Setmanari Sóller

134
anys

Lothar-Günther

38171

06-04-2020

«La rutina del submarí ha deixat de fer osca. Tot marxa altre cop normalment; ja ni tan sols trobam en els passadissos l’amuntegament d’objectes que han caigut com a conseqüencia de les sacsejades (sota càrregues de profunditat) que calia esquivar. Tanmateix em trob com si entre la realitat i jo hi hagués un vel, encara que molt finet, com una epidermis, una membrana. Existesc, però en un lleuger trànsit. Ha desaparegut, dintre meu, aquesta consternació, aquest sentiment de trobar-me fora de lloc, que en un principi em provocava el món tècnic; ara ho tenc un poc més ordenat dins del meu cap, ho conec millor. Així i tot hi ha moltes coses que només puc acceptar com sorprenents, i encara, inexplicables. M’ho fa veure l’oficial enginyer. A qui encara no he observat és el segon enginyer. Sembla un producte de l’educació del Führer: unilateral, sense fantasia ni altre objectiu que servir a la causa.» Es un paràgraf de la novel.la Das Boot (El submarí) de l’escriptor que encapçala el nostre col.loqui. Conta la vida, durant la Segona Guerra Mundial, dins un submergible de l’Eix. Una nau alemanya que surt de la base francesa de La Rochelle, a la França ocupada, i que lluita no només contra l’enemic, sino que la seva tripulació ha de patir les tempestes i una vida a bord de gran duresa. Són mariners que esperen la mort per asfixia o ofegament o que han d’esquivar les incursions aèries…
-Així era la cosa. I Sóller va conèixer, pocs anys abans, durant la guerra civil espanyola, això dels submarins. Conta l’historiador Alcofar Nassaes: «Mentrestant, s’anava acondicionant una base per a submarins a Sóller, on es varen construir obradors, magatzems de torpedes, instal.lacions per a llur regulació, un petit moll d’atracament, i s’incautaren d’un hotel per a l’allotjament dels submarinistes. La Marina franquista disposava de molt poc material per als submarins, ja que la quasi totalitat d’aquest es trobava a Cartagena, on estava la base de la Marina republicana i l’Escola de submarinistes. Per això, per a la instal.lació d’aquesta base a Sóller es varen haver d’improvisar o importar-se els seus elements fonamentals. Itàlia va subministrar la major part dels materials, especialment, lubrificants, compressors d’aire, instruments per a la regulació i entreteniment dels torpedes, vint-i-quatre torpedes i alguns canons antiaèris amb les seves municions…»


-Sí. Es veu que l’almirallat mussolinià feia plànols i càlculs…
-Sí. Seguesc amb Alcofar Nassaes: «A més dels materials per a la base de Sóller, la Marina italiana va cedir altres subministraments, com és ara, peces navals de 120, 76.2, 57, 47, 20, 13.2 i 13 mm., així com pólvora, bombes de temps, càrregues de profunditat, paravans, telèmetres, direccions de tret, xarxes de protección, rastres per al dragat de mines, ràdios. aparells de telecomunicació, elements de maquinaria, tuberies i un gran nombre de més municions.»


-Caram! Idò diguès que sí!
-Seguim amb l’esmentat autor: «L’acció dels submarins tan útil, que deseguida els comandaments de la Marina nacional varen intentar conseguir la cessió de més unitats, principalment les de la serie Galilei i Ferraris, demanda a la que ja no va accedir la Marina italiana; però poc després, aquests dos submarins i altres dos més petits es posaren a la disposició de la Marina nacional, encara que temporalment. L’almirall Cervera mostra sempre una gran tossuderia en aconseguir més submarins, entrant en contacte amb diverses drassanes italianes, especialment amb la casa Caproni, amb la qual es va estudiar una operación per la qual s’entregarien dos submarins a canvi de ferralla, però no va prosperar. Aiximateix es feren gestions amb la Cantiere Navale Santa Maria. Una tercera opció fou la d’aconseguir submarins alemanys en peces i que serien muntats a El Ferrol, però els entrebancs que anaren sorgint obligaren a deixar aquells projectes…»
-I quan va esser creada la base de Sóller?


-El 14 d’abril de 1937.
-I quines eren les naus submergibles que es deixaven veure per aquí?
-El submarí ‘Archimede’ que fou batiat com a ‘General Sanjurjo’; el ‘Torricelli’ que passà a anomenar-se ‘General Mola’; el que es deia ‘Onice’ i canvià provisionalment el nom per ‘Aguilar Tablada ’; el submarí ‘Iride’ agafà el nom de ‘González López’, el ‘Ferraris’ es va camuflar com ‘Mola II’ i així, prenint, tots plegats, el nom col.lectiu de submarins legionaris… Els oficials feixistes que es devien deixar veure per aquí havien noms com Ferracuti, Mirone, Junio Valerio Borghese, Ferruccio Ramondini, Alberto Marenco di Moriondo…
-No eren precisament turistes.
-No.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris