Setmanari Sóller

134
anys

El nom de la... taronja (I)

Aprofitant que durant aquestes setmanes es duen a terme les 4s jornades de la taronja a diversos establiments de Sóller ( vegeu: http://www.facebook.com/pages/JORNADES-DE-LA-TARONJA-Soller-i-Fornalutx/81452391449 ) aprofundirem un poc més en el coneixement del nostre cítric.

La taronja i la salut.

La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus de la família de les rutàcies. els fruits, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombrosos grells plens de suc. El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, i és l'espècie més important del gènere Citrus. És un cítric, de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit.

Hi ha nombrosos tipus de taronges (més de 400 varietats) , cadascun destinat per a un ús en concret: com a fruita de taula, per fer sucs, per fabricar derivats, etc. Es coneixen dues espècies de taronges, amb les seves varietats corresponents, que es diferencien entre si sobretot pel gust. Les taronges dolces són les taronges de taula, mentre que les taronges amargues tenen un gust tan àcid i amarg que no se solen consumir crues i es reserven per fer melmelades i per obtenir olis essencials.

Les varietats més apreciades són la navelina i la nàvel. La navelina, de gran qualitat per consumir fresca, té una forma més o menys arrodonida, és de grandària mitjana, no té llavors i la seva polpa és molt sucosa. La pell és de color taronja intens, amb un melic poc prominent. La nàvel té el melic menys pronunciat i la pell més fina. De la maduració tardana, el fruit es conserva bé a dalt de l'arbre fins a finals de maig.

La varietat autòctona de Sóller és la canoneta, de mida petita però amb una bona proporció de suc i amb un sabor intens. Segons un estudi elaborat recentment per la UIB, la ‘canoneta' té un elevat contingut en fibra, major que la resta de taronges.

Com tots els cítrics la taronja és rica en vitamina C, però també ens aporta àcid fòlic i minerals, com el potassi, el magnesi i el calci. A tot així hi hem d'afegir les propietats antioxidants ( protecció de les nostres cèl·lules) gràcies al l'àcid cítric. També consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal, sobre tot si es consumeix sencera.

En cas de fer-ne suc , l'hem de consumir tot d'una ja que les seves característiques organolèptiques es minven ràpidament.

Història i etimologia del nom de les taronges.

El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa mes de 4000 anys al sud de la Xina. Poc a poc el seu cultiu es va estendre al sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l'Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la Ruta de la Seda. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que les primeres que es cultivaven eren molt amargues) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar "naranj" (derivat del persa arangus); van introduir el taronger amarg a Europa pel sud de la Península Ibèrica al segle X.

La paraula taronja possiblement tengui un origen simultani de varies paraules de diverses llengües del sud d'Àsia : "narang", "narandam", "nagarukam" o "nari", que vol dir fragància. El que si es cert es que la taronja i el seu nom va se traslladada cap a l'occident i cada cultura deixà la seva empremta dins la història d'aquesta fruita, així els perses la denominaven "ñarenj" i els àrabs denominaven "naranj" a la taronja i "naranjah" al taronger.

La paraula es mescla amb els idiomes Europeus, i així els portuguesos la denominaren laranja, els italians arancia, els francesos la relacionaren amb l'or degut al seu color groc intens, anomenant-la or(ange). Com que durant l'edat mitjana l'idioma de culte era el francès la paraula es passa a l'anglès conservant la mateixa grafia.

Bon profit i bona setmana. Ens trobam aquí mateix dintre de set dies amb algunes receptes de taronges.

www.cuinant.com.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris