Setmanari Sóller

134
anys

Marta Miralles, Paula Prohens i Miquel Beltran

És més que una evidència que els llibre ques es publiquen en aquest país passen ben sovint desapercebuts. De vegades són els mitjans de comunicació que en fan poc cas i d'altres, els mateixos editors que no saben remoure cel i terra per a poder vendre millor els seus productes. Perquè si per una banda es tracta de cultura, per una altra és un producte, és a dir, aquella peça o unitats que ens produeix algun benefici econòmic. És clar que mai manquen autors que treballen tot simplement per amor a l'art. En aquests dies d'estiu i començaments de tardor he llegit un muntet de publicacions que com ja he explicat passen un tant desapercebudes del públic lector i no s'ho mereixen.

- I quins aquests llibres?

- El primer d'ells es titula Petites Magnituds, del qual és autora Marta Miralles i Mas, nascuda a Palma el 1973. És una entrega més de les Edicions del Moixet Demagog que dirigeix l'amic Albert Herranz, narrador i poeta. En aquest cas l'editor ha sabut veure els mèrits de crítica social que amaren uns versos ben realistes i de vegades, ben coents.

- Com ha de ser.

- Explica l'editor que a Marta Miralles li agrada més dir que és d'Es Molinar, barriada on viu i on desenvolupa la seva tasca com a mestra. Afegeix que ha estat o és actriu de teatre a més d'escriptora, i a Petites Magnituds proposa espais quotidians, com l'amor, el desencant, la por a la solitud, la ràbia i l'esperança. Ella mateixa diu que són estones, bocins de realitat...

- En pots fer dos cèntims?

- Ara mateix. Com quan explica com és abandonar l'Illa.

- I com és?

- Diu:

"Abandonar,

Travessar l'illa, les muntanyes, els torrents i les valls.

Esbucar els refugis.

Oblidar els ametllers i oblidar les alzines.

No anomenar mai més la terra, no tastar mai més els gínjols ni les prunes.

Oblidar la infantesa.

No recordar els padrins.

Abandonar l'illa, abandonar la mar."

- Tant la narració com el vers de Marta Miralles ens posa al davant, no una promesa sinó una realitat literària, de les fornades més recents.

- I quina altra publicació et mereic admiracions semblans?

- Els sonets del Cola-Cao de Paula Prohens, malgrat que fa anys que conec i som amic de les persones implicades, és a dir, dels personatges, que com a tanta gent, ens ha bé decebut.

- De què parles?

- Dels casos de corrupció que fan avergonyir les Balears.

- Vols dir... I què és això dels sonets del Cola-Cao?

- És un aplec de poemes de Paula Prohens, nascuda a Palma el 1957. Llegim a la contraportada que na Paula Prohens va fer intents de cursar Filosofia i Lletres que no varen poder superar els excessos d'una joventut esbojarrada i autodestructiva. L'alcohol i les drogues, i un naufragi matrimonial precoç, la varen marcar amb la seva empremta...

- Vaja! Però la literatura és la millor medicina per a recobrar-se quan un la sent ben per dedins...

- Això és el que diuen alguns.

- Per això Marta Prohens fa versos satírics?

- Així és. Perquè són els més compensadors i perque demostren que per tot arreu es menja de tant en tant escudella...

- I com és això del Cola-Cao?

- Escolta. Aquests són els versos:

"Coneixeu el relat de Ben Alí?,

que va fer vint mil llegües a peu pla

tot cercant un tresor que no trobà

i que estava enterrat al seu jardí?"

- Vaja... Quines coses!

- Una vegada més les Edicions El Moixet Demagog fan honor al seu caràcter, irònic i reivindicatiu, de les seves publicacions.

- Iencara un tercer llibre de la mateixa editorial que he d'agrair molt, puix que es tracta de l'obra d'un autor que sempre he admirat, escriptor anarquista que morí de tuberculosi a la ciutat d'Inca. Va viure del 1910 al 1935 i publicava novel·la. La mort prematura tingué un avantatge i a l'hora tot el contrari. Per una banda segava una vida als vint-i-cinc anys. Per una altra s'estalvià els horrors de la Guerra Civil, que només havien de trigar un any. Va desaparèixer tanmateix un bon escriptor, el mateix que publicava a la col·lecció "La Novel·la Ideal" que dirigia Federico Urales. Amb el títol Violeta ens explicava un argument molt del seu temps i de les seves inquietuds. Recomanam aquest petit volum que en certa manera, especialment pel que fa a la seva conferència "Poder i Llibertat", té encara una dosi de vigència.

- Idò molt bé.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris