Setmanari Sóller

134
anys

Més documents i un llibre

Parlàvem la setmana passada dels milicians de Sóller i de la relació oficial que al final del conflicte bèl·lic en feren les autoritats. De com aquelles persones civils col·laboraern en la famosa "guerra incivil" perquè no en tenien més remei, vigilats de ben aprop pels "mandos"., la qual cosa ve a suposar estar-hi d'acord de bon grad o per força. Seguia el text oficial lloant els milicians franquistes amb aquestes paraules:

"No solamente se han distinguido los milicianos prestando servicios, sinó que sufragaron todos los gastos de la organización mediante el pago de cuotas mensuales proporcionadas a los ingresos de cada uno. Y hasta cooperaron activamente a recaudar fondos para las diversas suscripciones que se abrieron con objeto de subvenir a los gastos generales de la guerra y de ayuda a poblaciones liberadas y necesitadas, por medio de Comisiones que visitando casa por casa apelaban al patriotismo de todos a fin de que contribuyeran económicamente, una y otra vez, al triunfo de la Causa. Una lección patriótica de civismo y amor a la Patria han dado las Milicias Urbanas de Sóller, y para constancia de las mismas, los Jefes de Sección, después de contar con la autorización del Excelentísimo Sr. Comandante general de Baleares, a cuyas órdenes actuaron directamente, por mediación del Comandante Militar de Sóller, desde la unificación y organización de los batallones de Milicias de Segunda Línea de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, hasta su disposición con motivo de la victoria de la España Nacional acordaron imprimir esta breve referencia de la actuación colectiva y entregar un ejemplar a todos los afiliados que no vacilaron en el cumplimiento de su deber para que les sirva de recuerdo o estímulo y satisfacción de su conducta en el cumplimiento de tan alto y sagrado deber patriótico. El Excmo Sr. Comandante General de Baleares ha tenido a bien nombrar como representante suyo para la firma de certificados y demás documentos a que haya lugar, así como para hacerse cargo de los archivos, fondos, llaves locales y demás efectos que están en poder o cargo de las disueltas Milicias Urbanas siendo Comandante Militar de Sóller".

- Idò molt bé. Cadascú a ca seva i allò de "banderas victoriosas".

- Així és. Per això ve ara a via de bon esment saludar un npu llibre sobre el tema d'aquella guerra, en realitat, una segona edició de l'obra "Mi desembarco en Mallorca", d'Alberto Bayo, que duu un estudi introductori de la doctora Manuela Aroca Mohedano. Ben editat per l'empresa de Miquel Font, dins la col·lecció "Evast e Aloma", número 9, ens presenta els detalls d'aquella dissortada epopeia des de la perspectiva del seu protagonista. Episodi polèmic aquell desembarcament de les tropes d'Alberto Bayo Giraud, capità d'infanteria i aviació (1892-1967), que després de la sublevació militar del 18 de juliol es va mantenir fidel a la República. Formaven aquella expedició sis mil homes, un cuirassat, un creuer, dos destructors i altres unitats navals més petites. La seva idea era establir un cap de pont de de Cala Manacor a Punta Amer i des d'allà avançar amb la incorporació de voluntaris esquerrans o republicans que venguessin des dels diferents llocs de l'illa a fer-li costat. Es creà però un front i els projectes i accions de Bayo acabaren per fracassar. El desembarcament hagué de ser precipitat i sotmès a cruels circumstàncies, com l'abandonament de malalts i infermeres.

Passats els anys, Bayo, nascut a Cuba, s'exilià a Mèxic i el 1955 va conèixer Fidel Castro i el Che, mostrant-se partidari de la Revolució i participant en els combats de Sierra Maestra.

El llibre en primera persona ens apropa al personatge i evidentment mereix l'atenció del lector, en especial si és un amant de la història i la memòria. Bayo va morir a l'HAvans el 4 d'agost del 1967. A més d'actuar a Manacor, havia pres part a la Batalla de Brunete i ascendí per mèrits de guerra a Comandant i Tinent Coronel.

 

Miquel Ferrà i Martorell

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris