Setmanari d'informació local - 138 anys

Els anys de la fam

Són molts els que encara recorden els anys de la fam. Aquella època de postguerra, amb les cartilles de racionament i el mercat negre. Els fiscaleros i els estraperlistes. Els escàndols de corrupció i el gest irat del poble. Els malalts de fam, els anèmics i els tuberculosos. La repressió política, els llavis segellats, i la manca de moltes coses. El contraban i els luxes clandestins. Una època que va del 1990 al 1952. El Règim aïllat de les Nacions Unides i Espanya considerada per les Nacions Unides com els darrer reducte feixista. Els infants als campaments del "Frente de Juventudes", la roba de les criatures plena de sargits, les escoles de pa amb oli, els col·legis que feien olor de ciurons, etc. Això és el tema de la meva darrera novel·la, que va sortir al carrer el Dia del Llibre, amb una venda aquí a Mallorca de devers cent cinquanta exemplars. Però va sortir amb un temps molts just i poques unitats, de manera que la presentació la farem a la propera Fira del Llibre, amb un ambient meteorològic més amable. En una passada edició vos vaig parlar d'alguns llibres de la festa de Sant Jordi sense esmentar el meu, però ja que es tracta d'un relat profundament testimonial és ben hora de dir-ne alguna cosa.

-Quina cosa?

-En aquest cas el plaer d'escriure un episodi autobiogràfic, quan no es casi precís cercar documentació perquè aquesta es troba allotjada en el fons de la memòria i només ha de ser despertada. Sempre guardam detalls dels fets que ens han esdevingut i aquest detall suposa una espècie de pintura que enriqueix el fet narratiu.

-I tot comença per la definició de la paraula "estraperlo".

-Així és. Crec que el text ho explica prou eficaçment. "Fou una crisi política d'importància la que engendrà una nova paraula del llenguatge popular, "estraperlo", que des de llavors, esdevindria sinònim de parany, estafa o intriga. Succeí el 1935 i va tenir com escenari el casino muntat a Formentor. L'escàndol es produí quan els empresaris d'origen holandès Strauss, Perel i Iowann (aquest cognom darrer el de l'esposa del primer) volgueren introduir no només en aquell punt de Mallorca sinó també arreu d'Espanya una ruleta trucada. Aquell joc fraudulent s'havia fet en un principi possible a causa de l'entrega de diners a diverses personalitats públiques. El descobriment de casos de suborn en algunes esferes governamentals provocà la dimissió de l'executiu que presidia Alejandro Lerroux. La cosa es va destapar tanmateix quan el propi Strauss, que va veure prohibides les seves activitats per l'autoritat competent, es decidí a denunciar els seus protectors tot fent tramesa de diferents documents al president de la República Alcalá Zamora. Des d'aquell moment, reflectit en els mitjans de comunicació, el mot, amb voluntat de neologisme, "estraperlo", entrava en la vida del país, i ja a la postguerra com a sinònim de comerç il·legal, clandestí, amb sobrepreu en la venda d'articles intervinguts per l'Estat o sotmesos a taxa. Donat que el mercat negre, a causa del bloqueig econòmic internacional, del dur racionament i de la dècada de la fam dels anys 40 estava molt actiu, la Dictadura posà en pràctica una fèrria inspecció a tots els nivells, tasca que queia sobre el Governador Civil, la Comissaria d'Abastaments i una mena de policies de pocs escrúpols, agents de la fiscalia de taxes o fiscaleros podent ésser sospitós qualsevol que portàs una bossa de farina o de sucre, una ampolla d'oli o una lliura de xocolata, entre molts altres queviures, es mogué una certa resistència del poble vers aquells forasters que posaven multes i detenien gent de forma, moltes vegades, arbitrària."

-Caram! Quin malson!

-La gent ho associa a mitges aquest malson. Són molts els que encara recorden com a Sóller, la gent indignada amb els escorcolls dels fiscalers, els maltractaren i engegaren de la Vall. I la majoria dels revoltats eren dones.

-Valentes dones.

-Sí, encara que la cosa no fes gens de gràcies als jerarques locals del Règim.

-Però aquest novel·la què pretén demostrar.

-Ho diu el seu títol, no vol demostrar res. Simplement vol recordar una època viscuda per tots aquells que ja tenen la setantena. Un temps amb els seus grisos, les seves misèries, les seves injustícies. Així i tot la gent semblava conformar-se amb tals situacions que preferien a l'alternativa d'un nou enfrontament bèl·lic.

-El lema era "apretar-se el cinturó".

-Fins que no hi hagués forats.

-I una cremallera a la boca.

-Això mateix.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Juan, fa mes de 13 anys
Ara tornarem als endarrera, mentre tant els nostres polítics, s'omplen les butxaques.
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente