Potser se'n ha parlat massa d'aquella estada valldemossina el 1838 d'aquelles dues grans figures universals que foren o són George Sand i Frederic Chopin. La literatura i la música en clau d'art romàntic. Ara, el Consell de Mallorca acaba de nomenar fill adoptiu de Mallorca al gran Chopin com abans ho havia fet amb la Sand. Haig de dir que el nomenament em sembla bé. Potser amb una mica de retard, que això són personatges dels que físicament no resta ni la pols i tal volta, això segons les creences de cadascú, no els fa l'afer ni fred ni calor, puix que no sabem amb total certesa si són o no són en una altra dimensió. Sia com sia, benvingut el nou fill adoptiu de Mallorca.
- Universal perquè tots els conservatoris saben bé qui era e gran músic Chopin.
- Com tampoc ignoren a cap universitat qui era George Sand.
- Efectivament. Són els visitants més coneguts que han passat per aquesta terra de Mallorca.
- Que cap persona culta pot ignorar.
- Això mateix.
- I eren amants de debò.
- Amants a tope.
- I com es conegueren?
- Es conegueren a casa de Franz Liszt.
- I com va ser això?
- Franz Liszt, un altre músic i compositor universal, tenia una bella amant que nomia Marie d'Agoult. En el decurs d'aquelles visites del polonès a casa del pianista hongarès, el primer es va interessar un gra massa en la parella del seu amic.
- Això ers greu...
- I tant, de manera que Liszt, que no era cap beneit, s'adonà del problema i es posà en contacte amb la seva amiga George Sand. Li pregà de conquistar Chopin i allunyar-lo de Marie. George Sand no s'ho va fer dir dues vegades i va córrer a preparar la menera d'enamorar Chopin. En una d'aquelles festes a les quals tots dos assistien, ella va fer arriar un bitllet o nota al músic que deia: "Je vous adore, George." Chopin, que al cap i a la fi era com una criatura genial amb molts ocells dins el cap s'ho va creure tot d'un i començà unn romanç que segons Sand només havia de durar un dies i va durar uns anys.
- Caram. I Liszt tan tranquil.
- Franz Liszt profundament feliç.
- I on passaven totes aquestes coses?
- Passaven a París, la segona pàtria dels dos músics.
- Idò molt bé. I quan s'adonà Chopin que la Sand no l'estimava tant com es pensava?
- S'adonà d'això després del seu retorn de Mallorca.
- I com ho sabem?
- Perquè va escriure una carta a la seva amiga Delfina Potocka.
- I aquesta qui era?
- Una cantant i pianista que Chopin havia conegut el 1836.
- És a dir, dos anys abans de venir a Mallorca.
- Això mateix.
- I què deia la carta?
- Deia exactament: "Pel que fa al que la gent suposa hi ha més mentida que veritat. La meva relació amorosa amb la Sand no es perllongà gaire més d'un any. Quan em vaig posar malalt a Mallorca tot s'acabà. És evident que amb mi no en tenia prou. La meva malaltira li va servir d'exusa per trencar la nostra relació malgrat dedicar-me algunes atencions. Així amb destresa i gran paciència em demostrà que la meva salut no permetia cap mena d'unió amorosa. Des d'aquell instant em professà un afecte purament maternal, tenint cura de mi de tot cor. No et pots imaginar com era de bona al·lota envers de la meva persona, i jo, li agraiesc, perquè tu no saps com estic de necessitat d'estimació i protecció..."
- Vaja! Institns maternals i un home físicament feble.
- Sí. Les obres i la persona no sempre van de la maneta i moltes de vegades desconcerte. Chopin era l'ànima fluixeta i la Sand la forta. Dominat i dominadora.
- Encara que dir-ho no sia de provada correcció política.
- Això mateix.
- Perquè la Sand a la seva novel·la La mare au diable ja ens mostrava un versos força eloqüents de culura popular...
- I què diuen aquest versos?
- Diuen: "A la sueur de ton visage/ Tu gagneras ta pauvre vie/ Aprés long travail et usage/ voici la mort qui te convie."
- Iquè significa?
- Vol dir: "Amb la suor del teu rostre/ guanyaràs ta pobre vida/ Després de llarg treball i esgotament/ heus aquí que la mort et convida."
- I d'on va treure aquest quartet la Sand?
- D'un pintura de Holbein que representava un camperol que feia servir la seva arada del camp.
- Molt gràfic.
