Setmanari Sóller

134
anys

El Sóller de Berard

Em preguntava un lector com devia ser Sóller en els temps pretèrits, en els segles XVII i XVIII, època difícil, de capa i espasa, però també de progressos, especialment tot el regnat de Carles III, que era un monarca amic de les ciències. Època, aquella, que fou fundada la Societat d'Amics del País, que tanta feina va fer en favor de l'agricultura, les arts i les indústries. D'aquell segle XVIII tenim l'excel·lent descripció que va fer de la nostra Vall l'intel·lectual Jerónimo Boix de Berard de Solà de la Cavalleria i de Magarola, que va néixer a Palma el 14 de juliol de 1742.

- I com explica l'existència de Sóller aquest noble senyor?

- Mitjançant plànol i textos.

- I què ens ensenya el plànol?

- Hi ha primer una vista meridional amb perspectiva, és a dir, la façana urbana amb la Serra al fons i que ens mostra, ja com a primer document gràfic, molts detalls de la nostra arquitectura. Són habitatges de caràcter rústic, la majoria amb teulada de doble vessant. Veim hortes i tarongerars, el camí que ve de Palma, un edifici de tres ales que sembla ser Es Convent i en el centre de la població, l'Església Parroquial, amb un campanar ben alt que corona una coberta amb forma de piràmide i una creu.

- I al plànol de carrers?

- En podem comptar una quarantena de carrers i carrerons a més de la plaça major. Dins aquest context, Berard assenyala: Església parroquial assistida per 36 clergues, essent-ne el titular l'apòstol Sant Bartomeu; el Convent de Pares Observants, anomenat de Nostra Seyora de Jesús, fundat el 1459 pel reverend pare Catany, franciscà mallorquí, assistit per 18 religiosos; oratori de Nostra Senyora de la Victòria, fundat el 1561 després d'una gran invasió dels moros, que amb taules velles es troba pintada. Serví d'Hospital; Plaça Major; torrent i pont; sèquia d'aigua abundant amb rentadors i diverses hortes; carrer que va de l'Alqueria del Comte d'Empúries que poseeix el Marquès de Bellpuig; és un petit rafal amb oratori; torre i muralla antiga que serveix de presó.

- Això eren els punts més interessants en aquell temps?

- És el que sembla. El "lloc" de Biniaratx hi té també el seu plànol i hi veim nucli urbà de devers una dotzena de carrers. Fornalutx, amb la seva vintena de carrers ja en mostrava dos que eren escalonats.

- I dibuixos d'arquitectura?

- Hi apareixen dos portals de l'església com a mostra de classicisme local.

- Com és aquest classicisme?

- Berard reprodueix la porta de fossar, tot indicant que fou construïda el 1782: pilastres, mol·lures, un frontó de corba xapada, entelaments i una rosassa a dalt i al bell mig. Un disseny gairebé correcte. Es reprodueix també la porta principal, que fou construïda el 1747. El frontó és també de figures corbes, ornaments de bolles i un medalló central. Les pilastres es decoren amb sendes creus. Un conjunt que dintre de la seva senzillesa és igualment curiós.

- Igualment curiós. I hi ha encara un text explicatiu. Llegim: "Aquesta Vila era abans de la conquesta una alqueria anomenada Suliar que vol dir còncau de llengua àrab. Jaume el Conqueridor la va dividir en dues, que donà a Berenguer Ferrer i a Martí Ferran. El seu territori té molt de reguiu i és molt fèrtil en horts de tota espècie de fruitals, especialment taronges, de les quals es fa un comerç considerable. La vila que consta de 657 cases es troba dividida en dos barris mitjançant un torrent que duia aigua tot l'any. A mitja llegua cap al nord té un port de mar i cap a llevant dos llocs, que són Biniaratx, de 69 cases, i Fornalutx, de 243. Confina amb Bunyola, al sud, Valldemossa, al sudoeste i Escorca o Lluc al noroeste. Tiene por sello un sol sostenido por dos leones."

- Fins aquí el plànol.

- Així és. El text ofereix altres curiositats.

- Per exemple?

- La distància "antiga" de Sóller a Palma: 3 llegües, 3 quarts i 262 destres i mitja per "camí de rodes". S'esmenta el carrer major i el carrer de Sa Lluna, que qualifica de "principals". Diu a un altre punt que la pedra emprada en la construcció del temple parroquial és "blava i negra", pedra "viva" en tot cas.

- Més curiositats?

- Allà on diu: "Tota aquesta Vall es rega i dóna gust veure els horts dels tarongers, que el port i el comerç amb les costes de França, fomenten. I això els suposa uns guany de 40.000 pessos."

- I quins arbres esmenta Berard a més dels tarongers?

- Bé. Parla d'hortalisses i verdures, també moreres, i llegums. Esmenta la vinya local i diu que produeix 1600 quartins de vi. Naturalment l'oli d'oliva és un dels principals productes i també el sabó. Parla de les fonts, especialment les que anomena Na Ballarona i d'En Daguí.

- Idò molt bé. Quina era aleshores la població?

- 1331 homes, 2320 dones i 1685 infants.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris