És hora de tenir més cura i de protegir, amb tots els mitjans possibles, aquest patrimoni paisatgístic tan nostre que són els olivars. Part fonamental de la nostra història des dels temps dels romans, bé val la pena l'esforç, encara que no sempre resulti rentable econòmicament. Però no oblidem que el paisatge tradicional de la nostra Vall també dóna doblers i que l'orgull de posseir-lo és ben gratificant. Hem dit que ja els romans admiraven aquest arbre i així resta demostrat a través del poeta Virgili, a les seves Geògiques, quan diu: "Molt altrament, les oliveres no admeten cap conreu; no esperen la corba de la falç ni freturen rastells aferradisos tot d'una que han arrelat i beuen aigua viva..."
- Curiós raonament "llatinòrum".
- Així és. Ja hem parlat moltes vegades i també ho hem comentat que el poeta que dedicà una llarga composició a la nostra olivera fou aquell Josep Lluís Pons i Gallarza que tenia fondes arrels solleriques (1823-1894) i glosava en acabar en acabar el poema: "Jo moriré i encara/ espolsarà el mestral ta negra oliva;/ res serà del que és ara,/ tu sobre el blau penyal romandràs viva."
- És ben maco això...
- I glosant els aspectes poètics del Puig Major, un altre literat, en Mateu Obrador (1852-1909) escrivia: "Enrere ja romanen les velles oliveres; per los penyals arrelen los pins i els arbocers. Veis allà baix les cases que hi tornen de petites" i D'aquí s'esborren los caminois i fites, els puigs tornen planers."
- Certament evocador...
- Costa i Llobera parla de les oliveres amb una certa freqüència al llarg de la seva obra, per exemple, quan diu:
"Rica vesta de les faldes/s'estenen els olivars,/ i el bosc espès que negreja,/ i les hortes de la vall.
- Un gran poeta, en aquest cas de la Provença, Frederic Mistral (1830-1914) exclamava: "Son olivar com més el mires/ més gran t'apar... Hi ha més tires/ de vinya i d'ametllers!"
- I és que els olivars han sabut viure al costat d'altres conreus.
- Així és. Deia Santiago Russinyol (1861-1931) que "les oliveres que per aquí es troben s'arrosseguen tant per terra, es retorcen tant les entranyes, es nuen tant, es cinvulsionen tant, i tant es rebolquen, amb histerisme, que ja no es poden sir arbres."
- Caram, ni que fossin rèptils enlloc de vegetals.
- Escrivia, per altra banda, Llorenç Riber (1882-1958) allò de: "Les oliveres, de fulla fina, el reguen de pau i el poblen de remors angèliques..."
- Quines coses!
- Imés materialista o pràctic, Josep Pla diu: "Les oliveres aguantades en terrenys pobríssims, tenen una tendència a estrafer-se, a agrafar formes dramàtiques i crispades, d'un caractericisme violent...".
- Idò digues que hi ha tota una antoligia "olivarera"
- Això és el que sembla. La generosa olivera.
- Però l'olivera és també medicinal.
- I tant! És un coadjuvant en el tractament de les alteracions circulatòries lleus. Serveix per a combatre la hipertensió i el colesterol. Sembla que l'acció hipotensora de les fulles d'olivera ha estat atribuida a una substància que es diu oleoeuropeosid, responsable simultàniament de les accions hipotensora, vasdilatadora, antirrítmica i espasmolítica.
- Caram!
- És útil en l'acció de l'arterioesclerosi i les malalties coronàries...
- I tot això en les fulles d'olivera.
- Exactament, un dels arbres més emblemàtics, originarin de l'Àsia Menor, però que va passar a tota la Mediterrània en temps molt antics, tan antics que el veien com un arbre sagrat que ha esta símbol de pau...
