Aquest passat cap de setmana m'he entretingut amb velles lectures que per ser velles no han de ser avorrides sinó ben al contrari, suggerents i properes. Parlaré en primer lloc d'un llibre o album de còmics, després d'un biografia i en tercer lloc, d'un llibre d'assaigs. Els autors són respectivament Milton Caniff, Guillem Morro i Josep Maria Quadrado. Es tracta doncs de diferents gèneres. Pel que fa al còmic es tracta de Terry i els pirates, una producció nordamericana dels anys 1936-1937. Observam que són unes històries gràfiques, de quiosc, que llegien els infants dels Estats Units mentre aquí ens matàvem en una vergonyosa guerra civil. Milton Caniff ens convidava a viure uns epidodis realment divertits però també carregats de missatges, jo diria que tant polítics com morals. Els escenaris del gran guionista i dibuixant són asiàtics, de quan l'exotisme era un valor narratiu fora de tot dubte. És clar que parlam de l'època en que tots els europeus encunyaren aquell apel·latiu alarmant del perill groc i de quan el móns s'espantava amb la guerra civil xinesa i les conquestes del Japó. Curiosament, les historietes ens transporten a història d'un matrimoni frustrat, celebrat pels diners del nuvi, i que tanmateix fracassa en el moment que apareix en escena el primer enamorat de la dama en qüestió. És per això, que Terry i els pirates, són aventures que en el seu dia, si no vaig equivocat, no passaren la censura franquista. Bé. Passem ara a comentar una excel·lent biografia de Fra Bartomeu Catany, obra de l'historiador Guillem Morro. El subtítol defineix el personatge com un teòleg al servei del compromís i de la conccòrdia. Aquests textos, per altra banda, ens interessen per la seva incidència en la història de Sóller.
- Què vols dir?
- Que és un personatge relacionat amb la nostra història local. Te'n llegiré un fragment. "La vida eremítica de Bartomeu Catany en una primera fase es desenvolupa a la comarca de Sóller i després pels voltants de Randa, simultaniejant la vida ascètica i la predicació. L'any 1781, Amadeu Bauçà, un dels seus biògrafs, deia que la decisió de Catany de decantar-se temporalment de la vida pública es degué produir com a conseqüència d'un cert cansament enfront de la impossibilitat de convèncer els conventuals i dels embats d'aquells contra el franciscà observant".
- I després?
- El 1458 va fundar el convent observant de Sóller.
- Efectivament. Ho explica Guillem Morro amb aquestes paraules: "Catorze anys després Bartomeu Catany va emprendre la construcció d'un nou convent a Sóller, lloc on era ben concegut pels anys que anteriorment hi passà fent vida eremítica. Obtinguda la llicència del pontífex Pius II, el 1458 el canonge i vicari general de la diòcesi de Mallorca, Arnau Marí de Satacília, col·locava la primera pedra de l'altar de dir convent que també va rebre el nom de Convent de Jesús, i dic també perquè a Palma, en el camí del cementiri ja n'hi ha un amb aquest nom."
- I quants de frares residien en temps de Bartomeu Catany a Sóller?
- Eren un total de deu.
- Curiós. Passem ara a un altre llibre.
- Parlem dels "Assaigs Literaris", de Josep Maria Quadrado, aquell gran escriptor i investigador, la qual feina no ha esta mai degudament considerada. Residí a Sóller algun temps i ben sovint visitava la Vila. En el llibre que comentam ens parla de moltes coses, entre d'altres, d'antics poetes anònims com la d'un literat d'aquell mateix segle XV, el de Catany.
- I com és aques poema?
- Doncs és un poema de caràcter amorós. Com era moda durant l'edat mitjana, una moda que va recollir el romanticisme del segle XIX al qual pertanyia Quadrado. En els seus assaigs Quadrado ens refereix altres notícies i detalls de poetes del seu temps, com era el cas de Josep Lluís Pons i Gallarza, que també residí a la vall sollerica.
- I què diu de'n Pons i Gallarza?
- Llegesc: una altra tragèdia semblant s'esdevenia a Sóller quatre mesos després, el 22 d'agost: al costat de la seva inseparable esposa queia baixant l'escala de ca seva, com ferit per un invisible punyal, el distingit catedràtic i llorejat poeta, Josep Lluís Pons, a l'ombra pot dir-se dels tarongers que havia cantat tan dolçament.
- I com són els versos medievals que volies recitar?
- Escolta: "Cercau des d'avui per bella i noble que sieu,
un altre que trobi plar en vostres gràcies i llorers,
perquè ha arribat el temps que m'haureu d'enyorar,
i que ja no em pot ferir la vostra amorosa mirada,
ni la bellesa del vostre rostre,
doncs una altra vaig trobar que molt m'agrada,
l'estim i preg perquè ella m'estimi,
una altra a qui jo voldré bé,
i així tindrem l'amor que ens convé."
- Un home rebutja la seva amant i diu que ja en festeja una altra.
- Una història vella com el món.
- Dins la tristor del romanticisme.
- Això mateix.
