Setmanari Sóller

134
anys

Llimones (I)

Aquestes darreres setmanes he parlat de les taronges i crec que era de rebut dedicar-li part d'aquesta sèrie d'articles sobre cítrics a la llimona, una fruita abundant a la nostra vall i molt emprada a la cuina, però que sempre està relegada a un segon lloc, darrera la seva germana la taronja, però que no li té res a envejar.

La llimonera (Citrus limonum) és un arbre de la família de les rutàcies i del gènere cítric. Cal recordar que cítric, prové del vocable grec "citrus", que precisament era el nom amb que es designava a les llimones.

Arbre originari de les valls del sud de l'Himàlaia, va ser importat pels àrabs a Europa, relativament tard, ja que fins al segle IV no existeix documentació que parli d'aquesta fruita.

El seu conreu no va ésser desenvolupat a l'occident fins després de la conquesta àrab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conreà en gran mesura, principalment degut a les bondats del al clima. El pas al continent Americà el feu de la ma de Cristòfol Colon.

És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya (principalment a València i Mallorca) i Turquia. A l'hemisferi Sud cal destacar Argentina, Xile i Sud Àfrica.

Propietats nutricionals i medicinals de la llimona.

A l'aspecte nutricional, la llimona ens aporta vitamina C i àcid cítric; per això és una fruita molt recomanable en estats amb carències de l'organisme, sobre tot durant processos gripals o refredats. Però les seves propietats van més enllà, ja que també és un bon antisèptic, afavoreix la digestió i és diürètica (provoca l'eliminació d'aigua i sobre a traves de l'orina). A tot això se li ha d'afegir les seves propietats com a antioxidant, antidiarreic, antianèmic, antipirètic (ajuda a aturar la febre), analgèsic (calma el dolor), ajuda a aturar el vòmit, atura les hemorràgies, alleugereix els dolors reumàtics i en forma de gargarismes ajuda en processos d'angines i faringitis. Ajuda a contrarestar les càries, la gingivitis i l'halitosi (mal olor de la boca); calma les picades d'insectes i com no, com a suplement vitamínic.

La llimona era molt utilitzada pels mariners, que passaven llargs períodes en el mar sense accés a altres fruites o verdures, per a evitar l'escorbut, una malaltia causada per falta de vitamina C. Com que les llimones podien aguantar molt de temps fresques, els capitans les proporcionaven a la tripulació perquè no emmalaltissin, principalment en forma de suc

La llimona a la nostra taula.

La fruita, que pot arribar a pesar més de 2 quilograms, els exemplars més grossos; és molt usada com a condiment i aromatitzant, principalment de dolços, però també combina molt be amb peixos, carns i com a substitut de la sal o el vinagre a amanides i vinagretes.

Es fa servir tant la polpa de la llimona, com la seva pell , però fins hi tot les fulles tenen aplicacions gastronòmiques que a més d'aromatitzar plats i begudes ; es poden menjar fregides o es poden emprar per a preparar unes bones olives trencades.

Per a la recepta d'aquesta setmana us deixo una elaboració senzilla i fresqueta molt adequada a n'aquests primers dies d'estiu.

Iogurt de llimona amb mango.

Ingredients per a 6 persones:

1 litre de llet, 1 iogurt natura, la paella d'una llimona, 50 grams de sucre 1 dl. de nata líquida

Elaboració:

Posam la pell de llimona amb la llet, la nata i el sucre a bullir. Un cop que hagi arrencat a bullir, ho deixam refredar fins als 40 ºC, aleshores li afegim el iogurt natural i ja ho podem posar a la iogurtera entre 10h i 12h. Després ho deixam dins la gelera unes 6 hores mínim.

Per a la gelatina hem de menester, 1, 50 dl de suc de taronja, ½ mango madur, 50 cc de licor de taronja, un poc de vainilla (o vainillina) i una cullerada rasa d'alga agar-agar , que és un gelificant que podem comprar a les tendes de productes dietètics, naturistes o herboristeries.

Tallam el mango a daus petits i el reservam . Dins una olla posam el suc de taronja , el licor, la vainilla i li afegim l'agar-agar , remenam be i ho feim bullir 2 minuts. Hi afegim els daus de mango i ho abocam dins una palangana. Un cop fred ho tallam segons la mida que desitgem i ho afegim als iogurts.

Bona setmana i bon començament d'estiu. Ens trobam aquí mateix dintre de set dies. Podeu enviar les vostres suggeriments o comentaris a parlemdecuina@hotmail.com , o bé podeu visitar www.cuinant.com

(Fotografia: Ariadna Fernández).

Notícies relacionades

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris