Setmanari Sóller

134
anys

Parlem de llibres. Els llibres d'en Toni Vila

Si hi havia alguna cosa que li agradava al meu padrí, apart del seu amor inconfessable per la família; eren sens dubte els llibres. I es que centenars de llibres omplien, i omplen ,casa seva. Llibres de tots els autors i estils, però sobre tot llibres sobre costum i cultura mallorquina i sollerica.

Aquest dies la meva padrina m'ha donat alguns dels llibres del padrí i avui us els vull presentar i compartir amb vosaltres: "Nuestra cocina" de Lluís Ripoll o "Cocina Regional" de Ana Mª Calera són alguns dels llibres de cuina que hem deixà el meu padrí, però precisament el que us porto avui no te a veure amb cuina, si més no directament. Així que deixaré els de cuina pura i dura per a posteriors estudis i passarem a l'anàlisi la "perla" d'avui.

Uns dels llibres que hem cridà més l'atenció fou el titulat "La Perfecta Ama de Casa" de Maria Luisa Rocamora (de Gasso Hnos. Editores) publicat el juny de 1958 en la seva octava edició ; tot un manual per a les futures casades on es resumeixen tota casta de normes i actes que havien d'assumir les al·lotes per a ser bones "madones".

Malgrat estigui un poc desfasat, per raons òbvies; no deixa de ser una bona ocasió d'estudi de la mentalitat de la societat d'ara fa 50 anys; que segur ens farà dibuixar un somriure en llegir algunes de les coses escrites en aquest "manual".

I és que hi podem trobar de tot, des de consells i instruccions per a que les senyores de la casa facin les seves primeres incursions en el món de les reparacions elèctriques o com decorar el jardí o la llar, aprendre a sargir roba, cordar cadires, com mantenir una correcta higiene personal de tota la família, com tenyir-se els cabells fins a consells per a construir les joguines dels més petits de la casa, curar trastorns i enfermetats vàries, educar als fills o vetllar per una economia domèstica saludable; i com no com esser una bona cuinera, a més de aprendre a mantenir "charlas instructivas" amb l'espòs o fins hi tot hi trobam una secció anomenada "nociones jurídicas para la mujer".

Jo crec, i és una opinió personal, que si alguna al·lota s'arribava a aprendre els consells i normes de les quasi 400 pàgines del llibre en qüestió, més que " La perfecta ama de casa" , seria " La perfecta super-mujer" digne de la més espectacular pel·lícula sobre heroïnes, que amb una ma cuina, amb l'altre arregla el llum de l'entrada, mentre fa el dinar i planxa la roba a l'hora que entretén al marit i juga amb els nins vetllant per la unitat familiar....uf!....sense descuidar la seva aparença exterior .....

Però com que de tot es pot extreure alguna cosa bona , avui un presento una recepta d'aquest llibre que m'ha cridat l'atenció i més ara que ja es comença a sentir el calor nadalec aprop:

"Almedras garrapiñadas: Se mondan las almendras crudas y se secan al horno; en una cacerola se pone azúcar y cuando se haya derretido, sin colorearse, se les añade un poco de agua; al hervir nuevamente se van hechando las almendras, se deja reposar y seguidament se sacan y dejan enfriar. Sólo será necesario separar las almendras, que, de lo contrario, quedarían en un solo bloque."

Acabaré la jornada gastronòmico-literaria d'avui amb la reproducció d'un fragment , avui dia divertit, de " conducta en la mesa" del capítol de " costumbres sociales".

"(Página 295-298). Conducta en la mesa: Como reglas, no fijas, pero sí de cortesía, el pan no deberá cortarse nunca con cuchillo y si con los dedos, a pedacitos. Para tomar la sopa no introduzcáis toda la cuchara en la boca, sino la punta, inclinándola hacia vosotros. No se inclina el plato para terminar completamente la sopa. Se manejaran los cubiertos sin hacer el menor ruido (...) antes de beber, limpiarse los labios con la servilleta, operación que se repite después, (...) como las modas varían a este respecto, un consejo prudente es que si os halláis en un apuro y no sabéis cómo comer del plato que os han servido, os retraséis algo en empezar y en forma discreta, observaréis a vuestros vecinos de mesa (...) recordad que vuestros amigos vienen a gozar de vuestra compañía y de la de los demás. Quiere decir esto que lo que ha de cuidarse más es el humor de la mujer de la casa, que escaseen las caras largas; que reine la alegría en vuestra fiesta, (...) si sois vosotras las invitadas, no prolonguéis excesivamente la estancia, aunque os instaran a ellos los dueños".

Que passeu una bona setmana i ens trobam aquí mateix dintre de set dies, parlant de cuina i llibres. Si algú vol algun dia veure aquest o altres llibres estaré encantat de compartir una cafè a plaça amb ell. Fins a les hores podeu enviar els vostres comentaris a parlemdecuina@hotmail.com o bé visitar www.cuinant.com

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris