Setmanari Sóller

134
anys

Curiositats documentals

He obert un caixó de papers, un poc a l'atzar, però conscient que hi trobaré història casolana de Sóller. El primer que veig és una d'aquelles fotografies "comercials" que la nostra gent temporalment emigrada a França convertia en targeta postal i l'enviava a parents i amics. Això no ho feren tots, és clar, només aquells que volien deixar clar que amb la seva feina aconseguien la prosperitat. A la foto el comerciant d'ultramarins, és de llinatge Sastre i l'establiment porta el rètol "Caves de Barcelone" i de sota "Vius à emporter" a 30, 40, 50 i 60 cèntims de franc el litre. També ofereixen els rètols sobre superfícies envidrades "abisinthe superienre" i "fruits d'Espagne, Afrique et Brésil". Dos carros, un cavall, dues bicicletes, cinc infants, un adult amb "canotier" al cap i altres tres, amb barret de vetalla a la francesa: l'esposa de l'amo amb un pentinat d'època mira la feta amb un somriure de "Gioconda" mentre algú li ha posat per a l'avinentesa un ram de flors a la mà. És una botiga en el carrer d'Orfenil, a Chalons-sur-Marne i en el número 20. Sobre la mateixa voravia s'hi poden descobrir els mostradors o escaparates d'un negoci de vetes i fils, un tinter, davant de tals comerços...

- I què en treus de tot plegat?

- No en podem precisar la data.En tot cas en l'any 1885 i 1919, és a dir, abans dels feliços 20. Una llarga observació de tals imatges ens duu a pensar que aquella era una feina ben feixuga, carro de repartiment inclòs.

- La vida era dura.

- Una segona fotografia del mateix tipus ens mostra un comerç solleric a la localitat de Montbéliard amb el consabut rètol "Aux jardins d'Espagne" dels comerciants J. Vicens et Balaguer,. Sobre els vidres uns mots publicitaris: "specialités de vins fins d'Espagne. Oranges, citron, mandarines. Fruits de toutes provenances. Vins de table a 25 cents".

Dos al·lots amb davantal de cuiro, l'amo, un home de devers quaranta anys amb mostatxos, guardapits i barret de ventalla.

- Bé. Dues fotografies més d'entre tantes.

Que més has descobert en el caixó de papers vells i florits?

- El document més antic de la meva família.

- I quin és aquest?

- Es tracta d'un document eclesiàstic que porta el segell de l'any 1836 on hi veim aquell escut reial d'Espanya que només tenia representades les armes o emblemes de Castella i Lleó, una autèntica injustícia per a les altres regions. En el segell llegim:"Reina de España y de la Judias Isabel II por la Gracia de Dios":

- I ja te fotràs!

- Exactament. Ara llegesc el document. Diu: "Nos Don Bartolomé Barceló y Cardell, presbítero, doctor en ambos derechos, beneficiado en la Santa Iglesia Catedral, Provisor y Vicario General Oficial, con Real aprobación, del Ilustrísimo y Reverendísimo Señor Don Antonio Pérez de Hirias, per la Gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica Obispo de Mallorca del Consejo de su Majestad..."

- I què en sabem d'aquest bisbe?

- Això ens ho explica l'amic Pere Xamena. Ens diu: "Antoni Pérez de Hirias ( 1825- 1842), durant el seu pontificat el govern exclaustrà els religiosos, dugué a terme la desamortització dels béns eclesiàstics i posà en pràctica altres mesures anticlericals,el bisbe s'oposà a aquesta política, i per aquest motiu el seu secretari hagué d'abandonar l'illa, i el mateix resignà el govern de la diòcesi en mans de D. Joan Muntaner, i es retirà a Lluc, i més tard a Andrantx."

- Vaja! Un personatge curiós.

- Espera, que no és tot. Segueix l'historiador explicant que "una exposició que dirigí el Bisbe al Regent Espartero va ser considerada com a subversiva i li fou llegida una comunicació del regetn del Regne, on li manifestava que havia produit "su alto desagrado" i que no se l'exiliava per raó de la seva edat (tenia aleshores 82 anys) però que se'l suspenia de totes les funcions. Morí aquell mateix any.

- Caram! Un tipus amb mala sort. Seguim amb el document de 1836. Què més diu?

- Llegesc altre cop.Diu: "Al reverendo Antonio Vich de la parroquia de Sóller, salud en nuestro señor.Por tenor de las presetnes o deamos y concedemos licencia y facltad para que desposis, y veleis según losr itos y ceremonias de Nuestra Santa Madre La Iglesia a Guillermo Ferrà, Soltero, hijo de Lucas y de Francisca Morell, consortes con Lucía COlom, Soltera, hija de Jaime y de María Ana Canals, consortes,ambos contrayentes naturales y vecinos de esta parroquia."

- Idò molt bé. Així eren els formulismes d'aquell temps.

- Exactament del l29 de febrer de 1836. En el caixó hi ha més documents datats entre 1886 i 1923. Però ja en parlarem un altre dia.

- Això mateix, un altre dia.

- Però mira per on, de cada paper antic pot sortir una història.

- Oun personatge històric.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris