Aina Isabel Martí Peñas (Sóller, 1980) és llicenciada en Pedagogia i compagina feina i aficions per igual. És la Coordinadora Pedagògica de l’Escoleta de Futbol E.E.Sóller i també la Cap d’Educació del MUCBO. La seva principal afició és la cuina, per passar l’estona, i també dedica tot el temps del món a les seves dues filles de 12 i 8 anys.

- Com foren els inicis de l’escoleta de futbol?Com sorgí la idea?
- Vaig començar amb tant sols 15 anys a fer de monitora als campaments esportius que es feien a la Colònia de Sant Pere, juntament amb Pep Got. Vaig continuar amb les Olimpíades Esportives Escolars i, mentre tot això passava, Got me motivava per tal que me tragués totes quantes titulacions sortien relacionades amb l’esport escolar (Ârbitre Esport Escolar, Iniciadora de Futbol base, Dinamitzadora d’Esport Escolar...). Ja als 18 anys vaig començar a entrenar el meu primer equip d’Escoleta al Pere Cerdà i disputàvem els partits a l’Infante Lois. Cada dissabte, abans de començar l’enfrontament, havia de marcar les línies del camp amb guix i clavar les piquetes de les porteries per començar a jugar. Poc després Pep Got creà l’Escola de Futbol i passàrem a Sóller, a Can Maiol. Jo vaig començar a fer les funcions d’ajudant d’entrenador de Pep Lluís Colom, juntament amb Alexis Garcia, que també era ajudant (tant n’Alexis com jo encara seguim dins el món del futbol). Vaig continuar amb la meva formació fins a passar a entrenar equips. Amb el pas dels anys he anat centrant-me en la Coordinació Pedagògica de l’Escoleta i deixant pas a nous entrenadors i entrenadores.

- Vareu ser la primera dona dins el futbol solleric?
- No ho sé cert però al menys de les primeres. La primera dona de l’Escoleta de Futbol sí. Pensa que fa 20 anys que una dona es dedicàs al món del futbol no era comú. A més, també vaig jugar a Futbol Sala amb l’Hostal Nadal i a futbol 11 durant 4 anys. Ho vaig haver de deixar perquè havia de prioritzar la meva carrera. Era la meva llicenciatura o el futbol...

- En algun moment vos vareu sentir apartada o menyspreada per ser dona?
- No vaig tenir problemes però hi havia directius que no te tractaven de tu a tu, els costava una mica que jo fos dona. Els companys mai me feren sentir diferent. M’ho he hagut de suar durant molts d’anys per guanyar-me el meu lloc dins el camp de futbol. Encara ara alguns àrbitres d’entrada no pensen que jo pugui coordinar una escoleta de futbol. Amb els companys sempre he estat una igual. De fet, Got sempre ha confiat amb jo. Ambdós som educadors i això ho traslladam al terreny de joc, encara que a vegades xocam amb la competitivitat esportiva. Feim un bon equip.

- Quins reptes heu hagut d’anar superant?
- Sobretot el de consolidar l’Escoleta de Futbol, amb equips, valors i un bon equip d’entrenadors. Professionalitzar l’Escoleta el millor possible. Enguany hem consolidat el Futpsico que treballa la psicomotricitat aplicada a un inici del futbol i dirigida a nins i nines de 3 anys. Duim 26 anys fent feina per aconseguir tot això.

- Ha evolucionat el futbol en temes d’igualtat? I el futbol solleric?
- No. O al menys no ha evolucionat tant com jo voldria. Ens queda molt de camí per fer perquè realment s’aconsegueixi la igualtat. Encara hi ha moltíssim masclisme dins el món del futbol. A Sóller de cada vegada està més acceptat, però tenim un percentatge molt petit de nines dins els clubs de futbol solleric. A hores d’ara encara és un esport per homes.

- Què creis que falta encara per fer? Qui ho ha de fer?
- Fa falta fer molt més, és una lluita de titans. Les dones podem estar igual de capacitades, però hem de demostrar més. A la plantilla de personal entre entrenadors i coordinadors de l’Escoleta pràcticament tenim paritat, 5 dones i 6 homes. Nosaltres ho intentam. Però falta molta feina a fer des de casa. A Sóller tenim molta oferta esportiva i alguns d’aquests esports històricament sempre han estat més femenins. Cal que el futbol per a dones es normalitzi també a l’àmbit familiar. També és cert que quan aquestes nines es fan adultes aquí sols poden anar a jugar a Futbol Sala, no hi ha equip femení de Futbol 11.

- Com us veuen les vostre filles?
- Per elles és el més normal del món que la seva mare es passi el dia al camp de futbol. Pensa que des que han nascut s’han criat entre el camp de futbol i el Museu de Ciències. Però cap de les dues ha acabat jugant a aquest esport. La petita s’hi va interessar però al final preferiren el bàsquet.

- Projectes de futur dins el futbol?
- El projecte actual és continuar amb la mateixa línia de formació i de trasmetre valors, també valors esportius, i consolidar el grup de Futpsico.

- I dins altres àmbits?
- Al MUCBO estam en un moment de professionalització i obrint camí cap a la Comunitat Científica Internacional. Ara mateix tenim molts projectes en marxa. Estic en un moment de créixer professionalment i el meu major pilar en aquests moments és Xavi, la meva parella. Ell sempre ha apostat per jo i sense la seva ajuda no podria compaginar-ho tot.