Això dels malnoms és un fenòmen universal. No mancaven malnom o sobrenom als reis medievals i per tant, des del tron al servent més ínfim tothom tenia el seu malnom. Era quelcom necessari en aquells llocs on es repetia un nom de pila i un llinatge, única manera d'identificar qui era qui. Imés encara en els països àrabs on els noms i cognoms eren encara més repetitius. Els malnoms han estat sempre a totes les poblacions de Mallorca, principalment en el món de la part forana, quelcom imprescindible per a conèixer les identitats de cadascú. I qui diu a Mallorca pot dir també a tota la ruralia peninsular. I també, pensat-ho una miqueta, a les grans ciutats entre la massa artesanal i obrera. Recordem, per exemple, el polític anarco-sindicalista català Salvador Seguí (Lleida, 1890- Barcelona, 1923), dirigent de CNT que va promeure les vagues de 1916 i 1917 i que era més conegut amb el seu malnom "El noi del sucre"...
- I malnoms tenien també determinades actrius de teatre i molts antics esportistes.
- Així és. Parlem ara una miqueta més dels nostres malnoms. Així és. Parlem-ne començant per aquells que fan referència a la teva família.
- Per exemple, Can Custurer, Can Girola, Ca Sa Patrona Llucia...
- Can Custurer és sens dubte aquell que treballa la costura. En canvi Girola té un estrany significat segons el diccionari de la nostra llengua.
- I què significa?
- Girola és sinònim de deambulatori, això és, en alguns temples o esglésies, nau que contorneja el darrera del presbiteri. Un altre nom encara més rar és Fenasset, que sembla procedir del vocable "fenàs, fenassos", una planta dita també "llistó". Gramínia de rizoma reptant, fulles estretes i espigues de dues a cinc espícules pròximes, la qual, en llatí es diu Brachypodium ramosum.
- Vaja! Quines coses!
- Un altre malnom interessant és Saig. Originalment un "saig" és un funcionari de justícia que tenia al seu càrrec de fer les citacions, executar els embargaments i cobrar les penes monetàries a que eren condemnats els reus.
- Caram...
- Hi ha molts malnoms que són simples diminutius. Per exemple, Vilaró, vila petita. Galiona, un altre malnom ben conegut i curiós que sembla procedir de "galió", el qual és diminutiu de galera i probablement, la muller d'aquell que li deien En Galió passà a ser Galiona.
- Ah! Vaja!
- Hi ha malnoms que ens fan pensar en la vida marinera, com "mestral" o "mistral", el famós vent que fou llinatge del poeta més clàssic i important de Provença, Frédéric Mistral.
- Alguns significats semblen difícils, com per exemple, Pandola. Què vol dir Pandola? És, tal volta, la forma mallorquina de la paraula castellana Pandorga. Si aixó fos resultaria un malnom ben interessant perquè ens tramet a l'Edat Mitjana i als llocs cavallerescos...
- Els llocs cavallerescos?
- Sí. Els estaferms dels llocs antics. Curiosament el mateix nom es fa servir a Múrcia per indicar un cert tipus de ximbomba.
- Vaja! Quines coses...
- I com aclarir què significa Perus o Perlus...
- Qui sap si ve de França això!
- O potser no. El que sí sembla és que molts d'aquests malnoms són paraules trabucades o desfigurades. Per exemple, Tumbolles. I d'altres s'assembles a vocables corrents de la llengua, com és el cas de si comparam Cotrada amb "Contrada" o Teixo amb "teix"... Tanmateix és evident la presència de tota mena de grans i petits objectes, sien de feina, sien domèstics... És el cas de malnoms com Bala, Borra, Canonet, Carabina, Paleta, Pipeta, Punyal, Ximenea...
- Així és. Tot un vocabulari que algun dia s'haurà d'estudiar amb més mitjans i atenció.
- Dius bé, que tot això és cultura.
- Tot això.
