Setmanari d'informació local - 138 anys

Anam a cercar bolets (I)

A finals l'octubre i principis de novembre es pot dir que comença oficialment la temporada de bolets. El temps ja ha refrescat i les pluges solen esser més habituals, condicions perfectes per a endinsar-se al bosc a cercar aquests fruits de la terra. Però com tota activitat relacionada amb la natura hem de seguir unes pautes per tal de que el nostre pas pels boscos sigui el menys agressiu possible.

- En primer lloc respectarem les finques privades i usarem els camins, ja que existeixen llocs on la recerca de bolets esta expressament prohibida. Cercarem llocs públics o espais on no molestem als propietaris.

- No recollirem cap bolet del que no estiguem 100% segurs de la seva naturalesa, ja que es possible que un bolets desconegut per nosaltres i que no l'apreciem, pot esser útil per un altre persona o pels animals del bosc.

- No arrabassarem els bolets, sinó que els tallarem per sobre d'1 centímetre de la terra, per tal de no fer malbé la part del fong que està sota terra.

- Transportarem els bolets dins paners o recipients on les espores puguin caure a terra contribuint així a la difusió de l'espècie per a la següent temporada

- No deixarem deixalles al bosc, ni farem foc fora dels espais permesos.

Dit això, amb el paner amb la ma i el berenar a la motxilla ja podem començar la nostra jornada de bolets. Aquest pic coneixerem un poc més sobre alguns bolets de la nostra Serra que, sense desmerèixer a l'esclata-sang, també ens ofereixen un bon conjunt de sabors i textures dignes dels mes sibarites.

El primer bolet que veurem és la Macrolepiota Procera (foto esquerra, dins el paner), comunament denominada "apagallums", "maça de tambor", "campanilles" ; o com més es coneix i no deixa cap mena de dubte sobre la seva aparença: "paraigües". I es que els més de 30 cm de diàmetre que poden assolir els seus capells, el fan un dels bolets més grossos i vistosos de la Serra. D'aquest bolet sols es consumeix el capell ja que el peu és excessivament fibrós. La carn de la macrolepiota és blanca, blana amb un gust i olor agradables; no obstant com la majoria de bolets, és millor consumir els exemplars joves. Una forma tradicional de cuinar-la és arrebossada amb cuixot i formatge, com si fossin San Jacobos; no obstant també combina molt be saltejada amb un frit de bolets o pel sofregit d'un arròs brut. Per acabar amb aquest bolet, sols indicar que és molt habitual a tota la Serra, sobre tot a llocs on hi pasturin animals o on existeixi molta matèria vegetal en descomposició; però és als camps de la península (sobre tot a la part central i nord del país) on abunda més. També és molt emprada a l'Àfrica on s'asseca per a esser consumida en èpoques de mancança de carn degut al seu alt contingut en proteïnes (47%).

El segon bolet que analitzarem avui es el Carlet (Hygrophorus russula) (foto dreta, sobre fulles d'alzina). El Carlet o Escarlet és un bolet relativament freqüent als alzinars i que sol aparèixer en grups nombrosos. Es característic el seu color rosat o avinat, amb el capell pigat amb taques del mateix color però més fosques. Malgrat poder créixer fins als 15 o 20 centímetres de diàmetre podríem dir que és un bolet de mida mitjana i que com a característica significativa presenta certa viscositat quant està banyat, per això hi ha qui també l'anomena "llenega".

Un cop a la cuina, al Carlet, convé treure-li la pell del capell abans d'esser cuinat, ja que sinó pot amarguejar un poc. A diferència de la Macrolepiota, aquest admet l'empotat i conserva molt bé, mantenint totes les seves qualitats organolèptiques; per la qual cosa el fa esser un bon candidat per esser consumit tot l'any després d'haver-los saltejat, empotat i bullit els pots al bany maria.

La setmana que ve us recomanaré algunes receptes per a cuinar aquets dos bolets.

Podeu conèixer més curiositats sobre aquests i altres bolets visitant la web www.cuinant.com. Per a qualsevol dubte sobre aquest o altre tema gastronòmic podeu enviar un mail a: parlemdecuina@hotmail.com.

Bon profit i fins d'aquí a una setmana.

Notícies relacionades

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.