Setmanari Sóller

134
anys

La visita de Sir John Carr

Sir John Carr (1772-1832), natural de Devonshire, viatjava a Mallorca l'octubre de 1809 i visitava Sóller aquell mateix mes i any. Era escriptor i poeta, autor de diversos llibres de viatges, dos poemaris i una obra de teatre. Fou durament criticar per Walter Scott a causa d'haver escrit les seves experiències tot anant per terres escoceses. Per altra banda fou amic de Lord Byron. Va venir a Mallorca en un moment ben difícil, és a dir, durant la Guerra de Francès, quan la Península era ocupada per les tropes de Bonaparte i era posat en el tron d'Espanya el germà de l'emperador, Josep. Aquella guerra va tenir una durada de sis anys, del 1808 al 1814, de manera que Sir John es trobà aquí quan hi havia un clima d'estat de guerra. Els francesos no ocuparen les Balears a causa d'haver-hi a Maó una esquadra anglesa en tot moment allà ancorada. Conten que a la capital i port menorquí hi havia entre mariners espanyols i britànics unes deu mil persones, amb tots els problemes i avantatges que aquella presència significava. Sir John Carr trobà una fonda servida per un francès que per algun motiu no havia estat empresonat pels mallorquins. De fet hi havia altra gent refugiada a Palma i a la part forana. Milers de persones, entre les quals cinc bisbes i molts capellans, alguns francesos. Es formaren tropes de voluntaris per anar a lluitar a la Península i l'Illa restà fidel a les Corts de Cadis i a la regència en nom de Ferran VII. En aquelles Corts hi havia intervingut tot defensant la seva ideologia liberal i la Constitució que seria proclamada el 1812, Bernat Nadal, solleric il·lustre i aleshores bisbe de Mallorca. Sir John va lloar la bona cuina que se li oferia i això malgrat l'escassesa d'alguns queviures, ja que l'illa s'havia d'abastir per si mateixa. En el castell de Bellver que Carr visità hi havia oficials francesos presoners i que vigilava una guarnició suïssa. Això vol dir que més que parlar castellà en aquelles sales i cambres es devia parlar francès entre els uns i els altres. El poeta britànic comparà Sóller amb un paradís terrenal.

- Amb aquestes paraules?

- Amb aquestes mateixes paraules.

- I que més va fer John Carr?

- Es va senti molt bé en aquella Palma aleshores tan poblada, on hi havia una sola casa sense hostes i els hostals i cases i cases de menjar s'hi havien fet ben nombrosos. Trobava confortable el llit que li havien destinat, amb llençols nets i bon matalàs. No devia ésser així a moltes altres fondes amb humils allotjaments, amb puces arreu i mala neteja. Però era la guerra. Una guerra que ja en aquells començaments del segle XIX ja fomentava el periodisme.

- El periodisme? I ara què dius?

- El que sents. Resulta que, com explica l'historiador Pere Xamena, "des del principi de la guerra anà arribant a Mallorca una multitud de gent que fugia de les regions ocupades pels francesos". Catalunya havia estat annexionada a França a causa d'un llarga reivindicació territorial que procedia de l'anomenada Marca Hispànica, és a dir, el territori de l'actual Principat que a l'alta Edat Mitjana pertanyia a l'emperador Carlemany.

- I com era aquesta multitud de gent?

- Era de devers trenta mil refugiats, quelcom que duplicava la població. Hi havia gent de totes les classes socials i això en part fou un avantatge a causa de la gent professionalment qualificada que enriquí les activitats de Ciutat. Millor encara els que essent nobles, rics o burgesos duien doblers i joies per pagar la seva estada.

- I què deies del periodisme?

- Que aquí eren editats més periòdics que mai, és a dir, papers de notícies.

- I què va fer més Sir John?

- Va fer excursions a Valldemossa i Esporles. Llavors, puix que la seva intenció era passar a Menorca, va anar al Port d'Alcúdia, després de passar una nit a Inca.

- I després?

- Passà a Menorca i li semblà trobar-se a casa seva. Hem de tenir en compte que Menorca havia esta britànica fins el 1802, és a dir, set anys abans, i encara la gent parlava quelcom d'anglès, havent alhora adoptat costums. Tant el formatge maonès com el vi li semblaren excel·lents.

- I després de l'estada a Menorca?

- Volia fer encara més viatges. Es va embarcar cap a l'Illa de Sardenya.

- Per una mar sempre en Guerra.

- Així és. La cosa era complicada i l'home s'hi jugava la vida.

- Però en el seu llibre, Descriptive travels in southern ans eastern parts of Spain and the Balearic Isles, in the year 1809, un volum que publicava el 1811 a Londres.

- Quan encara no havia acabat la guerra del Francès, dita de la Independència, pels castellans.

- Efectivament. Sir John tornà sa i estalvi al seu país.

- Era doncs un home valent i agosarat.

- És el que sembla.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris