Com per a divertiment hem posat mà, a l'atzar, dins els nostres arxius i hem trobar diferents papers i paperets que entre les meves carpetes han estat passades a la qualificació de documents. Documents populars, si voleu, però de vegades ben rars i ben irrepetibles. Parlen tots ells dels nostres avantpassats, dels temps de quan els sollerics no tenien cap por de sortir a la mar oberta amb vaixells de considerable risc, de quan amb una maleteta sortien de Mallorca a la recerca de fortuna, de quan els viatges eren llargs i feixugs, de quan la vila sollerica es recollia en si mateixa enyorant els seus fills absents. Després, amb el retorn, importaven costums o l'enyorança de productes gastròmics o costums populars dels llocs on venien, cobrava també una curiosa realitat.
- Vols dir?
- Així es. Agafem, per exemple, aquesta propaganda naval.
- Quina?
- Aquesta de la "Compagnie Transatlantique", dels vapors correus francesos que disposaven de quatre vapors per a la seva connexió amb Amèrica. Aquestes naus tenien els noms de "Lafayette", "Cuba" i "Espagne". Els nostres avantpassats feien servir aquestes línies marítimes des de Marsella, Seta o Barcelona per anar a Puerto Rico, Cuba o Mèxic. En el dibuix que il·lustra la tal propaganda de devers els anys 20 hi veim, al costat del gegantí transatlàntic, un petit vaixell de vela que no és altra cosa que un llaüt amb la bandera espanyola.
- Curiós.
- Agafem un altre paper també a l'atzar.
- Quin?
- Una propaganda o etiqueta d'un licor que per a molts sollerics que emigraren a la França occitana o provençal devia ser quelcom familiar.
- Quin licor?
- La "Gentiane de Cette", que porta l'escut d'aquella ciutat i contrada. Qualificada tal beguda com "aperitif", llegim: "Cette Gentiane, d'un goût exquis se recommande tout particulièrement par la finesse de son aròme. Contient alcool, vin, plantes aromatiques et caramel..."
- Idò molt bé.
- Aquí veig el capçal de carta d'un botiga de "Fruits et primeurs". Es un comerç de Bourdeaux o Burdeus. "Ancinne Maison Michel Caparo. Antoine Ballaster, Successeur", que segons aquesta carta del gener de 1932 es trobava la Rue Jean-Jacques- Rousseau, 16, i anunciant "produits d'Espagne, du Pays et des Indes".
- Idò un bell comerç.
- Això és el que sembla. El següent paper és una estampa religiosa o si voleu, eclesiàstica, dedicada a Sant Roc. Es veu que hi havia algun clergue en aquells voltants de 1880 a Sóller que mostrava una especial preferència per aquest Sant. Amb una mena de dibuix o gravat primitiu, que sembla ser de Can Gelabert, veim el Sant vestit de peregrí i vianant de camí ral, que va en la companyia del seu fidel ca i mostra una cuixa nafrada. Amb hàbit i capa, barba i cabellera llarga, capell d'ala ample, borseguins als peus, a més de la vara i el farcell, es mostres sobre un mena de goigs o versos: "Un resplandor celestial/ Dabas Roque al fallecer,/ Tu cuerpo dejó de ser;/ quedó tu nombre inmortal./ Líbranos de todo mal./ No nos dejes perecer."
- Vaja amb Sant Roc!
- Que segons la tradició es deixava llepar les nafres pel seu ca.
- Cosa que diu molt en favor de la fidelitat dels cans.
- Així és. Ja seguirem amb més curiositats la setmana que ve.
- I l'any que estrenam.
- Això.
