Heus aquí un document medieval ben curiós. Es tracta d'una comanda mercantil d'un tal Joan Colom, que presumim, devia ser de Sóller i que ens mostra com es tractaven els contractes en aquell temps.
- I què diu tal document?
- Diu: "Joan Colom, reconec que tenc en comanda teva, Ramon Spantor, i també del mestres Guerau, metge, setanta-dues lliures melgareses, invertides en teixits, i això en el viatge que haig de fer en la nau de Guerau de Boxo, de Marcella, cap a Màlaga i Ceuta o algun altre lloc d'Espanya, on Deú vulgui, i allà estant, us faig promesa de comerciar el vostre capital, i donar-lo, amb els guanys corresponents a Mallorca mateixa, en el retorn, i donar-vos de tot compte just."
- I de quina data és aquest document?
- Del 1247. Es veu que el llinatge Colom ja estava ben arrelat a Mallorca.
- I especialment a la Vall de Sóller.
- Com avui es pot encara fàcilment comprovar. Com podem observar, les relacions amb el port de Marsella, Màlaga i Ceuta devien ésser freqüents.
- Fossin moros, fossin cristians.
- Efectivament.
- A un altre document també de 1247, un Pere Servera fa un contracte de feina a Bernat Busquets. A canvi de serveis personals durant un any, el tal Busquets havia de rebre 20 sous, una capa, una túnica fabricada a Lleida, un parell de calces, dues camises, dues bragues d'estopa i dues de lli, i unes abarques.
- Curiós.
- Els teixits que eren a aleshores objecte de comerç són molt diversos i així altres documents ens parlen de la roba blava de Provença, del "Camelot" de la mateixa regió, del teixit ratllat d'Iprés, del "Barragà" de Locri, etc. Sembla que la nau comercial aleshores més emprada era el "lleny" que solia estar tripulada per vuit o deu mariners i un o dos servents o aprenents. Una vida dura i perillosa. Eren ports que figuren molt freqüents, Bugia i Alger.
- Tornant a parlar d'aquells llinatges hem esmentat un tal Guerau, que devia ser l'actual Garau, però això de tenir per cognom Spantor o Boxo ens fuig de les mans.
- Bé, Boxo podria ser Boix, existent en els nostres dies.
- I no oblidem que també era temps de compra-venda d'esclaus, molts d'ells moros.
- I d'on eren?
- Molts d'ells procedien el 1242, de la Península, és a dir, d'Al-Andalus, especialment de Granada, Córdova, Algesires, València, Oriola, Alacant, Llíria, Peníscola, Cadis, Cartagena, Múrcia, Sevilla, a més d'altres que eren capturats o comprats i procedien de Barberia, per exemple de Tunis.
- Caram!
- Cap a l'any 1242 apareixen en aquests documents comercials altres personatges sollerics com un tal Arnau Crestià a l'Alqueria de Castelló, Bernat Torrens que ocupa un hort de Gastó de Bearn, de Guillem de Cosa i de la seva muller Raimunda Poncella que eren propietaris a la Vila d'una casa sarraïna.
- Has parlat d'un tal Guillem de Cosa. Vols dir que aquest no seria el mateix llinatge d'un posterior Juan de la Cosa?
- Juan de la Cosa?
- Així és. Juan de la Cosa va viure de 1449 a 1510, fou navegant i cartògraf, propietari de la caravel·la "Gallega" que després se li canviaria el nom per "Santa María". Un personatge que no sabem on va néixer ni on va morir i que acompanyà Cristòfor Colom en els seus tres primers viatges a Amèrica. Delinià quasi a la perfecció el traçat de les Antilles i Terra Ferma, des de l'Amazones fins a Panamà. Participà en l'expedició d'Ojeda i Micuesa al Darién i va morir lluitant en un indret no localitzat contra els indis.
- Curiosa història.
- Com ho és el que hem contava un amic historiador sobre el llinatges Despuig, que tan important ha estat per a la història de Mallorca. Recordam per exemple el cavaller Ramon Despuig i el cardenal Antoni Despuig, entre d'altres destacats d'aquesta família i als quals, dins la seva branca italiana, podria haver resultat pertanyent Américo Vespucio.
- I ara què dius?
- Que podria ser una transformació de cognom, Américo Vespucio com a manipulació d'Amèric Despuig. Compra cada cosa en el seu idioma: Ves-pucio = Des-puig. Pensa per exemple en l'alemany, en la paraula equivalent a DE o DEL en els llinatges.
- Quina paraula. Von. És la relació directa entre la "V" i la "D". Curiós és que en temps de George Sand, el 1838, quan la seva visita a Mallorca, fou convidada a conèixer el mercat de Montenegro, la residència multisecular dels Despuig, i en la seva biblioteca hi pogué admirar el famós mapa de Vespucio. Tot plegat vol dir que pogué existir una estreta relació entre l'home que donà el seu nom al Nou Continent i la casa mallorquina dels Despuig.
- Interessant, com és interessant tot el que fa relació a Cristòfor Colom i el descobriment d'Amèrica.
- I és que per una altra banda la relació entre la Mallorca medieval, renaixentista i barroca amb Itàlia. Era tan freqüent que fins i tot va reflectir en un dels nostres llinatges més antics, com per exemple Pizà, que procedeix de la ciutat homònima.
- La de la torre inclinada.
- Exactament.
