Setmanari Sóller

134
anys

Parlem de dos llibres

La bona nova de la setmana passada va ser la presentació del darrer llibre de Pere Serra, concretament el que duu el títol Juli Ramis a Can Prunera i on l'autor fa destrament una síntesi de memòria, anècdota, crítica i comentari. El conjunt, enriquit per il·lustracions-reproduccions constitueix una entrega pràctica i excel·lent. Dic excel·lent, no per pregonar un adjectiu gratuït o pronunciat de manera pròpia, sinó que ho dic ajustant-ho al veritable significat: és excel·lent allò que sobresurt dins el seu gènere en estimació. I això és aquest llibre. Ens acosta a Juli Ramis, ens parla en els llenguatges de la confiança i l'admiració, i ens permet, per tant, d'apreciar un poc més el pintor, l'artista solleric, tant en la seva personalitat com en la seva obra. Passant pàgines, on hi figuren molts més noms propis, ens adonam de com seguir amb tossudesa una vocació significa viure amb als i baixos, destins incerts i angoixes segures, però amb una fe en la recompensa de l'èxit final i la consagració definitiva. Això és el Juli Ramis que Pere Serra ens presenta, fent-lo sentir nostre, ben nostre.

- Idò molt bé. Enhorabona.

- Un amic, gran fotògraf i gran col·leccionista de fotografies antigues, Andreu Muntaner, em preguntava un dia si entre els mils de llibres que hi ha a ca meva no tenia un prestatge complet, de tres o quatre pisos, dedicat a temes mallorquins. Jo li vaig dir que sí, que el tenia aquest prestatge, però no dedicat a Mallorca sinó exclusivament a Sóller. I el llibre de Pere Serra ve ara a augmentar aquest prestatge on tants aspectes de la nostra Vall hi són presents.

- I quin és el llibre més antic del teu prestatge de temàtica o autors sollerics?

- És el que porta com a títol Praeceptiones Rhetoricae Clara Brevique Ratione in Gratiam Studiosae Juventutis del qual és autor Fra Francesc Mayol, de l'Ordre menor observant i ajudant de facultat a l'Acadèmia Balear de Professors. Fou imprès a Palma i a la tipografia de Melcior Guasp. Això era l'any 1809.

- Curiós.

- Patrocinava aquesta edició el nostre bisbe Bernat Nadal, que dedica una mena de breu pròleg a l'autor. Sempre en llatí ens anam endinsant en tot un seguit de lectures que fan referència a l'art oratori i ensenyen a desenvolupar-lo amb totes les característiques que poden afectar als diferents gèneres literaris. En tocar la narrativa, en aquest cas una història de turcs i grecs en el segle XVI, ens mostra les tres maneres d'enfocar un relat, l'històric, l'oratorià i el poètic...

- Una bona ració de llatí.

- Ino és estrany, ja que el llibre de petit format, degué córrer per les aules del seminari en els primers anys del segle XIX.

- I com ho saps això?

- Perquè hi figuren els noms de dos estudiants probablement sollerics...

- I qui eren aquests?

- En Bartomeu Ferrà i n'Antoni Pastor.

- Idò digues que sí...

- I fins i tot podem saber la data del curs que aquest llibret es va fer servir...

- Quina data?

- El 13 de desembre de 1817.

- Idò després de les guerres napoleòniques.

- Diguem-li la guerra del Francès.

- I pels castellans, Guerra de la Independència.

- Tot són maneres de veure les coses.

- I què passava pel món en aquells dies?

- Passaven coses. Fracassava l'intent d'establir una constitució a Prússia a causa de la dura repressió exercida per Frederic Guillem III. Mentrestant a Itàlia actuaven els nuclis liberals agrupats en societats secretes, com la dels carbonaris. També eren els dies que els generals San Martín, O'Higgins i Bolívar lluitaven per la independència dels països de l'Amèrica llatina. En resum, una època de lluita per als liberals.

- A la qual ideologia pertanyia el bisbe Bernat Nadal.

- Exactament.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris