Setmanari Sóller

134
anys

Cuina de senyor

Coincidint amb aquestes festes de Nadal ha sortit publicat el llibre Cuina mallorquina de casa de senyor i que és un recull de receptes de l'any 1927. Editat per Miquel Font compta amb un estudi sobre el tema per part de Miquel S. Font Poquet i on ens explica molts detalls curiosos sobre els texts originals. Amb acurada presentació, el present volum conté un total de 127 receptes, la majoria de les quals relatives a la rebosteria i pastisseria illenques. Com es diu en el mateix llibre, la característica més significativa d'aquesta aportació al nostre patrimoni gastronòmic és l'abundància de dolç, que troba un clar antecedent en la pastisseria conventual de l'Illa...

Bescuits, amargos, sospirs, rosques...

Es parla de la feina rebostera de les monges de la Concepció i de Santa Magdalena...

Vols dir que som un país llépol?

I tant. El nostre calendari gastronòmic és ple de llepolies.

Especialment Nadal.

Sí. Hi ha receptes curioses...

Com per exemple?

El torró de castanya.

Ja ho pots dir. El nostre país no destaca per la seva producció castanyera.

Sí. Aquí les castanyes solen ésser d'una altra casta.

Recepta ben nadalenca és la coca de patata, de la qual n'hi ha dues versions... Hi figura també la salsa de Nadal que es fa amb ametlla torrada i mòlta, avellanes, sucre i canyella, així com brou de carn, concretament capó, gallina o vedella. Per altra banda ensenya a fer torró fluix d'ametlla o avellana.

I la rebosteria de les grans avinenteses?

S'hi troba ben representada: els coixins, la pasta reial, els ous filats, els quartos, els madritxos...

I aportacions forasteres?

Hi veig unes mantegades andaluses i uns bescuits engatats de Guadalajara...

Mallorca: lloc de pas, però molts s'hi queden.

Així és. I molts en deixen petjada...

Com aquests estrangers que també amb la seva recepta surten a rotlo, Monsieur Antoine, Monsieur Marchand...

Les influències són també més fortes del que sembla.

Dius bé. Però això no minva, enriqueix...

Sempre i quan arreli i s'interpreti en clau localista.

Exactament.

Hi ha fins i tot la manera de fer el licor Chatreuse.

I observant la tradició sollerica, un flam de taronja.

Hi trobam també alguna nota colonial?

Deixa'm mirar... Sí. Aquestes "tortitas de morón" que semblen tenir el seu origen al nord de l'actual província de Ciego de Ávila, a Cuba.

Idò digues que sí.

Pel que fa als bescuits de Cervera es podria tractar també com s'explica en el llibre al topònim Cervera o al llinatge mallorquí Servera.

Jo hi afegiria una altra opció.

Quina?

La d'un almirall que pocs anys abans va estar de moda, vull dir, que va anar de boca en boca...

I qui era aquest?

Un dels que va destacar en la Guerra de Cuba.

I els topònims?

Ni ha com a manco tres: Cervera de Lleida, Cervera de Pisuerga, Cervera del Río Alhama i encara la Cervera francesa o Cerbère.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris