Setmanari Sóller

134
anys

Llibres

"L'estiu havia sorprès tothom amb la seva aparició a principis de maig. Pere es negava a qualificar les temperatures de trenta i trenta-cinc graus centígrads com una primavera massa calorosa com s'entestava a qualificar-les l'home del temps. Era estiu i punt. Feia tres hores que caminava sol de la tarda fent diversos encàrrecs per a l'empresa quan es va decidir a entrar als grans magatzems per aprofitar durant una estona l'aire condicionat. Les portes s'obriren al seu pas i va accedir dins els magatzems. Aquí la temperatura era una altra..."

És el començament d'una de les narracions de l ‘escriptor Albert Herranz per a la col·lecció número 11 de "Paraula de Narrador" i la qual lectura us recoman...

- Molt bé.

- També m'ho he passat força bé llegint l'obra de Louis Codet.

- Louis Codet?

- Sí. Un pintor i escriptor francès nascut a Perpinyà el 1876 i mort a Le Havre, 1914. El 1911 va fer un viatge a Mallorca ai en el decurs d'aquella estada s'allotjà a Sóller al llarg de tot un mes. Era membre del Club Alpin Français. Aquí va fer fotografies, va pintar aquarel·les, i projectà quatre poemes i una novel·la.

A Sóller va anar diverses vegades acompanyat pel seu amic el pintor Antonio Bernareggi.

- El famós Bernareggi.

- Que vivia a Biniaratx. A partir de 1903 fins a la seva mort va viure a Mallorca, això fou el 1959.Havia estat a París de 1901 al 1903 havent fet amistat amb Anglada Camarasa i Pablo Picasso.

- I quines coses li agradaren de Sóller?

- Louis Codet admirà sobre tot els colors naturals, les amples perspectives...

- I com ho diu?

- Diu: "Finalment després d'un darrer revolt descobrírem Sóller: l'arribada és força imponent. Immensos jardins verds, com un llac de verdor omplen una conca de muntanyes grises, rocalloses i d'estranys perfils; les petites cases de Sóller, unes blanques, d'altres rogenques, semblen escampades i ajaçades entre tarongers verds..."

- Caram...

- Així i tot es va sentir un poc decebut perquè no hi va veure monuments i les casetes li semblaven tristes...

- Encara havia d'esclatar el modernisme?

- Més o manco. En tal cas el seu cantet hagués estat diferent.

- I què diu dels nostres habitatges?

- Diu que en els carrers de Sóller les cases estan oberts i s'observen dins les altes entrades els agradosos mobles del país...

- No serien tan casetes quant tenien "altes entrades"...

- Bé. Només devien esser apreciacions dels primers cops de vista.

- Segurament... I que deies dels mobles de Sóller?

- Codet explica que "hi ha fileres de cadires fetes de fusta d'olivera, de llimonera o de taronger, amb el seient trenat de cordes rossenques, de fibra de palmera. No hi ha res més senzill i més bonic que aquestes fileres de cadires rústiques, que es casen amb les rajoles de flors de les petites escales. A Sóller es fa comerç de figues seques, i algunes de les entrades són plenes d'al·lotes joves que col·loquen les figues dins caixes i les estiren amb els dits, riuen, canten aires espanyols, ceridaners i planyívols i fan broma amb els estrangers que s'aturen a la seva porta..."

- Diu per altra banda, Codet, que en aquells dies hi havia a Sóller un metge francès, el qual, havent-hi establert el seu consultori, era amic del poeta-pintor...

- Curiós. I del menjar què diu?

- Que el millor que s cuinava a Sóller en aquell temps era la paella valenciana...

- I què dius ara?

- El que diu Codet. També parla d'un anís molt bo que es feia a Bunyola... Parla també d'un licor de llimona que li sembla molt bo i d'un licor de roses que beuen les dones...

- Caram... Em pensava que només era a Menorca, això del licor de roses.

- Sembla que aleshores Bunyola ja gaudia d'una bona licoreria.

- Supòs que sí.

- Pintà Codet les nostres oliveres i tarongers. Fotografià les nostres muntanyes i reproduí mil detalls que ara són tot un document.

- Idò molt bé.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris