Moltes vegades i des d'aquestes mateixes pàgines hem reivindicat la figura de l'historiador Mossèn Antoni Pons i Pastor, fill de família sollerica amb il·lustre nissaga i que fins ara no ha estat prou reconegut a la Vall dels seus majors. Nasqué a la casa, aleshores en diem posada familiar, del carrer del Sant Esperit el 8 de gener de 1888. Ingressava en el Seminari Conciliar i el 1903 era missacantant. El 1913 regentava un Secretariat Social Diocesà i treballava un en la Biblioteca i Secretaria Episcopal. Cursà i aprovà les assignatures del magisteri i més tard fou comissionat en les exposicions biblioiconogràfiques...
- Era un home actiu.
- Un intel·lectual interessat en els problemes socials i culturals del seu país. Un d'aquells mossèns que es trobaven presents a qualsevol avinentesa històrica, literària o científica. Per això fou membre destacat en el congrés d'Estudis Socials i ponent en el Congrés de la Corona d'Aragó...
- Caram! Una feinada!
- Era vocal de nombroses associacions culturals i exercí també de professor de segona ensenyança. Fou cofundador de l'Escola Lul·liana i tothom, dins aquests àmbits el coneixia bé. A tal coneixença hi va influir que fos un bon conferenciant i que els seus treballs i articles a revistes i periòdics tinguessin aquest interès que porta tota investigació. investigador nat era entre d'altres mèrits i freqüentava l'arxiu històric de Mallorca. Visitava Sóller molt sovint i dedicà bon apart de la seva feina a temes sollerics, però el seu ministeri el va dur d'un lloc a l'altre. Així, les parròquies de La Soledat,Estellencs i Molinar de Llevant. Diu la seva nota biogràfica que exercí el càrrec de Notari eclesiàstic per a l'arxiprestat de Puigpunyent.
- Altres detalls?
- Col·laborà en la magna obra "Histoire du Commerce de Marseille", on tants sollerics hi destacarien, investigant moltes dades amb els arxivers francesos Bousquets i Baratier.
- Vaja! Un cap gros, com solen dir.
- Parlem de les seves obres i monografies.
- Parlem-ne. Darrerament he llegit la seva interessant tasca sobre Mossèn Rul·lan.
- Quin mossèn Rul·lan?
- Ho dius perquè n'hi ha més d'un, és clar. En aquest cas hem de fer referència a Mossèn Ildefons Rul·lan, autor d'un Quixot en català de Mallorca, publicat el 1906, a Felanitx, Impremta de Bartomeu Rues.
- Ha plogut molt des de llavors.
- Així és. Pons en fa un esbós biogràfic. Comença Pons la seva monografia dient que "Mossèn Rul·lan naixia, segons una informació oral en el carrer de la missió de la ciutat de Mallorca, número 3, el dia 20 d'abril de 1856. El seu pare, Joan, era músic ben conegut de condició humil: la mare, Maria Agnès, senyora de costums senzillament casolanes, qualitat que heretaven els dos fills i dues filles."
- En aquella època abundaven els capellans entre la gent de cultura.
- No és estrany. Mallorca mancava d'universitat i el seminari no deixava de ser, enmig de tot, un centre cultural que començava per coneixement del llatí i dels clàssics i segui amb altres matèries de contingut pedagògic.
- I la curolla d'aquest Ildefons Rul·lan era el Quixot.
- Efectivament. Bona part de la seva vida es va orientar a tal projecte. Un projecte que va convertir en realitat. I amb aquestes qüestions estava quan el va sorprendre la mort.
- I com va ser això?
- Ho conta així Mossèn Pons: "La mort venia a trobar Mossèn Rullan quan preparava l'edició popular i econòmica del seu Quixot que voli aposar a l'abast de camperols i obrers, corprès de la curolla de que els humils i no lletraferits s'aprofitassin de les lliçons d'urbanitat, cortesia i consells de moral que traspuen a les planes de la novel·la, on és recomanada la pràctica de la virtut i viltengut el vici."- Es clar que no s' havia d'oblidar que de l'obra de Cervantes se'n poden fer moltes lectures, amés de la moralista. La crítica del a societat, algun tret eròtic (només insinuat ja que Cervantes estava vigilat pels inquisidors), un valuós costumari que ens situa en aquell moment històric i una ja acurada observació psicològica són detalls que no es poden obviar.
- És clar que no.
- Entre mossens estava la cosa.
- Així és.
