Setmanari Sóller

134
anys

El metxer de Bunsen

37943

28-03-2020

Es tracta d’un cremador de gas la qual flama és d’una gran intensitat calorífica. Es fa servir, encara avui, en els laboratoris de física i química. Aquest és degut a l’alemany Robert Wilhelm Bunsen (1811-1899), famós per haver col·laborat amb Kirchhof en l’invent dels primers mètodes d’anàlisi espectral. Ho conta en el seu llibre «A Short History of Chemistry-An Introduction to the ideas and Concepts of Chemistry» (1965), del no menys famós escriptor, científic I divulgador de ciència-ficció Isaac Asimov, nord-americà d’origen soviètic (Petrovichi, 1920-Nova York, 1992): “L’electroscopi es va fer server per a demostrar que el Sol (així com els estels I el material gasós interestel·lar) estava format per elements idèntics als de la Terra. L’electroscopi oferia un nou i poderós mètode per a la detecció de nous elements. Si un mineral incandescent revelava ratlles espectrals que pertanyien a un element no conegut, semblava raonable suposar que estava en joc un element nou. Aleshores, Bunsen i el seu col·laborador Kirchhof comprovaren destrament aquesta posició, quan, el 1860, examinaren un mineral amb ratlles espectrals desconegudes i el començaren a estudiar per si es tractava d’un nou element. Trobaren l’element i comprovaren que era un metall alcalí, relacionat, en les seves propietats, amb el sodi i el potassi. L’anomenaren Cesio, del vocable llatí que significa Blau-Cel, degut al color de la ratlla més prominent del seu espectre. El 1861 repetiren el seu triomf quan descobriren un altre metall alcalí, el Rubidi, de la paraula llatina que vol dir Vermell, com l’altre cas pel color de la ratlla de l’espectre...»

-Bé. I tot això que ens ha d’importar a nosaltres, que ja fa temps que vàrem fer el batxiller i el frare de La Salle que explicava ciències ens va mostrar en el laboratori escolar el que és el metxer de Bunsen?

-Apart de que sempre va bé refrescar coneixements, estam parlant d’un home savi que va visitar Sóller quan ja gaudia de reconeguda fama en el món científic.

-Ah! Caram! Vols dir?

-Arribava a Mallorca l’any 1865 i anava acompanyat d’un científic no menys conegut, també alemany, Hermann Pagenstecher. És aquest qui explica com s’ho passaren: «El port de Sóller es troba allunyat devers una hora de la vila. El camí baixa sense fatiga cap a la vall, vorejant el torrent i travessant tarongerars i oliverars. A mà dreta es va apropant, poc a poc, a la part baixa del vessant de la serralada que diuen de tramuntana, coberta d’arbres de llenya seca i matolls de ginebres, que arriba fins el torrent. Tan prompte la terra és eixuta, com apareix arenosa i amb escassa vegetació. Sobre la sorra que s’obria a la vora de la basdia, volatetjaven una casta d’escarabats que ens semblaven curiosos i, amb l’ajut d’alguns nens que per allà jugaven, en recolliren alguns per tal d’estudiar-los amb més calma. En aquells moments del dia, la carretera apareixia molt transitada per cavalls, muls i ases, sovint estirant carros i carretons i més encara someres carregades les seves albardes amb daurades taronges. Hom anava vers un vaixell que havia de sortir cap a Cette amb el seu carregament de fruita…»

-Es veu que això els cridava l’atenció.

-Haig de dir que Bunsen va esser dins la seva matèria un pedagog molt estimat pels seus deixebles. Viatjà, a partir de 1830, a les universitats alemanyes, a París, Viena i quatre anys després tenia plaça de professor a Gotinga, on estudià les sals metàl.liques i descobrí l’oxid de ferro hidratat, que constituiría un eficaç antídot contra l’enverinament per arsènic. El 1936 va passar a l’escola politécnica de Kassel on va exercir el seu magisteri al llarg de dos anys. Anà després a la universitat de Marburg, on treballa en els derivats del cacodil, que són composts órgano-metàl.lics inflamables, amb un olor desagradable, com a d’alls podrits, i verinosos…

-Vaja! Quines coses!

-En una d’aquelles tasques experimentals, un d’aquells productes va causar una forta explosió i el pobre Bunsen va perdre un ull…

-Quina llàstima!

.Sí. Va haver de veure la nostra vall amb només un ull. Així i tot, amb el seu sentit de l’humor, va dir que la llum de Mallorca era tan intensa com la del seu metxer…

-És cert això?

-E si non è vero, è ben trobato. No ho trobes? Acabem per dir que hi ha un cràter a la lluna que duu el nom de Bunsen i també l’asteroide 10361. Per altra banda, les seves despulles, reposen en el cementiri de Heidelberg.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris