Setmanari Sóller

134
anys

Els Cabots de Bunyola

Deixau-me parlar, avui, d'aquest municipi tan proper a nosaltres i que es diu Bunyola i també un dels seus llinatges més representatius, Cabot, que encara avui, si miram el cens local, és un dels cognoms majoritaris. Bunyola, que probablement té una etiologia semblant a la d'altres pobles de la península com Bunyol, a València, o Buñuel, a Navarra, etimologia àrab que en el segles XVII o XVIII interpretaren en l'heràldica local com a tantes altres poblacions sense cercar-ne l'arrel filològica o científica. Per això, en aquest dies, tan propicis a cuinar bunyols, ja sia entorn a fetes de tardor (Les Verges, els morts, etc.) molts pensam en Bunyola, el municipi que té bunyols per escut. I que ho són de bons regats amb un mistela o amb mel de romaní o de flor de taronger!

- I què deies dels Cabot?

- Què és nom de senyors i navegants.

- I això?

- Estic pensant en les gestes de Joan i Sebastià Cabot.

- No els conec. I qui eren aquests?

- Eren el pare i fill. Dos navegants dels temps de Cristòfol Colom i que exploraren i descobriren moltes terres americanes.

- Caram! I eren bunyolins?

- Això és el que m'agradaria creure.

- Però d'on ve, originàriament el llinatge Cabot?

- Sembla que procedeix de Catalunya. Tal volta d'Argentona, o també pots pensar que prové de Mataró a causa d'haver-hi arrelat fort. De Catalunya ve l'escut familiar mallorquí. Sobre camp d'argent el peix que es diu Cabot perquè té el cap gros. Per davall del peix tres faixes o ratlles en ziga- zaga que representen les ones de la mar. Però allà on els cabot posaren les arrels més fondes va ser a Bunyola.

- I com ho saps?

- Perquè tenim documents del segle XV que ho confirmen.

- Idò és ben curiós una nissaga amb simbologia tan marinera instal·lada secularment tan terra endins.

-- Però que quadra bé en les vides de Joan i Sebastià Cabot. La cosa és que aquests dos navegants han caigut en mans dels historiadors italians que diuen que són genovesos nacionalitzats venecians i que nomien Caboto i no Cabot.

- També podrien ser mallorquins nacionalitzats venecians.

- O mallorquins nacionalitzats genovesos.

- Això mateix. Sembla que navegaven sota la bandera que pagava millor.

- No és d'estranyar. Els temps eren difícils.

- I quins anys visqueren els famosos navegants?

- En Joan de 1450 a 1498.

- Ien Sebastià?

- En Sebastià de 1476 a 1557.

- I de cara a la història que feren exactament?

- En Joan muntava una expedició el 1497. Això vol dir cinc anys després del primer viatge de Colom.

S'embarcaren am bell, el seu fill i divuit mariners. Anant sempre pel nord es toparen amb icebergs i tempestes de gel i neu però aconseguiren arribar a l'illa de Cap Breton, que es troba la nord de la península de Nova Escòcia. Retornà a Anglaterra ja que estava al servei del rei Enric VII i un any després sortia novament a bord d'un vaixell i camí d'Amèrica. Aquesta vegada no duia el seu fill. La qüestió és que la nau va desaparèixer mar endins. En Sebastià no es volgué donar per vençut i el 1508 muntà una expedició per anar a descobrir terres que cap cristià havia vist.

- I quines terres foren aquestes?

- El riu Sant Llorenç i la gran badia de Hudson, és a dir, dues zones del Canadà.

- Tot un record!

- Són aventures d'explorador que la història d'Anglaterra ha escrit en lletres d'or.

- I feien servir els Cabot pseudoitalians el seu escut català o mallorquí?

- No ho sabem.

- Bé. Parlem ara d'home que patrocinà aquells viatges.

- Aquest era el rei Enric VII. EL monarca no trigà un minut en acceptar els pactes amb els Cabot. El rei angles havia aconseguit la pau que seguí a la guerra de les Dues Roses i obrí el camí a una nova dinastia. Protegí doncs a Joan Cabot que li pogué donar colònies a la zona d'Amèrica del Nord.

- Detalls de vides públiques en bona part enigmàtiques. Eren aquells dos navegants de nissaga bunyolina? Qui sap? Però una recerca en aquest sentit no deixa de ser apassionat.

- Esperem que algú s'hi engresqui. De vegades quan es fa una investigació com la que proposam s'hi troba alguna resposta en els arxius parroquials i municipals. Es clar que amb el temps la majoria d'aquests papers desapareixen perquè algú opina que no són útils. Fins fa ben pocs anys no existia ni a ciutat ni a la part forana una consciència sòlida de la importància que pot tenir qualsevol document públic. Ara ho lamentam.

- Per Geroni de Berard sabem que a l'any 1595 hi havia a Bunyola un centenar de cases, tres-cents homes d'armes i 930 habitants, essent per tants una societat petita dedicada la producció d'oli i al conreu de gramínies i llegums.La ramaderia, de llana. Artesanalment hi treballaven dos teixidors de lli. Disposava de dos molins d'aigua i setanta-sis tafones. Era doncs una població activa, de producció diversa. Terra endins sense costa i per això sorprèn la possible existència de navegants.

- Així és. Però de tot hi ha en aquest món.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris