Setmanari d'informació local - 138 anys

Aplicacions gastronòmiques i terapèutiques de les plantes de la Serra de Tramuntana (I)

Aquestes darreres setmanes amb el club de muntanya i escalada de Sóller (CMES) estem preparant una sortida als Pirineus i per a aquest motiu hem fet un parell de sortides a la Serra a mode d'entrenament. Apart del plaer que ofereixen en si les excursions i els paisatges de la Serra; també són bones ocasions per a contemplar i gaudir de tot l'herbari que ens ofereixen les nostres generoses muntanyes.

Crec que la planta que és mereix el privilegi d'encapçalar aquest article per mèrits propis, és sens dubte el romaní (Rosmarinus Officinalis); aquest és un arbust típic a tot el mediterrani molt conegut pels usos culinaris i medicinals des de fa més de 2000 anys . Amb un aroma característic, és el condiment tradicional més comú tota la cuina mediterrània.

El romaní s'utilitza freqüentment a la cuina tradicional, condimentant una gran varietat d'aliments. La seva fragància però és forta i intensa. Cal doncs dosificar bé la quantitat i utilitzar-lo amb moderació, evitant així que el seu sabor sigui dominant en el plat en qüestió. Les seves fulles, tant fresques com seques, són utilitzades com a espècia per aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de xot, a la que li dóna un sabor especial. Però el seu ús culinari es molt més ampli: condiment de sopes, verdures, olis, vinagretes, salses i fins hi tot per a les postres. El que poca gent sap és que el romaní posseeix efectes antioxidants, per això és molt utilitzat a la indústria dels embotits. Apart d'això el romaní també té un contingut important de ferro, calci i vitamina B6, que el cataloga com a recurs natural de suplement a la dieta.

L'altra planta que analitzarem avui, i que ara està en flor és l'Estepa Joana o flor de Sant Joan (Hypericum Balearicum), una planta autòctona de les nostres illes amb múltiples propietats terapèutiques: macerada amb oli d'oliva, i amb un ús extern, s'esdevé un excel·lent regenerant per a la pell en casos de talls, cremades o altres problemes dèrmics. Lluís Ripoll en el seu llibre d'herbes i remeis casolans ( ed. H.M.B. 1985), ens diu que és bona pel fetge i depurativa de la sang. A més l'Estepa Joana te propietats contra la depressió lleu, resulta sedant, astringent i és un bon antihemorràgic.

La proporció per a fer l'oli d'hypericum és de 100 grams de flors fresques per cada litre d'oli d'oliva.

Deixam aquí la nostra excursió per la Serra i us convido dintre de set dies a descobrir més curiositats de les plantes de la nostra muntanya i alguna recepta.

NOTA: A la fotografia que acompanya aquest article podeu veure l'hypericum balearicus fotografiat a devora una casa de neu a la Coma de N'Arbona, als peus del Puig del Migdia. Agrair a als companys de CMES la informació i la inspiració per a fer aquest article.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.