Setmanari Sóller

134
anys

Verdures d'hivern: bledes (Beta vulgaris var. cicla)

Per a la jornada gastronòmica d'avui us he preparat unes receptes per a cuinar aquesta verdura de fulla que creix per tot arreu als nostres horts. I és precisament aquesta abundància (moltes vegades creix de forma salvatge) el que la fa ésser un poc menys preuada a la cuina front als seus parents els espinacs. Tot el contrari del que hauria d'ésser, ja que és una verdura molt rica en vitamina A; a més de les seves múltiples propietats nutritives i medicinals que té.

La bleda pertany a la família de les Amarentàces, igual que la batarava; però a diferencia d'aquesta que es cultiva pel bulb, de les bledes es consumeixen sols les fulles i els talls (si la planta és jove). El nostre clima fa que sigui una planta que precisi poca atenció, arribant a créixer de forma salvatge als nostres terrenys. Creixen millor a zones costaneres o de terrenys salins.És originària dels països europeus de la Costa Mediterrània i del nord d'Àfrica. Se sap que ja es consumia en el segle I i que era conreada pels grecs, romans i els àrabs, essent aquests els qui, com tantes altres coses, desenvoluparen el seu cultiu i descobriren les seves propietats medicinals. La bleda no va arribar als Estats Units fins als voltants de 1800, però curiosament, aquest país és avui dia un dels principals països productors, juntament amb Itàlia i França.

És una planta herbàcia biennal conreada com anual, amb fulles grans, d'un color verd brillant. Les tiges (anomenades penques) són habitualment blanques, però podem trobar una gran varietat de color que van dels blancs i grocs fins als vermells; segons la varietat. A més, si la planta és jove (menys de 20 cm) aquestes tiges es poden consumir, però si es deixen créixer és millor rebutjar-les ja que tendeixen a amargar. Les fulles, igual que les dels espinacs, si són tendres, es poden consumir crues en amanides. Les bledes ens aporten vitamines, fibra, àcid fòlic i sals minerals amb un alt contingut d'aigua (48%). Les fulles exteriors, que solen ser les més verdes, són les que contenen més quantitat de vitamines i carotens. A tot això hi podem afegir les propietats anticancerígenes, antiestrès, diürètiques, laxants, depuradores i l'estimulació en la producció de glòbuls vermells i blancs.

Bledes fregides

Ingredients: Bledes, farina, ous, sal i oli d'oliva

Elaboració: Netegeu les bledes talleu-les a trossos. Seguidament les heu d'escaldar amb aigua amb sal, colar i escórrer bé. Farem una pasteta amb la farina (160 grams) i els ous (2 unitats) i un poc de sal. Farem unes bolles amb les bledes i les passarem per la pasta (que ha de quedar untuosa) . Per acabar les fregirem dins abundant oli ben calent.

Bledes ofegades

Ingredients: Bledes, panses, pinyons, ceba picada, sal i oli d'oliva.

Elaboració: Netegeu les bledes i talleu-les a trossos. Com a l'anterior recepta, les escaldarem i les escorrerem bé. Dins una olla de fang sofregirem la ceba picada amb un poc d'oli i quant aquesta comenci a ésser tendre i afegirem les bledes, les panses i els pinyons. Ho farem coure tot uns minuts a foc fluix per a que tot es quedi ben confitat.

Sempre que arribam a n'aquestes dates, pel que signifiquen (un nou any) i la coincidència amb l'aniversari d'aquesta secció (enguany ja en fa 8); aprofito per donar les gràcies a tots els col·laboradors i amics que em cedeixen receptes o idees; a la meva dona per la feina de "crítica literària" setmana a setmana i a la tota la gent de la redacció del setmanari, per la professional feina que fan. I com no a tots els lectors que ens transmeten les seves impressions sobre aquesta secció.

I ja que estic de salutacions, vull enviar una bona abraçada als companys de pàgina, en Josep Bonnín i en Joan Castanyer, que setmana a setmana estem ben "juntets", feliç any nou, companys.

A tothom gràcies i Bon Any Nou i ens trobam aquí mateix d'aquí a una setmana.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris