Setmanari Sóller

134
anys

Pere Colom i Louis Codet

Des d'aquí hem de saludar com bé es mereix el darrer llibre de poemes de Pere Colom Mayol (Fornalutx, 1966) i que tan inspirat segueix en aquesta tasca artística que comença per expressar tot el que sent. Aquesta edició de Tall, bellament presentada, que en la portada i contraportada ens mostra un hermós paisatge de Cúber, fotografia de Cala Matheu, ens ofereix alhora les il·lustracions, execel·lents dibuixos de l'artista Miquel Àngel Bernat (Sóller, 1968), tots ells al·lusius a cada tema poètic, com aquell que diu: "Sovint el silenci / és la veu de tu mateix / que parla dins tu mateix."

-Un punt de meditació que té la seva fondària.

-Així és. El poema acaba llavors amb aquestes paraules: "Sovint el pensament / és un laberint de paraules / que roman dins aquestes paraules."

-Paraules i més paraules. Aquest és el tema central. Què n'hem de fer de les paraules?

-Aquí tenim un altre poema que diu: "No cerquis les paraules ni els gests, / ni circumstàncies ni moments: / Deixa't dur pel poder de les coses, / dels sentiments i / sospira quan sents a prop el que estimes."

-Curiós.

-El títol del llibre: Entre veus i silenci és fidel al seu contingut. Hi ha efectivament dins el silenci tot un llenguatge d'alta expressivitat. En canvi, les paraules, que semblen ser el cor del verb, el signe ineludible del sentiment, presenta de vegades paraules buides que manquen de tot sentit. Es tracta en resum d'un reflexió filosòfica que Pere Colom ha sabut convertir en poemes. El que no es pot negar és que Pere Colom té sempre un vers a la punta de la llengua perquè cada dia i cada nit, dins la malaltia o la salut, ha fet de la seva vida l'ofici del poeta. Això sembla dir quan versifica: "No creia en la inspiració. / Per a mi era un mot fat./ Fins que un matí, a rompuda d'alba,/ vaig obrir els ulls com qui neix de bell nou..."

-I des del punt de vista tècnic què t'han semblat els poemes?

-L'intimisme, que ho segella tot, és molt ben aconseguit. El lèxic és planer i assequible, pren altes dimensions estètiques. Les expressions en quan aquest aplec són més lluminoses que grises i donen, en certs aspectes, algunea ales a l'optimisme. Són molts els versos que tenen un lirisme trascendent, molts d'ells inspirats en la natura i l'amor. En resum un bon aplec de poemes i la mostra més càlida felicitació i l'antor.

-I passem ara a Louis Codet. Qui era?

-Un personatge ben interessant que va néixer a Perpinyà el 1876 i morí a Le Havre el 1914.En llegim la nota biogràfica que ens diu que Codet "va formar part d'un reduït i selecte grup d'artistes que va saber traduir amb la paraula i la imatge l'equilibri entre el gust del classicisme i els colors del simbolisme". Aquesta capacitat harmònica va donar com a resultat un observador minuciós capaç de presentar els seus escrits com si fossin pintures de paisatges desconeguts. El 1911 va fer un viatge a Mallorca que publicà en el butlletí del club albí francès. En una de les seves excursions visità Sóller.

-I què en va dir de Sóller?

-Diu: "Després d'un darrer revolt, descobríem Sóller; l'arribada és força imponent. Immensos jardins verds, com un llac de verdor, emplenen un una conca de muntanyes grises, rocalloses, i d'estranys perfils: les petites cases de Sóller, unes blanques, altres rogenques, semblen escampades i alçades entre els tarongers verds."

-Bones lloances!

-No. També hi ha una queixa.

-Una queixa?

-Sí. Diu que a Sóller "els carrers tots vorejats de casetes són trists i anodins i no s'hi veu cap monument".

-Sí. Tanta sort que l'arquitectura modernista hi posaria remei.

-Sí. Els nous casals art nouveau que s'integrarien molt bé en el paisatge urbà d'horts i jardins.

-I què més diu en referència a Sóller?

-Llegesc: "A Sóller llogàrem una casa i jo hi vaig viure gairebé un mes. Veia, d'ajagut al llit, com es gronxaven indolents les palmes rutilants d'una gran palmera veïna; i des de la finestra podia seguir amb la mirada els bells vols dels coloms, per damunt les teulades i els jardins. És un dels entreteniments de Sóller, i el més encisador del món. Damunt un gran nombre de cases s'hi han disposat miradors, que també serveixen de colomers. Cada dia l'amo dóna el vol a les seves bestioles. A tota hora, es pot veure un eixam blanc que s'eleva i oroneja, descrivint grans cercles dins la conca de les muntanyes".

-I va fer amistats, en Codet, aquí a Sóller?

-Això és el que diu.

-Com és ara?

-Explica: "Freqüentàvem els artistes del país i un metge francès establert a Sóller. L'un o l'altre amb gran amabilitat i disposició ens guiaven cada dia pel camp cap els indrets que coneixien."

-I s'ho passava bé?

-Molt bé. Parla del port, dels jardins, del torrent, dels pinars, dels boscos, dels botifarrons amb llavoretes d'anís, del licor de llimona que es fa a Bunyola...

-Licor de llimona?

-Això diu. I també licor de roses.

-Idò molt bé. Ara "Documenta Balear" veig que ens ofereix la versió catalana d'aquest llibre dins la col·lecció Varoic.

-Així és, amb notes de Francesc Lladó Pol i una excel·lent traducció de Maties Mulet Truyols.

-Això.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris