A columnes anteriors parlàvem dels noms i dels malnoms de la Vall de Sóller en els segles XVIII i XIX. Avui podríem comentar alguna cosa osbre els apel·latius sollericsc del segle XVI. En primer lloc els llinatges que j existien a l'època del Renaixement...
- I quins eren?
- La majoria ens resulten del tot actuals i familiars.
- Per exemple?
- Mayol, Bisbal, Arbona, Oliver, Serra, Escales, Barceló...
- Tots ells ben vius i presents en els dies que corren.
- Hi havia també Reynés, Ballester, Vicens, Puig, Busquets...
- Igualment freqüents.
- Seguim: Fronterea, Ginestra, Frau, Ripoll, Albertí, Colom...
- Colom. No podria mancar i menys en aquella època.
- Altres llinatges d'aquell momet eren Truyols, Borràs, Cardell, Puigderrós, Capiró, Estades...
- I es feminitzaven els llinatges?
- També ben sovint.
- Com a Rússia...
- Sí.Els casos son força curiosos.
- És a dir?
- Joan Bisbala, Catarina Ballestera, Catalina Vicensa...
- Has dit dos cops Catalina o Catarina. Era aquest el nom femení més freqüent?
- No el més freqüent però molt freqüent...
- I quins no ho eren tant?
- Elionor, Prudència, Antonina, Francina...
- I es feminitzaven noms masculins?
- Alguns.
- Per exemple?
- Bartomeva o Bartomeua. Essent el patró de la Vall Sasnt Bartomeu no era gens estrany...
- I quins eren els noms masculins més freqüents?
- Jeroni, Benet, Pere, Cristòfol, Bartomeu, Jaume, Damià, Toni, Joan, Miquel, Martí, Sebastià, Bernat...
- Curiosos temps aquells.
- Sí, amb moros a la costa.
- Això mateix.
- I el desastre d'una gran desfeta...
- Així és. El moviment de le Germanies.
- O dels agermenats.
- Una guerra contra les tropes de l'Emperador Carles I.
- Que fou el resultat d'un revolta popular.
- Jo diria que una autèntica revolució.
- En la qual participaren molts sollerics.
- I no pocs ho pagaren amb la vida.
- És curiós que molts diccionaris no parlin de la nostra revolta d'agermanats i facin només referència a la de València.
- Com és ara?
- Llegesc a un Larousse: "Moviment revolucionari antisenyorial del Regne de València (1519- 1523). La burguesia de les ciutats costaneres, dirigida per la Junta dels Tretze (J. Llorens, V. Peris) es va alçar contra la noblesa, que comptava amb el suport del rei, els moriscs i els camperols. Derrotat l'exèrcit dels agermanats el 1521, alguns ressitiren fins el 1523."
La repressió fou molt dura.
- I també a Mallorca fou dura i Sóller que és va veure arruïnada, havent de cobrir moltes multes i despeses d'aquella guerra...
- Encara que fos amb el producte dels nostres olivars.
- Sí. Les revolucions perdudes surten cares...
- Que ho diguin al president dels sublevats, En Joanot Colom...
- L'executaren i l'escorxaren.
- Ens escalivaren força.
- Així és.
- I no deixaren ni un diner ni una lliura.
- Com era de preveure.
