Setmanari Sóller

134
anys

Documents antics

David Glasgow Farragut (1801-1870) fou el primer almirall dels Estats Units. Participà en la guerra de secessió i prengué part en la conquesta de Nova Orleans. Considerat un gran heroi naval en aquell país. Fins i tot creà llegenda. I literatura, ja que és un dels personatges de la novel·la de Jules Verne (20.000 llegües de viatge submarí). Doncs segons un vell document sembla que el tal Farragut descendia de Sóller.

- De Sóller? N'estàs segur? O no era son pare de Ciutadella de Menorca?

- Efectivament. Son pare era menorquí però aquests Farragut procedien de Sineu, com en el seu dia va demostrar l'historiador J. Rotger.

- Caram... Sí que és sorprenent això.

- Dins la nostra història, ja ho saps, abunden les sorpreses...

- Això és per ésser el llombrígol del món.

- Simplement un dels llombrígols de la Mediterrània.

- Explica'm doncs aquesta cosa.

- Bé. El pare de Farragut era de Ciutadella, però els avantpassats de Sineu.

- I això de Sóller?

- Això és a causa de l'avantpassat de Sóller que anà a casar-se a Sineu.

- I s'hi va establir, és clar.

- Efectivament.

- I què diuen aquests papers que ho demostren?

- El document és clar i diu el següent: "A 29 de juliol de 1589 fou celebrat matrimoni entre Antoni Farragut, fadrí, fill d'Antoni de la villa de Sóller i Magdalena, donzella, filla de Nofre Monjo de la villa de Sineu..."

- Idò queda ben clar. El famós Farragut tenia un fil de sang sollerica.

- Així és.

- I per què dius Farragut i no Ferragut?

- Bé. Potser la cosa més curiosa és que en aquest document primer la grafia és Farragut i després Ferragut i quan arriba a l'Amèrica anglo-saxona, per problemes de dicció, es torna transformar en Farragut.

- Quines coses...

- El temps d'aquell primer Farragut solleric, mariner d'ofici, és a dir, Sóller en els segles XVI i XVII, no era Ferragut un llinatge gaire estès...

- I quins eren els llinatges més comuns?

- Agafant papers i cercant-hi taques i busques, et diré que molts d'aquells cognoms són ben vius encara, com per exemple Ballester, Arbona, Mayol, Sastre, Reynés, Albertí...

- Colom i Rullan.

- També Colom i Rullan.

- Del nom de pila David no hi ha gens de tradició. En tot cas el llinatge equivalent Daviu.

- Ah! Sí! Els Daviu... però no són cosa d'aquesta contrada.

- No. Així és...

- Quins noms de pila eren els més freqüents aquí i ens aquells dies?

- Bartomeu, en honor del patró de Sóller, tenia especial aplicació.

- I després?

- Després Pere, Joan, Antoni, Lluc, Francesc, Damià...

- Una de les nostres curiositats onomàstiques presents en els papers antics i de les que ja hem parlat en altres avinenteses és la referent a la feminització dels llinatges, com fan a Rússia i altres països...

- Per exemple?

- Quan a la muller de Pere Oliver li deien Catalina Olivera.

- Caram...

- I quan a la filla del pare Bisbal li deien Catalina Bisbala.

- Que hi sona d'estrany...

- I Joana Majola, filla d'Antoni Majol.

- I què més trobam en aquells anys?

- Trobam fins i tot noms que també són cognoms, com Bernat.

- Sembla que el nom Jeroni era també freqüent...

- Així és. El mateix que Damià, Agustí, Felip... i llinatges com Vicens, Escales, Cladera...

- I Barceló, Frau, Ginesta, Cifre, Borràs...

- I algun nom que ens pugui resultar curiós?

- Abeneta, de Benet... Francina, Mariana, Antonina, Bartomeva, Graciosa... En tens per triar.

- En resum, David Glasgow Farragut, la qual estàtua es troba en el capitoli de Washington, havent altres monuments a ell dedicats als Estats Units, era d'ascendència sollerica.

- Així és.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris