Res no ha canviat a Muleta II des que la setmana passada el Tribunal Suprem va dictaminar la indemnització més elevada mai imposada a les Balears per una desclassificació urbanística: prop de 100 milions d’euros. La zona continua oberta i el vial asfaltat que la travessa facilita l’accés a peu o amb vehicle, ja que la propietat mai no va arribar a tancar la parcel·la de manera efectiva ni va posar gaire interès a prohibir el pas.

Esportistes, vianants i parelles freqüenten la zona gràcies a la facilitat d’accés des del Port i del camí del far de Muleta. Aquest fàcil accés i el fet que els propietaris mai no hagin gestionat la part rural de la finca perquè el seu objectiu era només la seva construcció, també fa que aquesta zona s’enfronti a una progressiva degradació.

En el que havia de ser el transformador elèctric per a 80 xalets de luxe, una petita construcció mig esbucada i vandalitzada que fins i tot va arribar a ser ocupada per persones sense sostre, funciona des de fa anys un abocador il·legal d’enderrocs. Però la vegetació natural, que és la típica d’una garriga costanera, es troba en bon estat de conservació.
El número dos que es col·loca després del nom de la ja descartada urbanització (Muleta II) fa referència al fet que aquesta havia de ser la segona fase del desenvolupament programat en tot aquest vessant de la muntanya que li dona nom, una fase que ara ja és segur que mai no es desenvoluparà, ja que és sòl rústic protegit.

Paradoxalment, el paviment del vial que la travessa està en perfecte estat mentre que, pocs metres més avall, la urbanització germana (Muleta I) on hi ha un elevat nombre d’habitatges, segueix sense serveis, sense recepcionar per part de l’Ajuntament i amb els carrers completament destrossats.