Setmanari Sóller

134
anys

Mossèn Alcover i mossèn Rullán

L'any 1917 i en el butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, en el tom XVI, Mossèn Antoni Maria Alcover feina una semblança de la vida i obra de Josep Rullán i Mir, també mossèn i escriptor, historiador, intel·lectual humanista en lletres i del qual, l'any 2012 ha de ser celebrat el centenari de la seva mort. Havia nascut a Sóller el 1829. L'octubre del mateix any que morí se li va retre a Sóller un homenatge per honorar la memòria considerant-lo, com de debò era, un gran patrici. Sembla molt bé que mossèn Alcover coneixia molt bé l'obra diversa de mossèn Rullán.

-Mossèn Rullán va tenir una vida llarga i mai no es va aturar de fer feina en el conreu de la ciència i de les lletres. Molt coneguda és la seva història de Sóller però també va escriure sobre ensenyament, botànica, agricultura, arqueologia, etc.

-I com ho definia mossèn Alcover amb el seu llenguatge tan especial?

-Llegesc. Diu que era "un homo meritíssim i eminent per tants de conceptes i raons, objecte del present homenatge, glòria indiscutible de Sóller, de Mallorca i d'Espanya, alt ornament de la ciència i de les lletres i columna de la Pàtria."

-Caram! Heus aquí el llenguatge típic de n'Alcover.

-Cadascú la seva època i el seu lèxic.

-Així és.

-Diu més endavant: "era tot un escriptor aquell venerable sacerdot, aquell amic tan ver, aquell cor tot mel, aquella ànima tan gran, aquella intel·ligència tan afinada i tan llampant per tot lo que era ciència, il·lustració, avens, bé públic..."

-Vaja adjectius el de mossèn Alcover.

-Espera. Deia també que mossèn Rullán "com tots els escriptors de raça havia rebuda de Déu una ànima privilegiadíssima, tota llum, tota foc, tota vibració; i aqueixa llum engendrava altra llum, i aqueix foc engendrava altre foc i aqueixa vibració se destronava en raigs de noves vibracions; amb això aquella ànima com succeeix a tots el escriptors de raça, no cabia dins si mateixa com un volcà en ignició, com els astres del firmament amb el sol, caporal de tots, caporal de tots, escluts esglaiadors de llum i calentor, i forçat havia de brollar d'aquella ànima privilegiadíssima, llum i foc i vibració, és a dir, havia de ratjar de la punta de la seva ploma aquell braut de ciència i de sabiduria, aquell bé de Déu que escampà damunt paper, omplint tant de llibres, constituint el conjunt delitós de les seves obres, penyora sòlida de la seva supervivència per molts d'anys dins el món de la ciència i de les lletres."

-El que vol dir Alcover amb tot això és que Rullán era un intel·lectual d'empenta amb una més que evident valoració pedagògica.

-És el que sembla. Però aquestes no eren les seves darreres paraules. Hvia d'especificar la cosa, precisar quina casta d'escriptor era el seu amic prevere. Per això no dubtà en dir: "No, mossèn Rullán no va ser cap escriptor d'aquells que quan no duen altra curolla que cisellar i enjoiar l'estil i matisar de llum i de color el llenguatge i amollar castells pirotècnics de mots, frases i conceptes que enlluernen, encisen i embruixen la gent i la fan xalar a les totes, ja cantant les grans lluites interiors de l'esperit, ja les visions sublims i emocions supremes de la divinal poesia, pern i flor de tot l'univers. No, mossèn Rullán no era cap sobirana ni cap pensador trascendental ni manco cap enamorat de la que es diu bella literatura. No s'aturava ell a embellir i endiumenjar just la clovella, la pellerofa de part defora, sinó que se'n anava cap dret a el bessó..."

-Així és com mossèn Alcover veia la poesia? És mal de creure, sembla com si per a ell fos una cosa artificial i el que és pitjor, superficial.

-Podem dir que són coses d'aquell temps.

-I d'un canonge sovint més malhumorat que content.

-Bé. Sabem com era, per quines frustracions passava, quina era la seva ideologia, quina defensa va fer del carlisme i de la "Santa" Inquisició. No crec que mossèn Rullán combregàs amb aquestes coses.

-No ho crec. Ja una vegada ha deixat la poesia com un cosa supèrflua, afegeix: "Per això mossèn Rullán va ser un ver escriptor, per això va escriure tota la vida, per il·lustrar, per la llum, per orientar, per obrir portells, per adreçar tiranys, per aplanar camins, per eixarmar males petges, per aclarir ulls i enteniments, per esvaïr errors i preocupacions, per aportellar tothom cap a la veritat, cap an el progués de bon de veres, cap an el benestar temporal i espiritual."

-Idò. Es refereix a l'escriptura pràctica.

-Recordem que poetes d'aquell moment eren, per exemple, Jacint Verdaguer, Costa i Llobera, Joan Alcover... que segurament veien l'art poètic amb ulls ben diferents del que has llegit. No feien focs d'artifici i els seus poemes porten sempre un missatge trascendent.

-Així és però deixam-hi anar i tornem a la figura de mossèn Rullán i Mir per a resumir que era un excel·lent historiador, bon articulista i cronista, magnífic pedagog i intel·lectual atent a totes les novetats de les arts i les lletres.

-Hi estic d'acord.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris