Setmanari Sóller

134
anys

Més documents antics

Sabut és que qualsevol document, sia familiar, sia comercial, pot tenir un gran valor històric. De tots els que he aconseguit fa poc, n'agaf un a l'atzar. Es tracta d'un memorandum d'un empresari anomenat Joan Ripoll, establert a Alzina, com molts altres comerciants sollerics del primer terç del segle passat. El document porta imprès la natura del negoci "Comercio de Naranjas y otros frutos a la venta y comisión" i el text que hi figura porta data del tretze d'abril de 1916.

- I què diu el text?

- Diu exactament: "El sotasignant declar haver rebut del senyor Miquel Martorell la quantitat de sis mil pessetes a compte dels nòlits del pailebot Nuevo Corazón i per compte del meu germà Josep Ripoll, de Marsella..."

- I què en podem treure d'això?

- Primer de tots que sis mil pessetes d'aquelles època era una quantita considerable. Que el 1916 Europa estava en plena Primera Guerra Mundial, que el comerç de taronges en els ports de França i en mans dels sollerics seguia ben actiu, ja fos des dels ports de València i des dels magatzems de Carcaixent, Alzina i Vila-reial, ja fos des de Sóller mateix i la seva aleshores limitada producció. Que vaixells ben preparats per aquest transport com el pailebot Nuevo Corazón es trobaven en ple funcionament malgrat els grans riscs de la navegació marítima.

- I en dir "pailebot" què volem dir?

- Volem dir una goleta petita, sense gàvies, molt rassa i fina.

- Goleta? Gàvies?

- Sí, això significa una embarcació fina, de bordes poc aixecades, amb dos pals, i de vegades tres. Les gàvies són les veles del masteler major, i , per extensió, cada una de les veles dels altres dos mastelers.

- Mastelers?

- Sí. Masteler és el pal menor que es posa en les embarcacions sobre cada un dels majors...

- I què deies de la guerra?

- Ens referíem a la Gran Guerra Europea, un conflicte que esclatà l'any 1914 i es perllongà fins el 1918, enforntant a Alemanya i Àustria Hongria, conegut com els imperis centrals, i també a Turquia i Bulgària, contra Sèrvia, França, Rússia, Bèlgica i Gran Bretanya, que s'aliaren amb Japó, Itàlia, Romania, Portugal, Estats Units, Grècia, Xina i alguns estats sudamericans que enviaren voluntaris.

- Caram. Un bon bullit.

- Deim això de la guerra i dels perills de navegar entre ports espanyols i francesos pel simple fet que l'emperador Guillem II, el Kaiser, havia decidit fer la guerra submarina a ultrança, la qual cosa significaria enfonsar 875.000 tones de naus amb bandera aliada i neutral.

- Neutral?

- Sí. Espanya s'havia declarat neutral però els nostres vaixells mercants comerciaven amb França, malgrat aquella declaració.

- Vols dir que el Nuevo Corazón s'arriscava a esser enfonsat en cada una de les seves singladures?

- Així és.

- I quin va ser el resultat en vides humanes d'aquella guerra?

- És impossible de calcular.

- Però les estadístiques oficials?

- Les estadístiques oficials parles de vuit milions de víctimes.

- Vuit milions?

-Això mateix. Pel que fa a França, 1.400.000.

- I Alemanya?

- 1.800.000.

- I víctimes espanyoles?

- Foren principalment els mariners mercants. No se'n té una estadística fiable. Aquells submarins torpedejaven qualsevol vaixell que s'apropàs a les costes franceses.

- I així i tot hi havia coratge per a fer la travessia.

- Sí. El coratge de les nostres gents de la mar.

- Idò molt bé. Mira quantes coses ens diu un paperet.

- Una grapada de coses.

Miquel Ferrà i Martorell

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris