Setmanari d'informació local - 138 anys

La vocació

Qui dia passa, any empeny, em recordà l'altre dia un bon amic, encara que jo i a causa de determinades circumstàncies tenc molt present que la nostra veritable riquesa en aquesta vida, és el temps. Tant és així que quan era molt més jove guanyava un premi literari més o menys ben pagat, jo responia a la pregunta d'un periodista sobre el que jo n'havia de fer dels doblers: Els doblers del premi em servirien per guanyar temps, o si voleu, per a comprar dies i hores que haig de dedicar a escriure. Perquè per a mi i des de que tenia 9 anys, això de fer escriptura de creació era viure més intensament.

- Vols dir?

- Sí. Són 7 dècades de vida i sis d'escriptura.

- Vols dir. Seixanta anys d'escriure. I com va començar tot això? I on va començar?

- Va començar quan jo feia el curs d'ingrés de batxillerat en el col·legi La Salle que aleshores es trobava en el carrer de la Concepció de Palma. El frare, el germà Miguel de los Santos, ens encarregà de fer una redacció que s'havia de titular "Las plantas" i a causa de que en aquell temps la meva família residia en un edifici modernista del carrer de Caro, en el barri de Santa Catalina, la meva imaginació es posava en marxa.

- Què vol dir en marxa?

- Que en aquell exercici de redacció hi havia alguns detalls que varen sorprendre al professor. Resulta que la finestra de la meva cambra donava al carrer de Pou i a les teulades del teatre Victòria. En aquella teulada hi creixien multitud de plantes silvestres i això és el que jo vaig explicar en aquella primera avinentesa. Vaig escriure: "La mano sabia del viento ha arrastrado las semillas de mil plantas hasta las alturas del viejo tejado y ahí entre las grietas que separan unas tejas de otras ha crecido el verdor."

- Caram! I què va dir el frare-professor?

- Se'n feia creus i em preguntà de quin llibre ho havia copiat.

- Aquell dia et degueres crear una bona grapada d'enemics.

- Així va ésser. Però més encara la rancúnia d'un frare que em mirava de cua d'ull.

- I com era això?

- Ja que no em podia posar un zero d'escriptura m'ho va posar de lectura.

- De lectura?

- Així és. Com tots sabien i a molta honra, els sollerics, quasi sense excepció, pronunciem la erra a la francesa i transformam la en el so de la lletra , el que diem "yeismo". És part entranyable de la nostra parla juntament amb la pronunciació de la U enlloc de l'O. Doncs bé, no content amb posar-me una mala nota em va canviar a l'aula de primer grau, per tal que un infant més petit, però això sí, castellà, m'ensenyàs la correcta pronunciació de la R, la LL, la U y la O. Fou per a mi passar uns moments d'autèntica vergonya. De retorn a la meva aula, ja mig colonitzats els meus hàbits de lectura, vaig seguir puntuant alt en matèria de redacció. Tant és així que a sisè de batxillerat em convidaren a col·laborar en la revista "Vínculo" i ho vaig fer amb un conte de caire religiós que era el que volien.

- Vaja.

- Poc temps després el frare tutor del curs de Preuniversitario, que era un home que comprava novel·les per entregues, m'encarregà una narració per capítols sobre tema aventurar i sempre per a la revista "Vínculo" que era el portaveu oficial del col·legi.

- I com era aquesta novel·leta?

- La vaig titular Sangre Codiciosa i tenia per escenari les selves i planes de Veneçuela.

- I per què de Veneçuela?

- Perquè com saps mon pare va estar molts d'anys a Veneçuela, des dels 14 als 30 i em contava moltes coses, moltes anècdotes d'aquell país, que naturalment encenien al meva imaginació. M'ho vaig passar molt bé inventant aquells aventurers però només en sortiren dos capítols.

- I això per què?

- Perquè aquell frare director de la publicació era molt espanyolista en el pitjor sentit de la paraula i li queien malament els sud-americans. Aleshores em va proposar de canviar de tema.

- I què volia?

- Una cosa més "nacional".

- Caram!

- De manera que vaig passar d'aquell afer, ho vaig deixar córrer.

- Vares fer bé. Tanmateix...

- I sempre he estat endarrer de tornar a redactar aquella Sangre codiciosa.

- Idò endavant.

- Ja ho veurem això.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.