Setmanari Sóller

134
anys

En contra de les curses de braus i a favor del bou de Fornalutx

Ja sabeu que això de les curses de braus és quelcom que encara avui vol passar per una tradició sana, educativa, cultural... i què més? Tot el que veim és risc gratuit per al torero i sang i mort per al bou. El divertiment del colisseu, que no poques vegades han anomenat i anomene colisseu a les places de toros, era un temps dels nostres avantpassats un espectacle més complexe. Durant la segona meitat del segle XIX i a ala plaça de toros que hi havia a Ciutat, allà on actualment hi ha la "la plaça dels patins", es celebraven llargues funcions en dates assenyalesdes que havien d'incloure no només la "faena" del torejador i matador, sinó també bregues de cans, que es desxuiaven sobre la sorra a cop d'ullals i ho deixaven tot perdut de butzes i sang, a més d'enfrontar altres criatures irracionals allà enmig. Segons conten diferents viatgers anglesos i francesos, el públic festiu se'n devia anar tot satisfet amb aquella dosi de sang absurda. I dic absurda perquè no era per fer cap frit sinó per a públic divertiment. Imaginar que els animals són una mena de robots que no pateixen, que no tenen un sistema nerviós com el nostre, que les punxades no els arriben al cervell, que la sang que vomiten no és el simple producte d'una emorràgia interior, és ignorar olímpicament els rudiments més bàsics de la ciència biològica. Els animals pateixen tant o més que nosaltres, el que passa és que tancam les orelles per no voler-ho saber. I dir bajanades com que el toreig és un espectacle formatiu perquè demostra que l'home és més intel·ligent que la bèstia no mereix comentari. Déu ens ha donat una intel·ligència per poder aclarir allò que és just o és injust, allà que és generós i allò que és cruel. El que passa és que la història, el progrés, la solidaritat, estan fent un home nou on les tradicions, per antigues que sien, desmereixen del que ha de ser, i encara no és, ciutadà del món. Qui més qui menys estima els cans, especialment quan es tracta del seu ca, que mil vegades li demostra amor, fidelitat i ajut. Però resulta que a Corea se'ls mengen els cans i això, des del punt de vista occidental, potser ens repugna. També hi ha societat gastronòmiques que no dubten en menjar-se rucs, cavalls i altres "bèsties" nobles, si és que hem de dir bèsties als que no tenen prou coneixement per a deixar d'esser-ho. És clar que seria absurd no menjar carn perquè per a sobreviure tenim necessitat proteíniques, però una cosa és sacrificar-los en el temps més breu possible i evitar-los-hi sofriments, i una altra, dfer-lo servir com a divertiment d'una mort lenta.

- Ai, Déu meu! Com vens avui!

- Aquest estiu, en els tancaments de bous celebrats a la Península i com si fos una advertència del més enllà, hi ha hagut més víctimes humanes que cap altre any. Les salvatjades es paguen cares i els fanatismes per a conservar costums tan perillosos com obsolets també. És clar que tot plegat ens arriba carregat de feixuga història, que tot plegat encuriosí els escriptors, poetes i artistes. Però també ho han fet altres crueldats d'arreu del món. L'art i la literatura ens parlen de les guerres, les desgràcies, les injustícies, les matances o els fets més sangonosos dels episodis mitològics, bíblics o llegendaris.

- I què vols?

- Sé que tot el que dic importa una merda a la majoria de la gent, però puc donar la meva opinió i més que opinió, les meves reflexions. Per exemple, heu imaginat alguna vegada el sofriment d'un ca de circ, obligat dia i nit a assajar els exercicis? I qui diu un ca diu qualsevol animal de circ que obligam a imitar l'home tot anant amb bicicleta o fent equilibrisme. Doncs això, durant mil generacions, ens ha semblat la cosa més natural del món.

- I què vols dir amb això?

- Que em preocupa per exemple la gran indiferència que al llarg dels segles i encara en el dia d'avui demostra el clergat cristià envers dels costums cruels contra els animals. Si a un poble de la Península es tirava una cabra viva des del campanar era perquè el capellà els ho deixava fer. Jo voldria que papes, bisbes i capellans pensassin si Jesucrist o qualsevol dels seus apòstols haguessin anat a una tauromàquia a divertir-se, tots innocents i tranquils. Si Jesucrist, com el capellà a la pel·lícula "Currito de la Cruz" hagués aplaudit el torejador. Com és possible que mai s'hagi vist la més petita oposició a una espectacle que tota Europa considera degradant per part del que es diuen "la veu de Déu a la terra"?

- I el bou de Fornalutx?

- El bou de Fornalutx no és un espectacle de sang ni de sofriment mentre no li facin tornar. Dur un bou pel carrer fins a l'escorxador que tant el pot espantar anar a peu com dins una camioneta, no és cruel. És com els endiots de Nadal o els xots de Pàscua.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris