Setmanari Sóller

135
anys

Formentera

Quan xerram de cuina de les illes tenim tendència a parlar de la cuina mallorquina, la menorquina o la d’Eivissa ... un error molt habitual (i jo el primer); però ens falta sempre una illa per a incloure en aquest tipus de reculls gastronòmics: Formentera.


Com a la resta de les illes, la gastronomia de Formentera és tan suggerent com variada. Formentera és una illa petita amb molta història i amb personalitat pròpia. És, per descomptat, zona de pescadors, i amb una forma pròpia i molt característica de preparar els menjars de la mar, entre d’altres ingredients, que la fa prou diferent a la gastronomia de la resta de les illes.


Podem destacar el Frit de ‘polp’: De totes les formes que existeixen a la gastronomia de preparar el frit, la de Formentera és la més peculiar ja que l’ingredient principal és el pop de roca. També és tradicional el frit de pop a Eivissa. En canvi a Mallorca el feim de freixura o de marisc variat.


Calamars a la bruta: Calamars cuinats amb la seva tinta i aromatitzats amb sobrassada i a vegades amb botifarró també.


Bullit de peix: Un cuinat de peix amb amfòs i cap-roig, i peixos petits com aranyes i vaques. Aquí la importància la té el resultat final, com les verdures s’impregnen del sabor del peix i es converteix en una experiència d’allò més intensa. Hi ha restaurants a Formentera que l’han convertit en la seva especialitat, cadascú a la seva manera. Hi ha una variant amb ratjada que és encara més especial.


I de plats amb productes de la terra podem destacar:
Amanida pagesa: Existeixen molts tipus d’amanida de patata bollida, però la de Formentera és única en el seu gènere. És un dels plats més humils de la gastronomia de Formentera, i potser per això un dels més representatius. La diferència respecte d’altres elaboracions semblants radica en el peix sec, un ingredient que no trobaràs en cap altre lloc tret de Formentera, i el ‘bescuit’ de pa, un pa enfornat dues vegades. S’ha de dir que molta gent el confon amb el pa dur i s’ha de dir que no és el mateix. El pa enfornat dues vegades durava més temps i era un aliment pràctic per als mariners. A Formentera, antigament els pescadors assecaven el peix per aprofitar-lo i consumir-lo durant tot l’any.


Sofrit Pagès: Un bon sofrit pagès té xai, pollastre, sobrassada, botifarró, xulla, tot cuinat amb saïm.. per si voleu descansar dels productes de la mar.
I de postres: Flaó de Formentera (hi ha qui situa els primers flaós al segle XIII), figues amb formatge i la greixonera d’ensaïmada.


Un altre producte remarcable és la sal líquida de Formentera, una sal natural provinent de la mar, sense cap tipus d’additiu de color o sabor. La seva alta qualitat es deu principalment a la potent filtració, oxigenació i mineralització que ofereix l’aigua de mar, i alhora també rep l’efecte de la posidònia oceànica de la reserva marina.


Com veis, la cuina de Formentera està directament relacionada amb la pròpia terra i mar. Una cuina d’aprofitament que ha perdurat al llargs dels segles fins als nostres dies i ens mostra una cara poc coneguda de l’Illa. Sense menysprear les platges, la cultura i la pròpia gent formenterenca. Hi heu d’anar.


Frit de ‘polp’: Ingredients per a 4 persones:
1kg. de pop; 6-8 cebes tendres; 1 patata gran per persona; 1 pebre vermell; 1 pebre verd; alls; pebre bo; llorer; un tassó de vi negre; sal i oli d’oliva verge.
Elaboració: Dins una paella fregim les patates i els pebres, tot ben trossejat, juntament amb els grans d’all amb pell i esclafats. El salam bé i, quan està fet, el retiram de foc i el reservam.


A continuació, en un bol de fang o en una paella alta tiram un raig d’oli d’oliva verge extra i, quan s’escalfa, tota la ceba tendra ben picada i una mica de sal. És important que la ceba tendra sigui molt tendra; això dona el gust característic al cuinat. La ceba tendra ha de ser abundant. Després d’un parell de minuts de sofregir, afegim el pop bollit i trossejat, amb una mica més de pebre negre mòlt i dues fulles de llorer. Rectificam de sal i quan la ceba tendra ja està ben daurada, tiram el mig tassó de vi negre i deixam que es confiti, sense deixar de remenar. Arribats a aquest punt, incorporam les patates, els pebres i els alls, i remenam fins que agafin temperatura. Acabat de fer està deliciós, però d’un dia per l’altre, fins i tot està millor.


Una salutació des de Formentera!

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris