Fa un parell de mesos vaig tenir l’ocasió d’aconseguir en una paradeta de la passada fira del llibre una antiga cartilla de racionament, de les que s’utilitzaven per anar a cercar els productes bàsics en aquella època, diguem-ne, complicada; tot just després de finalitzar la gerra civil espanyola.
En aquells anys, l’economia nacional va entrar en una fase d’estancament que es va perllongar quasi be fins el començament dels anys 50. Les cartilles de racionament es varen posar en funcionament al maig de l’any 1939 i foren utilitzades fins al 1952.
Era una època de penúries, de coes davant els establiments d’expedició d’aliments i de "l’estraperlo". Foren tan durs aquells anys que l’estiu del 41 el govern anunciava quasi 2.000.000 de morts a tota Espanya per fam o desnutrició. Especialment dur va ser l’any 1945 conegut com: l’any de la fam.
Realment la capacitat del conreu de la terra no havia quedat tant malmenada durant la guerra, però la política econòmica del General Franco i l’aïllament de la nació respecta a la resta d’Europa, acabaren per fer malbé el poc que va quedar després de la gerra.
El govern controlava la distribució de mercaderia i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, te, farina, oli, pa, verdures. Tot estava limitat. Evidentment les penúries eren més acusades entre els més necessitats, davant els més poderosos que sabien treure sempre profit de les situacions més complexes.
Amb tot això fou inevitable l’aparició del contraban d’aliments i productes bàsics; conegut com "l’estraperlo". La cartilla de racionament constava d’una sèrie de cupons amb els que es podien adquirir determinades racions de certs aliments. Això es feia als establiments controlats per l’Administració.
És fàcil imaginar-se com devia ser l’alimentació a l’època: brous amb algun os, pa, patates, cereals i algunes fruites, eren el dia a dia. El que podia menjar carn o peix era tot un privilegiat.
La fam no es bona companya i el pa era l’aliment més important i a l’hora més valorat. De fet les mateixes cartilles de racionament es dividien en tres categories, en funció de la quantitat de pa que permetien adquirir: cartilles de 1ª Categoria:100 grams; cartilles de 2ª categoria:150 grams i cartilles de 3ª Categoria: 200 grams.
Els salaris d’aquells anys eren realment baixos arribant a les 7,80 pessetes per al jornal d’un home i 5 pessetes per a les dones i els menors de 18 anys. Evidentment es treballava de sol a sol, essent el conreu de l’oliva una de les tasques més important a la nostra vall.
Les cartilles de racionament es varen suprimir el 22 de març de 1952, i el "Consejo de Ministros" anunciava que a partir del 1 de abril totes las persones podien adquirir lliurament els aliments que desitgessin.
A les fotografies que acompanyen aquest article podeu ver una cartilla de tercera categoria i que pertany al primer semestre de 1951. Oli, pa, llegums i arròs eren els aliments que amb ella es podien aconseguir. Com a curiositat i a mode d’homenatge a la gent de l’època dir que la cartilla perteneixia a don Salusitano Juste, un de tants i tants que els va tocar anar a buscar aliments amb les cartilles.
Bon setmana i ens tornam a trobar aquí dintre de set dies. Podeu enviar els vostres comentaris a parlemdecuina@cuinant.cat o parlemdecuina@hotmail.com
