És cert que hem passat enguany un hivern molt rigorós que alguns han atribuït als factors del canvi climàtic. A Sóller, on la pluja hivernal és freqüent i fins i tot la neu en els dies més conglaçats, vall humida que desperta bona part de la nostra verdor paisatgística recorda molts hiverns de molt baixes temperatures. Aquesta olor tan nostra de pedra humitejada és quelcom emblemàtic. Però la pregunta que em faig és la de si hi ha hagut temperatures tan fredes en èpoques passades, quan encara no preocupava la pervivència de la capa ozònica ni hi havia tantes indústries contaminants ni tant consum automobilístic ni tant CO2 sobre les ciutats.
- Això vols saber?
- Això!
- Doncs la resposta és que si en el nostre passat hi ha hagut hiverns espantosos, amb gent malalta de fred o de neumonia. L'hivern més cruel i dur que ha conegut la Mediterrània i del qual en tenim constància s'esdevingué el ja llunyà 1709. Aquell hivern es va patir fred com cap altre. Sembla que a Venècia es congelaren els canals.
- Curiós.
- I curiositat és també que les estacions de l'any es ralentitzen. Fa fred o calor intensos i resulta difícil conèixer els temps temperats, la primavera i la tardor.
- Això és el més sorprenent.
- Cert, hiverns i estius massa llargs.
- Uns hiverns que els nostres avantpassats cobrien, pel que fa a taula, amb cuinats d'escudella. En general, llegums. Llenties, faves, ciurons, mongetes, fesols...
I saps l'origen dels fesols?
- No. Em pens que és un producte d'aquí.
- Doncs, no. Com altres productes hortícoles de gran consum, per exemple, la patata i la tomàtiga, procedeix d'Amèrica. I també com aquests dos productes es relaciona amb la història de França. Si els francesos ens ensenyaren a menjar tomàtiga i patata, també els fesols.
- Explica'm això.
- Els fesols foren importats de Mèxic i en el segle XVI eren encara un menjar poc conegut. El Papa Climent VII regalà algunes d'aquestes llavors a Catarina de Médicis amb motiu del seu casament amb Enric II de França i fou en els horts francesos on els fesols es feren populars.
- Caram!
- Un altre menjar molt popular i celebrat és l'indiot, dit també gall d'indi. A Mallorca els consumien per Nadal però els criaven tot l'any. L'animal donà nom, fins i tot, a una població palmesana, S'Indioteria, on hi ha un petit monument que reprodueix la imatge d'una d'aquestes aus. L'indiot fou domesticat pels indis maies molt abans que els europeus arribassin a Amèrica. Fou introduït pels espanyols en el nostre continent en el segle XVI. Ajudà molt a popularitzar el seu consum un altre fet de la història de França. En els grans àpats que foren celebrats amb motiu de les noces de Carles IX es va servir guisat d'indiot en abundància i allò fou la millor de les propagandes.
- Idò molt bé.
- Del segle XVI francès i des del caire novel·lístic en parla un llibre que just ara acab de llegir i del qual és autor Alexandre Dumas, el gran Dumas pare, un autèntic monstre de l'escriptura. Una casta de novel·la que jo anomenaria "literatura audaç" perquè és extensa i dinàmica, dues virtuts ben difícils de conjugar.
- Però de quina novel·la es tracta?
- Es tracta de "La Dama de Monsoreau", un relat de 670 capítols, venuts a la seva època en forma de fulletons, Dumas ens condueix per la França del segle XVI i ens mostra com eren els escenaris i els costums de l'època.
- Interessant.
- I és que hi ha escriptors imprescindibles per a determinar una època. Dumas és un autèntic fenomen de producció, capaç de fer-se ric i arruinar-se d'un dia a l'altre i això sense perdre un gram de la seva energia. Amic de la bauxa va tenir una vida molt intensa i moguda.
Això diuen.
