Tot aprofitant aquest dies suggerents de calor que ens conviden a passejar vorera de mar o per zones platgeres, observem la història dels nostres avantpassats que es dedicaven a la marina comercial. Repassant arxius podem donar una mirada de conjunt als diferents tipus d'embarcació emprats pels sollerics dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX. Aquests eren el xabec, el llaüt, el pailebot, la polacra, el bergantí-goleta, etc.
- I com era un bergantí-goleta?
- Ho explica Gold-Smith-Carter. Els holandesos ja feien servir embarcacions amb velam de goleta en el segle XVII i d'aquell prototipus de nau es deriva aquella casta de nau emprada sempre que s'havia de menester alhora gran rapidesa i capacitat de maniobra, puix que tal vaixell i com ens diu l'autor esmentat es feia servir tota mena de càrregues, per a la pesca i dissortadament, també, per el tràfec d'esclaus. Hi havia goletes de gàvia, amb veles de ganivet i veles quadres en tots els pals; d'altres que només carregaven veles de ganivet. Potser la goleta més famosa de la història fou la "Mary B. Mitchell" de tres pals i 210 tones, que fou construïda a Irlanda el 1892. Conten que mentre es trobava al port de Falmaouth carregant caolí, durant la I Guerra Mundial, l'Almirallat britànica decidí transformar-la. Fou proveïda a coberta -conta encara Gold-Smitch- amb canons camuflats de dotze lliures i posseïa una emissora de ràdio i un gimnàs per a mantenir en condicions de combat els seus tripulants que eren homes seleccionats per aquella missió. No havent-n'hi prou amb el camuflatge dels canons, feren passar la nau per la barca "María José" de Vigo, donant-li una estampa semblant. Aquest tipus de vaixells secrets, destinats a enfonsat submarins alemanys, que patrullaven amb freqüència per la Mediterrània, eren coneguts per la lletra Q i s'ha de dir que la goleta va complir molt bé la seva missió tot destruint el 2 de desembre de 1916 el submarí U-26 i altres dos submergibles el 30 de juny de 1917.
- Sembla l'argument d'una pel·lícula.
- Així és.
- Seguint amb el tema, els arxius locals ens parlen de Jaume Coll i Pons que el 1869 navegava en el bergantí-goleta "Mariano" i Salvador Bisbal i Pons, el 1871, en el bergantí-goleta "Mercedes". El pailebot "Lareño", de 110 tones, fou aparellat el 1880 de polacra-goleta i el seu patró fou el solleric Antoni Castanyer. Els casos de polacra-goleta són, doncs, nombrosos. No tant com els xabecs i d'entre tots no tants com els llaüts.
- Hi havia moltes anècdotes...
- I tant. La mar ha estat sempre la més gran i autèntica font d'històries. La Gran Guerra Europea o Primera Guerra Mundial, com hem pogut veure, en produí moltes, i també aquella llarga etapa de colonització del nord d'Àfrica, principalment Alger, en la qual hi participà molta gent de Balears.
- Per exemple?
- El 30 de juliol: "Ahir fou recollit un nàufrag francès que es llançà a l'aigua des d'un vapor. Feia hores que estava nadant, per la qual cosa semblava totalment esgotat. Es tracta d'un jove desertor que fugí del vaixell Tinga amb rumb a Alger per a complir una condemna de tres anys..."
- Vaja! Aquest no anava de moros.
- És el que sembla.
- Altra cosa eren els sollerics que emigraven a les Amèriques i s'enfrontaven a la feixuguesa d'una llarga travessia. Tenc una fitxa d'aquelles naus que recollien passatgers per tals destins. En vols també alguns exemples?
- Endavant!
- Així estava la cosa el 1875.
- La coberta "Castropol" sortia cap a l'Havana. La polacra-goleta "Reforma" salpava versa Santiago de Cuba. A Puerto Rico, Mayaguez i Ponce hi anava el bergatí-goleta "Concepción" que manava un tal capità López. La coberta "Faro" i la polacra-goleta "Antilla", del capità Devesa, marxaven a l'Havana i Santiago de Cuba respectivament.
- I què passava per Espanya mentre tot això succeïa?
- Doncs la Guerra Civil o Guerres Carlistes que també duia a la premsa molt curioses anècdotes. Així, en aquell mateix any de 1875 llegim: "Per noves rebudes de Valmeseda" es sap que dies passats es presentaren al general Loma algunes senyores i senyoretes de l'esmentada vila, acompanyades de dues monges de la Caritat, en demanda de les flassades que fa temps confiscaren als facciosos les tropes de Loma. Encara que aquestes senyoretes no aconseguiren veure satisfets els seus desitjos, sembla que retornaren més conformades amb les promeses del valents general, el qual assegurà que dins el termini d'un mes tendrien les flassades, ja que ell mateix s'encarregaria d'entregar-les en la propera visita a Valmaseda."
- Tot un detall romàntic.
- És que aquella guerra era romàntica.
- Amb els seus morts, és clar. I per a mi la mort no té res de romàntic.
- I més encara, tornant al tema anterior, de gent que s'ofega dins la immensitat marina...
- Sí, en aquestes fitxes hi ha tot un martirologi dels nostres mariners: naufragis, accidents, malalties greus durant les travessies...
- Certament. Res de romàntic o molt de tràgic.
