He somniat que algú, aquí, a Sóller, un empresari de bona i llarga empenta, fabricava i exportava amb èxit "aigua de flor de taronger", dita en castellà "flor de azahar" i que ara mateix, arreu del món, produeixen multinacionals com la casa McCormick, provant-nos que és un producte d'un cert consum, i més en aquesta època, quan s'han posat de moda les cuines orientals, que tant fan servir aquest tipus d'essència. Tenc en les mans una ampolla d'aigua de flor de taronger que porta la marca Vahiné i que es distingeix per la seva excel·lent qualitat, supòs que la més emprada pels professionals de la rebosteria, com per exemple al forn-cafeteria de Palma, establiment francès que du per nom "La madeleine de Proust". Us recoman els seus Brioches fets amb pasta amarada amb flor de taronger. Però tornem a l'ampolla de la qual parlàvem abans, de format pseudo-antic blau-violeta intens. Hom podria pensar que es tracta d'un d'aquelles ampolles de xarop del temps dels meus avis.
- Un ampolla estil antic.
- Exactament. Llegesc el que diu l'etiqueta posterior...
- I què diu?
- Diu: "Aquest aroma de flor de taronger es permetrà per fumar delitosament tots els vostres postres: macedònia de fruites, crepes, magdalenes, bunyols i flams". I adverteix: "Aquest aroma alimentós s'ha de consumir, únicament, una vegada diluït en la preparació".
- Curiós. El que sí és segur , que l'aigua de flor de taronger sollerica seria ben natural i de qualitat.
- Segurament. És el mateix aroma que perfuma els nostres horts, fins i tot aquells que per vergonya aliena se'ns apareixen totalment descurats.
- I què vols?
- D'això parlava l'admirat autor, mestre de les plantes, Maurice Méssegué, el qual en el seu llibre Mon herbier de santé escrivia: "Res tan bonic com les blanques flors de taronger amb les quals, antigament, es feien corones per a les donzelles; s'ha de compara aquesta blancor amb la tonalitat d'or rogenc o coure càlid dels superbs fruits de l'hivern i podrem obtenir la més meravellosa combinació de pastissos que pugui imaginar un pintor."
- És cert!
- Ens recorda que el gran Gilbert Bécaud cantava un dels seus millors èxits amb una lletra que fa referència a la taronja i explica que a ca seva, quan ell era infant, aquesta fruita només arribava per Nadal i venia associada a regals, xocolata, caramels i rialles infantils.
- I què diu concretament de la flor de taronger?
- Diu que "les flors de taronger (i també les del taronger amarg que són més actives) resulten calmants i auliespasmòdiques, tenen cinc pètals immaculats, tots plens d'unes glàndules minúscules que deixen anar un suau perfum. Se n'obté l'agua que és el millor calmant que conec: els ansiosos, els angoixats, aquelles persones els qual cor es desboca a la més petita emoció, els que no aconsegueixen conciliar la son, els neuròtics, els histèrics, els agitats, es poden beneficiar dels efectes de la flor de taronger. L'essència que es treu d'aquesta flor es fa servir principalment en perfumeria i sol anomenar-se també Essència de Neroli, en record de l'esposa de Flavio Orsini, príncep de Neroli que feia d'ella un ús quasi immoderat."
- Caram!
- L'aigua de flor de taronger fou introduïda a França en el segle XVII.
- Idò diguès que es tracta d'un preparat barroc.
- Així sembla ser. Diuen els experts que la flor de taronger ha de ser recollida encara sense obrir, després de la rosada i s'ha de posar a assecar en lloc obscur i poc humit.
- I com es prepara?
- Mitja grapada de flors seques per un litres d'aigua, a manera de tisana.
- Vaja! Sembla ben senzill.
- Curiosament aquests preparats industrials no són tan aplicats a la frescor de la flor. Llegim a l'etiqueta de l'ampolla abans esmentada: "Ingredients: aigua, preparacions aromatitzants i substàncies aromatitzants idèntiques a les naturals".
- I això què vol dir?
- Ho explica tot seguit: aigua, extracte de flor de taronger i aroma.
- Rinxar el rínxol.
- Això mateix.
- L'any 1974 l'editor i escriptor, bon amic, Lluís Ripoll, publicava el seu llibre de vins, licors i per necessari, que jo, de viva veu i per escrit, en la premsa, li havia pregat de fer. En el capítol titulat "bullidures i a altres remeis casolans" recomanava "per a fer passar els nervis", el moraduix, el romaní, la sàlvia, la valeriana, i, especialment, la flor de taronger.
- És i ben demostrat vox populi.Sí. Comentarem que en aquest mateix llibre de l'enyorat Ripoll hi figura una foto o recepta per a fer licor de taronja.
-
- I com és?
- Llegim: "Per a dos litres d'aigua, un litre d'esperit i un quilo de sucre. Ho mesclaràs i, dins aquest líquid, s'hi talla la clovella d'una dotzena de taronges. Tot ha d'estar en maceració dins un barral per espai d'una mesada, remenant-ho cada dia i filtrant-ho en el final. A aquest licor li dóna molt de bon gust afegir-hi un dàtil confitat, una pruna, un albercoc i un poquet de vainilla."
- Ha de ser ben bo.
- Dins el mateix llibre hi figuren un "oli de flor de taronger" que es fa amb tres lliures d'aquesta flor i vuit lliures d'esperit de vi i s'ha de destil·lar al bany maria, i una "crema de flor de taronger" que es fa amb 125 grams de flor dins dos litres d'aiguardent, que un cop barrejat al llarg de tres hores es completa amb una dissolució de 750 grams de sucre i mig litres d'aigua.
- Idò molt bé.
