Setmanari Sóller

134
anys

Aventures i desventures navals

Són moltes les cròniques i anècdotes que ens parlen d'un Port de Sóller molt actiu en el segle XIX i primer terç del XX. Moltes coses que hem llegit a les novel·les d'aventures eren realitat en el món dels nostres besavis i rebesavis. Fets que recorden coses que hem llegit de tota aquella colla d'autors del gènere com Emilio Salgari, Julio Verne, Jack London, Capità Marryat, etc. i ambé pel·lícules d'aquell cinema d'antany. Però eren realitats. Realitats èpiques de gent que es jugava la vida a la mar. El conjunt de tot plegat seria un entreteixit d'històries de tota mena.

- Per exemple?

- Allò que va passar amb un hidroavió l'any 1922.

- I què va passar?

- Un naufragi.

- Explica't!

- En aquelles dates s'havia fundat la companyia Aeromarítima i el personal de vol el formaven alguns aviadors italians i alguns tècnics espanyols.

-Idò molt bé.

- Succeí que un hidroavió Machi 18 de setze metres d'envergadura per quasi deu de buc, sofrí una greu avaria. El seu motor Issota Fraschini, que era el millor que hi havia aleshores, amb cent vuitanta cavalls de força, la qual cosa li permetia volar a cent setanta quilòmetres per hora, havia deixat sobtadament de funcionar. La sort va fer que el pilot Giovanni Bosco (que per cert havia participat en combats aeris durant la Primera Guerra Mundial) i el mecànic Alexandre Duro poguessin ameritzar. Però ho feren a mar oberta, a quinze milles de Sóller i durant dos dies varen estar perduts, a mercè del vent i les ones. Sembla que no perderen el coratge. Dotats de rema, navegaren amb el seu aparell fins que esgotaren les forces. Però finalment la seva acció fou recompensada i arribaren sans i estavils al port de Sóller, mentre que el Macchi no havia sofert gaires desperfectes. Dos herois que haurien de tenir un recordatori a la nostra Vall. És clar que quan ens sobren els valents, els feima passar desapercebuts...

- Iquè vols?

- Sí. Ja ho sé. Són tantes les coses que ignoram i que tanmateix, per orgull, desfressam amb una capa de tota indiferència que no val la pena parlar-ne.

- I tenim també històries de pirates en ple segle XIX?

- I tant. Podríem aquí parlar de l'aventura del patró Benet Guiscafrè i els seus mariners.

- I què els va passar?

- Això era l'any 1813. El xabec San Rafael havia sortit del Port de Sóller amb el patró, set mariners i tres persones de passatge. Suposam que anaven a França. Duien una càrrega de taronges i queviures i també els equipatges d'aquelles tres persones. Cap riquesa especial. Navegaren sense novetat al llarg de la nostra costa brava i voltaren la petita península de Formentor. Anaren després cap el Cap del Piner i entraren a la badia d'Alcúdia, sense acostar-se als molls i tot seguint el seu camí, primer costejant i després a mar oberta. Quan estaven aprop de la platja de Santa Margarida toparen amb un bergantí pirata. De quina nacionalitat eren? El que si és cert es que no es tractava de moros ni de turcs. La qüestió és que aquells corsaris abordaren el xabec i apressaren passatgers i tripulació. Passaren la càrrega al seu vaixell, robaren tot el que aquells passatgers portaven al damunt o guardaven dins la cabina, i pegaren foc al San Rafael, per a desesperació del pobre Benet Guiscafrè i dels seus homes. Amb una petita llanxa, on tots hi varen caber sense patir més mal, arribaren al Port d'Alcúdia el dia següent. Havien salvat la vida però havien perdut el seu mitjà de vida.

- Trista història.

- Però la història del Port de Sóller no pot renunciar tampoc al seu passat com a base de submarins. Haig de dir que la presència de submarins en el nostre port és anterior a la guerra civil. Fins i tot, durant la Primera Guerra Mundial, un submarí italià arribà a la nostra costa amb serioses averies i els seus mariners restaren com a mig confintats en el recinte del port. Això m'ho contava mon pare que essent un infant els veia prenint el sol, sobre els molls, ben contents de seguir vius.

- Caram...

- I segons em deia, cataven "La cucaracha" ...

- "La cucaracha ya no puede caminar porque le falta..."?

- Exactament. Aquesta cançó que deiva estar de moda...

- Com hi estava la Guerra de Mèxic i d'en Pancho Villa.

- Sí. Un submarí. Curiós.

- Però la cosa definitiva va ser la instal·lació d'una base naval de submarins creada el 14 d'abril de 1937 per iniciativa italiana. Hem de dir que anys abans de la guerra civil el Port de Sóller, per tal de beneficiar-se d'algunes construccions portuàries, havia estat declarat zona d'interès militar, de manera que quan va arribar el moment de fer-la servir, la feren servir, i com! La primera iniciativa fou italiana i per tal d'acondicionar-la Benito Mussolini s'interessà en persona per aquell afer. Envià des de Gènova maquinària, instruments, canons antiaeris, peces navals, bombes de temps, càrregues de profunditat i altres enginys.

- I els submarins que hi destinaren?

- Eren el "Onice", el "Ferraris", el "Galilei" i el "Iride". Tots ells participaren després a la Segona Guerra Mundial i foren enfonsats per l'aviació britànica.

- Interessant.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris