Setmanari d'informació local - 138 anys

Cremar llibres

Quin afeccionat a la ciència ficció no recorda la novel·la de Ray Bradbury Fahrenheit 451 que tingué un gran èxit editorial i després fou portada al cinema. En parlava el 1975 l'especialista del gènere Juan José Plans. Escrivia aquest autor que "Fahrenheit 451 és la temperatura amb la qual el paper s'encén i crema òptimament." Què ens presenta Bradbury? Uns bombers del futur que en lloc d'apagar incendis els provoquen. Són els encarregats de cremar els llibres i això és perquè en una suposada ciutat i societat dels temps vinents ha estat prohibit de llegir. Llegir és un delicte. Fa pensar i pensar no convé. L'habitant d'aquell món obscurantista només ha de raonar per atendre al que li diuen els que comanden. El ciutadà rep ordres a través de grans pantalles de televisió instal·lades a ca seva. Les pantalles són més grans com més important és la posició política i econòmica de l'individu. El bomber Moritag orgullós de la seva feina diu a una al·lota: "És un hermós treball. El dilluns cremar Millay; el dimecres Whitman, el divendres Faulkner: cremar-los fins que són cendres. I després cremar les cendres. Aquest és el nostre lema oficial". I els llibres, un rere l'altre, són portats a la foguera del petroli. Això és, diguem, una Inquisició del futur. I amb tota aquesta trama Bradbury ens pregunta: Què és una societat sense llibres? Perquè els llibres en tot moment representen la cultura, la creació, l'estudi, l'allunyament de l'home com a simple mecanisme o número. Els llibres ens ajuden a la necessària estructuració de la nostra personalitat. Però Bradbury dóna, com diu Plans, una esperança. Es tracta dels homes-llibres, és a dir, aquelles persones, homes i dones, que reciten de memòria obres immortals. Així, perseguits, cercats, fugitius, poden transmetre de generació a generació allò que ha donat glòria i pes a la Humanitat. Fahrenheit 451 és doncs una denúncia de la nostra possible misèria cultural i també pobresa moral.

- Vaja. I què vols dir amb tot això?

- Que els llibres més que un objecte són un patrimoni cultural que hem de respectar i guardar gelosament. No podem oblidar que en el món de la realitat i en tot temps hi ha hagut inquisidors que volien cremar la cultura. La cultura lliure que ens fa raonar sense que ningú ens digui el que hem de pensar.

- Sobre aquest tema llegim un parell de notícies antigues ben significatives. La que porta data del 20 de setembre de 1926 i diu: "Sota el títol de Wells calssificat com heretge" es donaria compte que obres d'aquest autor anglès havien estat cremades públicament. A Nova York els fonamentalistes nordamericans havien inclòs per heretge en la llista negra, el novel·lista Wells. El reverend J.R Black, pastor de l'església baptista de Harlan, Kentucky, congregà els seus fidels en el pati del temple amb l'objecte de celbrar la cerimònia de cremar una de les obres més notalbes del litoral anglès, la titulada "Outline of history". Quan s'hi trobaven reunides més de mil persones, començaren la crema entonant l'himne que diu: Es precís que siem amants del Senyor si volem guanyar el regne del Cel després de la mort. I després de cremar els llibres hi hagué forts aplaudiments".

- Amb molta més violència es feren g ran cremes de llibres a l'època dels nazis alemanys. Es cremaren biblioteques senceres i de manera indiscriminada. Grans fogateres enmig del carrer on molts pocs autors eren perdonats per aqeull règim de bàrbars.

- Sí. Primer cremaren llibres i després jueus, gitans, subnormals i demòcrates.

- Iper què ens hem aficat en tan espinós tema?

- Perquè hem llegit una notícia antiga que ens toca directament, als sollerics...

- Com és ara?

- Això s'esdevení el 9 de gener de 1926 quan el periòdic Última Hora informava que:

"A Sóller, un dels darrers dies del passat desembre es celebrà, amb motiu d'una missió que es dugué a terme a l' esmentada ciutat, una processó, al final del qual acte es va encendre a la Plaça de la Constitució una foguera, a la qual hi foren llançats més de vuit sacs dellibres que, presentats pels fidels, foren considerats nocius pels sacerdots. Entre els llibres hi figurava un diccionari Petit Larousse, una Història d'Espanya de Lafuente, exemplars de la revista Hogar y Moda, i dins un dels llibres que pel seu títol fou entregat al foc per una dona, sense que el seu marit en tingués notícia, es crearen valors i documents que aquest guardava entre les pàgines de l' obra..."

- I els capellans estan tranquils.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.