Setmanari Sóller

134
anys

Aliments transgènics

Per a la sessió gastronòmica d'avui reprendré un tema que va esser el del primer article que vaig publicar en aquest setmanari, allà cap al 2003. Es tracta dels aliments transgènics; i es que aquestes darreres setmanes han aparegut a la premsa varis articles i entrevistes sobre aquests tipus d'aliments, i intentaré completar aquell , ara llunyà, article.

Si miram la història de l'alimentació humana, observam que des del temps immemorials l'home a seleccionat aquells aliments que oferien millors característiques i bons resultats durant el seu cultiu i producció, creuant unes especies amb altres per a obtenir-ne millor rendiment. Aquells primers grups humans no havien d'alimentar a molta gent i els recursos dels que disposaven eren suficients; però la població va anar en augment progressiu i cada cop es requerien més aliments.

Doncs aquesta és la màxima dels defensors dels transgènics: modificar essers vius als quals se'ls introdueix un cromosoma d'una altre espècie per tal de modificar-ne alguna característica que millori la seva rendibilitat. Segons el sector pro-aliments transgènics, aquest són els organismes més testats i controlats del l'historia, molt més que altres que procedeixen de cultius , diguem-ne tradicionals.

El cert és què , països com els EEUU fa més de 30 anys que consumeixen aquests productes i mai han detectat cap problema de salut imputable als transgènics; aquí a Europa no es poden fabricar o crear transgènics per al consum humà, però si per a pinsos animals , que després acaben als nostres cossos; el que si que es pot és importar productes que contenguin transgènics des d'altres països.

La legislació Europea indica que tots els productes , frescos o elaborats, que continguin més d'un 0,5% d'aliments modificats genèticament ho han d'indicar a l'etiqueta. Sempre hi quant no venguin d'un país on no sigui obligatòria l'identificació i a nosaltres en arribin ja els productes tractats o manipulats.

Doncs, que hem de fer?. Uns i els altres no es posen d'acord en la innocuïtat o no d'aquest s productes i es deixa l'elecció lliure al consumidor, qui te la darrera paraula en voler o no adquirir transgènics.

Cert és que hi ha un gran problema de distribució equitativa de menjar al món, mentres uns pateixen de problemes de sobre pes, colesterol o diabetis, a l'altre costat del mon es moren de gana i desnutrició; i els transgènics en poden ser una solució.

Això si encara hi ha altres factors que influencien en tot això i és què a hores d'ara és més rentable cultivar blat modificat genèticament per a fer ne Bio-Diesel que per a alimentació humana, i això no és bo.

Com bo no és que ,algunes multinacionals han portat a la ruïna a milers d'agricultor de països subdesenvolupats, ja que s'han fet amb el control de la producció i no hi ha lloc per als cultius tradicionals que han estat contaminats per una pol·linització creuada entre plantes modificades i les que no.

El panorama no és massa afalagador.

Amb tot a la ma , ne es fàcil decantar-se: els aliments transgènics són, avui per avui, subjectes d'una forta polèmica. No hi ha entre els especialistes del tema un acord sobre les seves repercussions en la salut dels consumidors. Donada la controvèrsia, pens que cal mantenir una actitud de vigilància. En aquest sentit crec adequada la postura d'algunes organitzacions que sol·liciten una moratòria en la comercialització d'aquests productes i una legislació que permeti una clara identificació d'aquells aliments elaborats amb productes transgènics.

Pel que fa al cultiu a Mallorca apuntar que l'any 2007, el Parlament de les Illes, va declarar les Balears "com a zona lliure de transgènics".

Per a acabar alguns exemples de productes transgènics i la seves característiques especials.

Soja Roundup Ready: resistent al herbicida "Roundup",que el crea la mateixa multinacional que cultiva la soja. Present a més del 60% dels aliments processats cpm el pa industrial, la margarina, menjar per a nadons, gelats, maionesa, o cervesa. Blat: S'ha desenvolupat un tipus que produeix el seu propi plaguicida. Patates: Es creen patates amb baix contingut de greix i alt grau de midó, per a absorbir menys greix durant la fritura, Pomes, tomàtigues, i altres fruites: Resistents als insectes i altres plaguesGerds: Resistents a les gelades.Raïm: sense llavors.

És fonamental que coneguem i ens informen de tot allò que concerneix a la nostre alimentació, sols així podrem exercir el nostre dret d'elecció amb criteri.

Podeu enviar les vostres qüestions a parlemdecuina@hotmail.com , bona setmana.

Font: La Vanguardia 17/07/09 - D. de Mallorca 19/07/09.

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris