."

- Idò molt bé, encara que d'això de pobles amb sabor, només a Mallorca en faríem dues dotzenes.

- Respectem la visió subjectiva dels autors d'aquesta feina.

- I que més diu aquest capítol?

- Diu: "Des de la carretera la seva estampa recorda la d'un Betlem, am bel seu blanc caseriu escampat entre els seus nombrosos marjals que es desenvoluparen a la costa de la muntanya per a facilitar la plantació d'oliveres, conreu que ha donat una notable prosperitat a la vila. I com a fons, sempre la mar.la bellesa dels eu paisatge natural i la vida tranquil·la i afable d'un dels conjunts rurals més acurats de l‘illa han captivat des de finals del segle XIX a personatges il·lustres i bohemis. L'Arxiduc Lluís Salvador, el compositor Manuel de Falla, el pintor Russinyol o l'escriptor Robert Graves feren d'aquest lloc els eu habitatge, alguns dels quals decidiren restar aquí el que els quedava de vida..."

- Bé. Aquesta darrera frase em sembla exagerada. Dir que Falla visqué molt temps a Deià seria enganyós. L'Arxiduc era un cul inquiet i sempre anava i venia. Cm és natural no va néixer aquí ni hi va morir. Santiago Russinyol només hi va fer una estada de quatre berenades i algunes pintures.Tot el contrari de Robert Graves que hi establí, com d'altres famosos que no s'anomenen, la seva residència definitiva.

- Prou de crítiques. Seguim amb la bella redacció?

- Endavant!

- Segueix dient l'autor o autors: "No tenim més que apropar-nos al cementiri annex a l'església parroquial fortificada per a descobrir on reposa els seus restes o visitar les possessions de Miramar i Son Marroig que habitaren..."

- Un poc confús tot això...

- Potser sí. Hi ha un plural que ha de ser singular.

- Això mateix.

- "Adjudicada en la conquesta cristiana al comte de Rosselló, Deià fou integra a Valldemossa fins el 1583 quan, després d'un llarg plet de cinquanta-set anys es va aconseguir la separació d'ambdós pobles. Actualment, malgrat que són dues localitats independents, el viatge a Deià restaria incomplet sense conèixer llocs com La Cartoixaa o el Palau del rei Sanxo".

- És una visió molt particular del tema i per això podria ser discutible. Però la síntesi per al gran públic està ben feta. La fitxa de Deià incou com totes les altres el referent gastronòmic de suposat caràcter local.

- I quins plats ens recomana? Veiem com és això. "Planceta de cerdo confitada con gambas de Sóller".

- Gambas de Sóller? I què és això?

- Un altre plat de la zona, segons aquests textos, no deixa de ser menys sorprenent.

- Per exemple?

- "Lubina con frutos de mar salsa del Mediterráneo y bulbo de hinojo confitado".

- Estira Mateu! I això sembla cosa grossa!

- Encara no és tot. També ens conviden a tastar una "greixera de requesón con compota de manzana y helado de leche merengada."

- Caram! És la sofisticació de les sofisticacions.

- La nova cuina de Mallorca.

- Això mateix. Així i tot inclou el que diuen un plat típic.

- I quin és?

- "Carré de cordero de nuestra tierra con costra de aceitunas".

- També sorprenent. Però així són les coses. En els anys 50 qua començava a funcionar novament la indústria turística servíem en els hotels cuina internacional, amb por de que la nostra cuina domèstica no agradàs als estrangers. Aquesta tendència es perllongà fins als 70 quan la nostra cuina tradicional, a més de servir-se en els cellers passà a l'hostaleria. Després sembla que ens ha tornat a semblar pobra i la volem sofisticar fins el punt de no conèixer-la.

- Idò, què vols?

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris