Setmanari d'informació local - 138 anys

La novel·la de l'estripadora

Si m'ho permeteu us parlaré avui del meu darrer llibre, just ara acabat d'editar, la novel·la Les vacances mallorquines de Jack L'estripador, la que fa el número setanta-u de la meva producció, un graó més que em permet consolidar la part de la meva feina com escriptor d'ofici. Es tracta d'un novel·la negra de caràcter psicològic que algú altre que l'ha llegida i presenta explicarà millor que jo i aquest és el meu editor Miquel Font que l'ha mirada i remirada amb no menys ofici del que l'ha escrita.

- I què diu l'editor?

- Explica que el famós assassí anglès de finals del segle XIX no era Jack sinó Jill.

- I què vol dir això?

- Llegesc: "què hagués passat si Jack l'Estripador hagués visitat Mallorca? I si hagués comès alguns dels seus assassinats a l'illa? Aquest interrogant suscità i encoriosí l'autor durant molts anys en el decurs de la seva carrera com a periodista i escriptor. Un dia l'atzar feu que el novel·lista topàs amb un article sobre un assassinat que el 1906 havia tengut lloc a Palma i que havia fet córrer molt rius de tinta entr eles pàgines de la premsa illenca, però que no trascendí a la premsa nacional i menys encara al a britànica. Es donava, doncs, un fet insòlit, no només per l'època i l'indret on va tenir lloc sinó també per les consemblants característiques amb que anys abans algú havia comès diferents crism a la capital anglesa. Des de llavors l'autor inicià la redacció del llibre que ara presentam. En el decurs, però de la redacció de la novel·la, unes informacions del Departament científic de la universitat de Brisbane (Austràlia) apuntaven a que molt possiblement alguns dels assassinats que el poble atribuïa a Jack The Ripper foren comesos per una mateixa persona, una dona, tal com testimoniaven les rests d'ADN que encara es conserven entre les proves de l'expedient dels assassinats atorgats a la identitat de Jack. Aquest, doncs, també fou un factor decisiu per adjudicar una personalitat femenina, Jiu, al personatge principal."

- I aquestes proves d'ADN?- Jack l'Estripador va envair diferents cartes o notes a la policia. Era com un repte. Se n'han conservat els fulls i els sobres. En els sobres hi havia una tira de paper engomat per trencar-los. La majoria de la gent humitejava la franja engomada amb saliva. Així ho feia aquesta estripadora. Per això analitzant l'ADN de la saliva de l'assassí avui, i això fou a partir del 2007, sabem que el tal Jack era una dona.

- Caram!

- Un estudi grafològic de les cartes també ve a demostrar que l'escriptura és femenina.

- Caram i més caram!

- Parlem ara del crim comès a Palma el 1906.

- Parlem.

En aquell temps el comissari en cap de la policia a Mallorca era un tal senyor Aparici.

- I el senyor Aparici va haver de resoldre el cas?

- Així és. Jack l'Estripador era un mestre en fer recaure les sospites del seus assassinats sobre altres persones. ALondres, un soldat de la guarnició de la Torre un mariner de l'est, un boig escapat de Rússia etc. La policia, és a dir, Scotland Yard varen sospitar finalment que es tractava d'un metge cirurgià. però a Palma, el "cap de turc" fou un carabiner epilèptic quan bevia alcohol, cosa que feia sovint, perdia la memòria del que havia fet abans de la crisi.

- I la víctima?

- La víctima, Elisabet Pocoví exercia la prostitució en el que ja en aquell temps es deia el barri xinès, una zona de Palma me´s que coneguda, entre la Porta de Sant Antoni i el carrer del Socorrs i les cantonades meridionals del carrer del Sindicat. Elisabet Pocoví habitava un piset en el carrer de l'Arc de la Mercè. En resum, en els començaments del segle XX i ja a finals del XIX les dones públiques s'instal·laven prop de la Porta de Sant Antoni, el punt per on entraven a Ciutat els pagesos.

- És a dir, el punt on aquests es trobaven per a fer negoci, vendre els seus productes, el seu ramat... un punt, per tant, per on corrien els doblers i això atreia els que se'n volien aprofitar, és a dir, prostíbuls, tavernes, hostals, tavernons, botiguetes, comerços de venda de semences, espècies i eines de llaurador.

- Hostals?

- Sí. Era la zona dels hostals. S'ho allotjaven molts venedors i comerciants forasters. No solien ser gaire nets ni tampoc confortables. Però és el que hi havia.

- I dins aquest ambient has fet transcórrer la novel·la.

- Sí. Per aquest districte de placetes i carrerons que ha conservat uns certs aires de misteri.

- HI anirem a fer una volta.

- Recorda l'editor que la nòmina d'escriptors que han recreat la figura de Jack l'Estripador és més o menys nombrosa amb noms que bé mereixen ser aquí recordats.

- Per exemple?

- Sir Arthur Conan Doyle, Robert Bloch, Arlan Ellison, Nicholas Meyer, Ellery Queen, etc. Tots ells mestres de la novel·la negra.

- Després també n'han tret profit els còmics i el cinema.

- Però a partir d'aquest ADN tot torna a començar i les especulacions antigues perden sentit.

- Així és.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per phandareard-online, fa mes de 14 anys
molt intiresno, gracies
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente