Avui: Bosses de Plàstic. Seguint amb el fil de l'article de dia 29 d'agost; els recursos naturals dels nostre planeta no són il·limitats, s'estan acabant i és clar, i no vull posar-me dramàtic; que en un futur no massa llunyà les coses no seran com són ara.
Dins la cuina també hem de ser responsables amb el medi ambient i tot comença per fer la llista de compres i anar a comprar.
Ara fa uns mesos, des de mitjan estiu, que s'ha posat en marxa una campanya per a reduir i eliminar l'ús les bosses de plàstic (fa anys que altres països ja ho han fet; com sempre nosaltres a la coa de tot). És imprescindible reduir el consum de bosses de plàstic d'un sol ús, ja que la seva despesa medi ambiental per a la seva producció és desorbitada i més si tenim en compte que la seva vida útil no supera de mitja els 15 minuts: de la tenda a casa i en el millors dels casos s'usen un cop més com a bossa de fems.
De tots és sabut que quant més vegades es reutilitzi un objecte menys fems estem generant i menys càrrega energètica estem exigint als sistemes de producció. Per això el camí a seguir són les bosses o senalles reutilitzables, com les que ofereix campanya que duu a terme l'ajuntament de Sóller aquestes setmanes o les que han posat en marxa quasi be la gran majoria de comerços, oferint als clients bosses reutilitzables o biodegradables.
Aquestes bosses pesen poc i ocupen poc espai; paper, cartró, corda, ràfia, cotó ecològic i fècula de tubercles i bioplàstics són alguns del materials emprats en la seva elaboració. Aquest dos darrers tenen la propietat que es degraden aproximadament en uns 3 o 4 mesos, front als més de 400 anys que necessita una bossa de plàstic tradicional, fetes de polietilè de baixa densitat, polietilè lineal o polipropilè, tots ells plàstics no biodegradables. Tot això sense parlar de la quantitat de substàncies tòxiques que alliberen al medi ambient quan son incinerades o del perill que representen per a la fauna un cop que entren en contacte amb la natura: alguns animals es queden embullats amb elles i les gran tortugues marines, per exemple, s'ennueguen i moren al confondre-les amb els seu principal aliment: els grumers. També s'ha de tenir en compte l'impacte visual dels plàstics a les platges o muntanyes i del que costa recollir-les.
Per això crec que és un compromís de tots vetllar per a que el futur sigui un poc millor i si més no , almenys, no tant negre com pareix.
Com que a mi m'agraden les dades i les estadístiques ja que penso que són clares i directes, aquí us deixo alguns nombres que ben segur us faran pensar:
- 400 anys és el que triga una bossa de plàstic en descompondre's.
-15 minuts és la vida útil de les bosses.
- 250 bosses a l'any , és la mitja que cada espanyols usa.
- 10%, és el percentatge de bosses de plàstic que s'usen més d'una vegada.
-500.000, Quasi mig milió de tones de CO2 són les que es requereixen per a fer les bosses a Espanya en un any.
-500.000.000.000, és el nombre de bosses que es consumeixen a l'any a tot el món.
- 322.000.000.000, més de la meitat de la xifra anterior són el nombre de bosses que es deixaria de consumir si una de cada 5 persones n'estalviés almenys 6 per setmana.
Fonts:
Agència de protecció mediambiental.
El País (1/9/2009)
El Sóller (3/10/2009)
Un interessant vídeo sobre la fabricació de bosses de plàstic el podeu veure a: http://www.youtube.com/watch?v=FfJVDi7ONaM o a www.cuinant.com
Fotografia:
Jordi Fernández.És un tòpic, però cert, si cadascú aporta el seu granet, junts, ho aconseguirem.
Bona setmana i ens trobam aquí mateix dintre de 7 dies. Més informació a www.cuinant.com
