A la llarga i no tothom, tot el que deixam en marxar d'aquest món, són papers. De vegades escrits íntims, documents, publicacions. La majoria de vegades, un cop mort el propietari dels papers, els fan servir per encendre foc o els abandonen a les escombraries. El viu al pa s'aferra s'aferra i el mort dorm baix terra, diu la dita. Però de papers trascendents i corrents, grossos i petits, se'n fa a la llarga la hsitòria social. Ara mateix tenc entre les mans un exemplar del periòdic mallorquí El Comercio que tenia la seva redacció al carrer de l'Aigua, de Ciutat, i la qual subscripció valia a l'any una pesseta i vint-i-cinc cèntims. Aquest número porta la data del 14 de desembre del 1880 i parlava un poc de tot: de política, invents com el fotòfon, succeïts arreu de l'Estat i Ultramar, anuncis i crítica d'obres de teatre i retalls de la premsa competent, com "El Demócrata", "El Isleño", "El Diario de Palma"... Un tema que ens tocava d'aprop era la celebració d'une "conferències agrícoles" presidides pel Ministre de Fomenti del Director General d'Instrucció Pública, Agricultura, Indústria i Comerç i on entre altres molts temes es parlà de l'agricultura mallorquina i dels tarongers de Sóller.
- Idò molt bé.
- Per altra banda el mateix diari ens parla del moviment marítim. Del pailebot "Bellver" del capità Antoni Planas que anava a Marsella i de la polacra-goleta "Belisarío" de Guillem Palmer que anava a Cette. Cap a Puerto Rico marxava la polacra-barca "Joven Beatriz", el qual capità era Bartomeu Nicolau. Anava a Alger en el llaüt "San José", amb cinc mariners i el seu patró, Bernat Palmer. Com diu aquesta breunova els productes que figuren embarcats eren farines, garroves, fruites seques, taronges... Trobam fins i tot un vaixell noruec que embarca productes del país, el bergantí "Trithjov" tenia per capità un tal H. Mathisen.
- Curiós.
- En el mateix diari veim el gravat d'un ergatí-goleta i un anunci més gran on ens diuen que aquesta nau anomenada "Pilar", de bandera espanyola, té per capità José María Conde i sortirà del Port cap a Puerto Rico, Ponce i Mayagüez, admetent càrrega i passatge.
- Productes fabricats a Mallorca. Quines eren les empreses més importants?
- Els valors locals que cotitzaven eren ben diversos: "Alfombrera, Cambio Mallorquín, Centro Farmacéutico, Crédito Balear, Empresa Mallorquina de Vapores, Empresa Marítima de Vapor La Isleña", Escuela Mercantil, Ferrocarriles de Mallorca, Harinera Balear, Harinera Mallorquina, Industrial Algodonera, Industrial Mallorquina, Vidriera Mallorquina, Vidriera Balear, Vinícola Mallorquina..."
- Idò sí que així mateix n'hi havia.
- Sembla que sí, fins i tot una fàbrica de sacs de "yute" en el carrer del Oms.
- Caram...
- Hi havia divertiments, com el teatre.
- Quin teatre?
- El teatre principal que posava en escena obres com "Honrar padre y madre", "La cuatro esquinas", "La esposa del vengador"...
- Drames per a tots els gusts.
- Això mateix, però el mateix diari ens parla d'un drama real.
- Quin drama?
- La guerra a Grècia.
- I què diu?
- Diu: "L'opinió de Grècia continua essent per moments més accentuada en sentit belicós. Comença en convertir-se en aspiració nacional la guerra d'annexió de l'Epirus i la Tessàlia, aixecant per a tal efecte la bandera de l'emancipació grecoeslava al davant de la Sublim Porta. Segons cartes d'Atenes, comença a fantassejar la imaginació del poble sencer sobre els gloriosos records de la guerra d'independència i els noms d'Ipsilanti, Misolonghi, Byron, Capo d'Istria i altres personatges igualment units a l'epopeia de l'emancipació hel·lènica."
- Una guerra més en aquelles darreres dècades del segle XIX.
- Així és.
