Com era Sóller un any abans de la Guerra Civil? Ho podem saber a través d'antigues lectures, dels extres del moment, i aixó ens assebentam dels negocis que estaven en marxa, de la gent rellevant d'aquells moments, dels principals comerciants i industrials, de les realitzacions i projectes d'aquells anys. Així, per exemple, Jaume Colom Frontera anunciava el seu negoci de material per a la construcció que havia instal·lat en el 30 de la Romaguera, és a dir, a Ca'n Cremat, l'antiga fàbrica d'adobar pells. També en crida l'atenció en vell celler de Ca'n Cuixí, fundat el 1815, on es despatxaven, segons l'anunci, vins i licors d'excel·lent qualitat. Hi havia, sense sortir del tema dels licors, una fàbrica d'anissats i altres productes de destil·lació, en el carrer de Sa Lluna, de la que era titular Guillem Mora.
- Un glopet d'anís solleric. Llàstima que ja no en tinguem.
- Tenim altres coses, com el licor de taronja. Entre els anuncis veim el retrat d'un senyor, ben mudat, de mitjana edat, amb un d'aquells mostatxos triangulars que s'havien posat de moda. És el comerciant Francesc Pons, membre de la Junta Reguladora dels Enginyers Agrònoms de les Balears, i que ostentava el diploma i la medalla atorgada per Sa Majestad Lleopold II de Bèlgica. Exportava fruits, principalment figues i albercocs secs, olis, olives, alls i llimones. Les llimones eren la seva especialitat i duien una etiqueta que deia: "Quelques gouttes de citron au naturel donent a tous les plats une saveur exquise. Fruit d'Or Ideal surpas se tout."
- Curiós. Tant la forma de fer publicitat com l'entorn del negoci.
- Existia ja un Josep Forteza Rey, segona generació, que regentava la botiga d'embotits de Ca'n Rey d'Es Pont, casa fundada el 1892 i que el 1919 aconseguia diploma d'honor en el tercer concurs de la Fira de Barcelona.
- Sí. Eren professionals amb un gran sentit de l'ofici.
- Efectivament. Anem a altres curiositats.
- Com és ara?
- Un barber perruquer que nomia Wenceslao Gérico. Un comerciant en ceres que nomia Antoni Amengual; el cafès Marquès de Puerto Rico; l'estudi fotogràfic a la Gran Via de Castanyer Rullàn; en el Port de Sóller, el qual propietari era Josep Frontera; l'hotel Costa Brava, també en el Port, que anunciava pensions de 10 i 12 pessetes; l'Hotel Terramar, dirigit per Juana Hernández i que oferia "espaioses cambres, extens parc amb jardins, pinar i muntanya, miradors esplèndits, servei acurat de restaurant i bar..."
- Començava una era turística...
- Sí, però la guerra ho va fotre tot...
- Així és la història. Però seguim amb els que duien al damunt el principal pes de l'economia. Hi trobam en Josep AguilóPomar, segona generació del negoci, que regentava una fàbrica d'embotits i segim de porc en el carrer de la Victòria. La companyia del Gas anunciava, a més del seu servei energètic de gas i central elèctrica, cambres frigorífiques i fàbrica de gel.
- I les finances locals?
- S'anunciava amb grans espais el Ban de Sóller, a la plaça de la COnstitució, del qual conservam l'edifici modernista amb retocs a recobrar i que tenia per capital social un milió i mig de pessetes i com a fons de reserva unes set-centes cinquanta mil...
- Caram! Com han canviat les xifres...
- Tornem a les fàbriques de sobrassada. En el carrer de Cetre hi havia la Marquès Arbona, que també produïa pernils i sagims. Però més curiós és un altre anunci que ens explica fins a quin punt els comerciants sollerics volien introduir la sobrassada mallorquina a França.
- I què dius ara?
- Escolta: "Fàbrica de sobrassada. Instal·lació elèctrica moderna que assegura l'assimilació i transformació indispensables per a la seva conservació. Preparació en principis sobre els vells consums mallorquins sobre la base llom i pernil de porc. La sobrassada marca Lanuza amb garantia que no es torna mai blanca, sempre roja com la cresta d'un gall. Saborosa, exquisida, que li farà recordar aquella mateixa, tan bona que menjà vostè quan era infant. Exposicions postals per tota França: preu 23 francs el quilo. Condicions especials segons quantitat. La pot demanar ben tranquil i retornar-la si no és del seu gust. Dirigir-se a Jacques Rosselló, 7 Rue Lecourbe. Lons-Le-Saunier (Jura)..."
- Caram. Idò diguès que sí.
