Setmanari Sóller

134
anys

Una presentació de llibre

Haig d'agrair amb tota la cordialitat possible la presència de totes aquelles persones que acudiren a la presentació del meu darrer llibre, la qual va córrer a càrrec del poeta llucmajorer Miquel Cardell, que és també el cap de serveis informatius regionals a Ràdio Nacional d'Espanya. Entre els que m'honraren en aquell acte hi havia prou sollerics per deixar-me clar qui som i d'on som. En acabar el parlament de presentador, que va fer un gra massa d'elogis i que li agraesc de tot cor, em va tocar dir unes paraules i vaig aprofitar per a dir que Mallorca vista pels escriptors, segon tom, no és una enciclopèdia d'escriptors com un crític hagués volgut, sinó un viatge literari, subjectiu, de quatre itineraris, on molts literats i textos literaris hi són evocats. Quan nosaltres, editor i autor, planificàvem com havia de ser aquesta trilogia, pensàvem fer-la només d'escriptors morts. El motiu era evident. Es tractava d'evitar malentesos, de no creat determinades enveges ni rancúnies, de no fer un ventall complet quan es sap que això és impossible i que sempre, facis el que facis, ja sia per ignorància, ja sia per altres motius, sempre queden noms en el tinter. Però quan anàvem aixecant, per dir-ho d'alguna manera, l'edifici literari, vaig tenir la trista impressió d'estar fent un gran mausoleu. Tots els personatges que havien d'aparèixer en els tres llibres eren morts, ja havien fet tot el que havien de fer i no farien res més. Era precís incorporar-hi escriptors vius, escriptors que treballen encara, literats que prometen obra nova i que donen per tant un sentit de vitalitat a les pàgines de quelcom dinàmic, com són els pròpies itineraris i en els que no hi ha restat cap municipi de Mallorca per a descriure. Ja he dit que el punt de vista del guia és purament subjectiu. Fins i tot, entre els escriptors vius, n'hi ha que l'han tractat bé i d'altres que no l'han tractat tan bé. Però en una determinada fita, uns i altres hi tenen cabuda. De manera que la feina es completà amb prop de cent cinquanta homes de la literatura, illencs, peninsulars i estrangers.

- Idò molta gent en lletra de motlle...

- Molta, i de molt diversa significació.

- Hi has quedat content de la presentació?

- He de dir que sí encara que el fòrum fou un tant limitat.

- Bé. Supòs que cares conegudes.

- Això sí. Vaig explicar també que quan manejava l'agenda de les adreces per tal de posar-les als sobres de les targetes de convit em vaig trobar, de l'any passat a l'any que corre, amb la trista sorpresa de molts d'aquells amics i companys que segur que haguessin vengut, ja són morts. Sí. Sembla mentida però aquest any 2010 ens ha fet anar a molts funerals...

- Vols dir?

- Sí. És un punt per a la reflexió. Per això vaig voler donar a tots els presents i en especial a tots els que es dediquen a tasques creatives un missatge, el missatge afegit del meu llibre.

- Iquin és aquest missatge?

- Que aprofitin el temps. Que no deixin feines a mig fer. Que no pensin en discutibles posteritats que treuran les seves obres sense publicar del fons d'un calaix. Que reclamin essent vius, els homenatges que es solen fer als que són morts. Que vulguin viure els èxits, més o menys editorials, de les pròpies obres. Aprofitar el temps i no deixar per a demà qualsevol idea creativa que valgui la pena. Vaig recordar el cas d'un amic amb càncer terminal que es queixava del breu temps que li quedava només per no permitir-li concloure uns projectes que amb tanta il·lusió tenia pendents. Pensem que en molts casos, la mort d'un intel·lectual implica que bona part de la seva obra inèdita acabi dins un contenidor de fems. Així s'esdevingué amb molta obra de certa escriptora finlandesa que fa anys morí en el seu xalet llogat a Cala Ratjada. Hi ha molts més casos. Arxius personals que moren en el munt de les escombraries.

- Com diuen en castellà, "el muerto al hoyo y el vivo al bollo".

- I de grans oblits en són els cementiris plens.

- Així és.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris